27/2/07

Educació Viària



A la ciutat hi ha un terrible caos circulatori: embussos, cues, cotxes per tots costats, els vianants no poden creuar amb seguretat els carrers, el soroll dels clàxons és ensordidor... El malvat Doctor Què, en el seu afany per dominar el món, ha robat tots els senyals de trànsit. Per solucionar-ho, els responsables de la ciutat han decidit avisar a millor grup d’operacions especials del món: “Els superagents de Ketty”!! Tres exagents de policia faran servir tot el seu ingeni, el seu saber i la seva intuïció per resoldre el cas.

Tot i que haureu trobat similituds amb algun lloc conegut no cerqueu més, perquè es tracta de l’argument de l’obra de teatre STOP.

En aquests dies a Blanes, s’ha unit el compromís de l’àrea d’Educació Viària de la Policia Local amb l’experiència, el saber fer i les ganes de la Fundació RACC, que ha impulsat entre moltes altres accions formatives, aquesta activitat en forma d’obra de teatre: STOP. Això ha permès que 400 nens i nenes de diferents escoles de Blanes, aprenguin conceptes de seguretat viària a través d’aquesta formula teatral.

Bona iniciativa del RACC, del Servei Català de Trànsit, de l’Àrea d’Educació Viària de la Policia Local de Blanes, i de tots aquells que treballen per fer de la nostra vida, un lloc més segur.

22/2/07

Com veureu pel que fa al bloc, avui ha estat un dia bastant actiu. La veritat és que durant uns dies estaré fora, i probablement no podré posar-hi cap entrada. Crec que hi ha prou material per aquesta setmana. De tota manera, i abans de marxar, us deixaré una fotografia amb la intenció de fer-vos pensar una mica amb temes relacionats amb la velocitat i l’accidentalitat , sobre tot en la que hi estan involucrats nens petits, està extreta d’una campanya contra els accidents de trànsit davant les escoles, d’un país europeu.

21/2/07

Incendi en un cotxe



Una companya m’ha fet arribar la següent pregunta:

M’agradaria saber com hem d’actuar en cas d’incendi d’un vehicle. Cal allunyar-se’n ràpidament o bé podem intentar apagar-lo nosaltres mateixos amb un extintor?

S’ha de portar extintor al cotxe?

Si donem una ullada als elements que componen un cotxe, ens adonarem que hi ha: plàstics, pintura, electricitat, combustible, l’oxigen de l’aire, etc.

Recordem la teoria del foc


El foc és un fenomen químic resultat de la interacció de quatre components fonamentals que integren el denominat tetraedre del foc. Aquests són:

El combustible: plàstics, pintura, tapisseria, gasolina o gasoli
El comburent (O2): el que hi ha en l’aire
L’alta temperatura: la produïda pel propi motor
La reacció en cadena.

Bé, arribats a aquest punt, imagino que penseu que estem circulant sobre una bomba rodant. I no es tracta d’això. Els vehicles es construeixen també pensant en aquest factor de la seguretat. De tota manera és cert, que de tant en tant hi ha algun cotxe que s’incendia. Si el revisem de la vora, ens adonarem que hi més factors que els descrits anteriorment: vehicles bastant antics, probablement alguna pèrdua d’oli, instal•lació elèctrica desgastada, etc. Com podem observar, hi hem afegit uns quants factors de seguretat adversos que fa augmentar el risc, ja no d’incendi sinó de patir qualsevol altre tipus d’accident.

En primer lloc dir, que portar un extintor en un vehicle no és un luxe, tot el contrari. Es tracta d’un important sistema de seguretat, que ens pot evitar un ensurt.

Que hem de fer en cas d’incendi

Cal actuar amb serenitat, si anem en marxa i ens dona temps millor deixar-lo en un lloc aïllat, lluny d’altres cotxes o elements que poden encendre’s.

En primer lloc donarem avís als serveis d’emergència: bombers, policia.

Traurem la clau del clausor, vol dir que tallarem el corren elèctric.

Tirarem de la maneta del capó, sense obrir-lo, es tracta només de facilitar la tasca als coses d’emergència.

Si tenim l’extintor, per la ranura del capó intentarem apagar el foc, que amb tota probabilitat s’ha produït dins d’aquest.

Si veiem que no fem res, ens allunyarem i allunyarem la gent del cotxe, en espera de l’arribada dels serveis d’emergència, ells amb altres elements apagaran el foc amb tota seguretat amb aigua i/o escuma.

I una puntualització final. Si el foc és igual al de la fotografia, allunyem-nos ràpid, aquest només el podran apagar els bombers. I com podeu imaginar, ja podem anar pensant en comprar-nos un altre cotxe.

Cinturó de seguretat embarassades






M’adhereixo a la campanya dels Departaments d’Interior i Salut de la Generalitat de Catalunya.

Recordeu, el Reglament General de Transit obliga la uilització d’aquest element de seguretat en embarassades a menys, es clar, que hi hagi prescripció facultativa en contra.

Artefactes (gadgets)

Avui obro una nova categoria dins del blog: artefactes. Aquesta és cada vegada més coneguda amb l’anglicisme gadgets.

Intentaré no sortir-me de la línea de prevenció i seguretat, tot i que alguna vegada,si es tracta de quelcom molt curiós, no sé si em podré resistir a penjar-ho.

Per aquells que tenen dificultat a enfilar una agulla.

Petit artefacte que ens podem posar en el dit polze, que augmentarà 5 vegades la mida del forat i del fil. Després és: “cosir i cantar”.

Recordeu si ens passa això, probablement estarem davant de l’anomenada vista cansada:

Cansament en els ulls després de llegir o observar quelcom de molta proa
Mal de cap
Dificultat per veure de la vora
Dificultat per enfocar un objecte

La vista cansada en la majoria dels casos, se soluciona utilitzant ulleres correctores, que ens ajudaran a veure objectes propers clarament.

Per això haureu d’anar al vostre optometrista, el qual valorarà que és el millor per vosaltres.

Por de que ens robin?

Dons hi ha una petita caixa de seguretat que simula un endoll. Com podeu veure a la imatge, es poden amagar petites coses de valor: joies, diners, etc.


No t'encantis

L’artefacte que aquí us presento el vaig adquirir jo mateix, pel seu preu uns cinc euros, vaig voler veure de què es tractava.

És una mena d’auricular, es posa darrera l’orella, en cas d’un moviment de caiguda del cap emet un estrident senyal acústic ens fa posar alerta.

Crec que està pensat per aquells amb tendència a adormir-se al volant. Jo a aquests els recomanaria descansar abans de viatjar. Per ells mateixos, pels altres conductors que comparteixen temps i espai, i er la seva família, que espera un retorn amb normalitat del seu ésser estimat.

Tot i això aquí el deixo penjat, potser té altres utilitats (?)

Contaminació lumínica

Pel que fa a les diferents formes de contaminació que afecten al mon actual, sembla ser que ja no les veiem com una conseqüència inevitable del desenvolupament, sinó com a quelcom al que s’hi ha de cercar solucions urgents.

Avui us parlaré de la contaminació lumínica no massa coneguda però, per això no menys greu. Com veureu contribueix a l’escalfament global de la Terra (emissions de CO2), malmet l’ecosistema nocturn, a més d’induir a accidents per enlluernament, i finalment intrusió lumínica (pèrdua de privacitat i qualitat de vida).

Què és la contaminació lumínica?

La entenem com la dispersió per l’atmosfera dels excedents de fonts artificials lumíniques nocturnes, que es produeixen principalment en grans àrees urbanes, normalment degut a la mala gestió de l’enllumenat. I no hem de confondre l’intent de minimitzar la contaminació lumínica, amb una equívoca idea de deixar les ciutats a les fosques, res més lluny de la realitat.

Tipus de contaminació lumínica:

Llum intrusa

Es sol donar en zones urbanes, generalment quan s’instal·la enllumenat que emet llum en excés. Arriba a envair zones veïnes, afectant principalment a habitatges privats, modificant l’entorn domèstic que provoquen canvis i trastorns en les conductes.

Difusió cap el cel (difusió al firmament)

Les molècules de l’aire i la pols en suspensió, fan que part del feix lluminós es desviï de la seva direcció original i es dispersi en totes direccions. Per suposat, una mala gestió en la tria d’elements lumínics a la via pública, fa que s’instal·lin fanals que emeten raigs en direcció al cel.

Enlluernament

El detectem quan els que anem per la via pública trobem la visibilitat dificultada, a causa de llum emesa per instal·lacions d’enllumenat artificial de finques veïnes. És especialment perillós perquè pot causar accidents de transit.

Sobreconsum

Si l’emissió de llum artificial implica un excés de consum degut a: horari sobredimensionat o mala distribució espectral, estem davant de sobreconsum.

Sortosament, són diversos els estaments públics que realitzen estudis per una millora en aquest aspecte: Departament de Projectes de la Universitat Politècnica de Catalunya, el Departament d’Astronomía i Meteorologia de la Universitat de Barcelona, i per suposat el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Però com sempre, i a banda del que facin els estaments públics, cal la conscienciació ciutadana. Posem dons el nostre granet de sorra per un millor respecte al Medi Ambient quan realitzem projectes a casa nostra.

Si voleu veure més sobre aquest tema, us facilito una adreça de la Universitat de Barcelona:
http://www.am.ub.es/contaminacio-luminica/frame_cat.html


18/2/07

Saps per què?

Per què es produeix el singlot?

En la producció del procés fisiològic del singlot intervé, sobre tot, el diafragma, el muscle que separa la cavitat abdominal i la toràcica a manera d’envà i participa directament en els moviments respiratoris. Així, al contreure’s, fa que l’esternó s’aixequi i sigui possible la inspiració. En l’expiració succeeix al revés.

En ocasions, els muscles abdominals fan una pressió excessiva sobre el diafragma, per exemple després de menjar o beure en excés, o després d’inhalar fum, la qual cosa fa que es distengui de forma anormal. Això comporta que la freqüència i profunditat de la respiració s’alteri, succeint-se una sèrie de contraccions espasmòdiques de la membrana muscular, que provoquen inspiracions incomplertes i interrompudes. Això és el singlot: el gran augment de la pressió de l’aire en els pulmons, produït per les convulsions del diafragma. El tancament de la glotis que les acompanya és el causant del so gutural característic del singlot i de la potència d’aquests.

Així dons, qualsevol trastorn que irriti el diafragma o els nervis que ho innerven provocarà el singlot. En ocasions, aquest moviment compulsiu del singlot està relacionat amb una infermetat: un atac de cor, una pneumònia crònica, un embaràs en el que l’úter pressiona el diafragma, un a lesió en l’àrea del cervell on hi ha situat el centre del singlot.

Per què badallem?

El badall és un mecanisme natural d’avís: l’organisme necessita repòs o un canvi d’activitat. Es produeix de manera involuntària, tant en l’home com ens els animals, per indicar que hi ha necessitat de reposar mitjançant el somni.

El sistema nerviós rep informació del cansament o de l’avorriment que està provocant una disminució de l’atenció, pèrdua de concentració, laxitud muscular, etc. És en aquest moment quan entra en joc el sistema nerviós autònom, responsable de que, de cop, els ull es tanquin la boca s’obri al màxim, al temps que s’inspira profundament. Després es produeix una pausa en el procés respiratori, coneguda com apnea, a la que segueix una aspiració de l’aire. Aquesta pot anar acompanyada d’un soroll característic que, en ocasions, resulta incontrolable.

Parkinson

En temps de grans metges i filòsofs grecs com Galeno o Hipòcrates, ja es descrivien pacients que patien tremolors que els feia caminar com si estiguessin anant en pujada. L’any 1500, en Leonardo da Vinci, ja feia esment de persones amb moviments anormals i involuntaris. Però no va ser fins al 1817, quan el britànic James Parkinson va fer la primera definició detallada de l’infermetat, a la qual ell va anomenar paràlisi agitant: moviments involuntaris de caràcter tremolós, amb disminució de la força muscular que afecten parts que es troben en repòs i que inclòs provoquen una tendència a la inclinació dels cos cap davant i a una forma de caminar a passos curts i ràpids. Els sentits de l’intel·lecte continuen inalterats.

Aquesta definició detallada queda recollida en un tractat anomenat “Ensayo sobre la paràlisis agitante” publicat a Londres l’any 1817. En James Parkinson va revisar la història de sis pacients londinencs amb edats compreses entre els 50 i els 72 anys. La postura, el tremolor i la manera de caminar estaven ben definits però encara no hi havia res sobre la rigidesa.

Bastants anys més tard, el pneuropatòleg francès Jean-Martín Charcot va completar la definició de la patologia, batejant-la com l’infermetat de Parkinson, en reconeixement al treball oblidat ja d’en Parkinson

Mireu les dades, a Catalunya hi ha aproximadament uns 20.000 malats, a Espanya uns 100.000 i uns quatre milions a tot el món (una de cada mil).

Què es la infermetat del Parkinson?

És un trastorn que causa una pèrdua progressiva del funcionament de les cèl·lules nervioses en la part del cervell que controla els moviments musculars. Progressiva significa que a mesura que el temps passa el funcionament dels seus nervis es deteriora més.

La malaltia es pot presentar a qualsevol edat, a pesar de ser més freqüent en persones d’edats avançades. Afecta una mica més als homes que a les dones. L’edat mitja d’inici de la presentació dels símptomes cap els seixanta anys.

Símptomes

Els símptomes poden variar molt d’una persona a una altra, però els més freqüents són: tremolors de les mans, braços, cames mandíbula i cara.

La hipocinesia afecta principalment a la cara i els moviments de les extremitats. La lentitud muscular és progressiva i especialment es fa evident al caminar, al realitzar girs i durant la realització de tasques on es necessiti habilitat manual. És característic en els pacients una cara inexpressiva així com la pèrdua de la mímica facial.

La bradicinèsia fa referència a la lentitud de moviments o dificultat per iniciar-los.

Problemes d’equilibri i coordinació, solen ser característiques més tardanes de la malaltia.

Altres símptomes no motrius, i que també es poden produir són per exemple: problemes de memòria, formigueig, dolor , intranquil·litat, sudoració, canvis de temperatura, etc.

Què causa l’infermetat?

A hores d’ara, els metges encara no saben exactament les causes de l’infermetat de Parkinson. Comences a saber que alguns medicaments poden causar o empitjorar els símptomes de l’infermetat.

Amb quins medicaments es tracta?

No hi ha cura per aquesta infermetat, existeixen medicaments que poden ajudar a controlar la simptomatologia. El metge és qui aconsella a cada pacient sobre quin són els medicaments més adequats.

El diagnòstic

L’impacta emocional de qui rep la notícia, és important. La negació del diagnòstic és una característica general. Després es cau en sensacions de vulnerabilitat, ansietat, tristesa o depressió.

L’educació i coneixement de l’infermetat serà fonamental, tant pel pacient com pels seus familiars i amics. S’ha d’aprendre a conviure i a sobreportar aquesta. La rehabilitació física, teràpia psicològica i realitzar activitats, evitaran l’aïllament tant de l’afectat com de la seva família.

Per tots els qui residiu en aquesta zona, us podeu posar en contacte amb l’Associació Catalana per al Parkinson Blanes / La Selva i alt Maresme:
http://www.parkinsonblanes.info/




17/2/07

Intimitats compartides


Dissabte, pluja, fred i internet, són una bona combinació d’elements que conviden a quedar-se a casa. I navegant per la xarxa de visita a webs amigues, m’he trobat una noticia simpàtica en elpollodegoma. Com que té un efecte medi ambiental positiu, la penjo com a curiositat en clau d’humor, que bona falta ens fa.

L’empresa nord americana Aqua One Techonoligies Inc. ha posat a la venda el “Fish ‘N Flush” producte que, a banda d’estalviar aigua, converteix la cisterna del nostre sanitari en una peixera.

Consisteix en un doble dipòsit, en el primer hi ha l’aigua que servirà per les descàrregues sanitàries, cinc litres menys que els convencionals. En el segon, aigua pels peixos. Per tant, que ningú pensi que es queda sense peixos a la primera de canvi.
Aqua One, ha treballat conjuntament amb un grup de biòlegs marins per dissenyar una cisterna en la qual els peixos no pateixin danys, i que serveixi per acollir diferents nombres d’espècies, per tant permet tenir peixos d’aigua dolça o salada.

Si us interessa, podeu demanar la seva tramesa a la pàgina web:
http://www.fishnflush.com/ , pot anar d’allò més per pisos de 30 m², on l’espai per una peixera és més que impensable.

16/2/07

Del so al soroll

Que és el so?

El so és l’efecte de la propagació de les ones produïdes pels canvis de densitat i pressió en els medis materials: gas, sòlid o líquid, especialment aquells que són audibles. En l’aire, l’energia de les ones es propaga a una velocitat de 340 m/s, en sòlids o líquids, la velocitat és més gran, en l’aigua 1500 m/s, i en l’acer 500 m/s.

El so té unes característiques pròpies com la intensitat (grau d’energia d’ona), el to que és el resultat de la freqüència de la vibració i la durada, és a dir, el temps durant el que és audible el so.

La mesura de la intensitat és el decibel (dB), unitat adimensional. Exemples de diverses mesures: una conversa normal 35dB, un carrer molt transitat 70dB, un martell pneumàtic 120dB i un motor a reacció 140dB.

0 dB és el llindar d’audició, 130 dB és el llindar del dolor. La son s’altera a partir dels 45 dB.


Percepció dels sons

El nombre de variacions de pressió per segon, s’anomena freqüència del so. Els sons audibles per l’home tenen una freqüència compresa entre els 20 i 20000 cicles (Hz), de manera que els sons per sota d’aquesta franja són anomenats infrasons i els de nombre superiors ultrasons.

L’oïda humana, donat que no és lineal, filtra o atenua més els tons greus o freqüències baixes que els aguts o freqüències altes.

Per simular una corba d’atenuació semblant a l’oïda humana, es va adoptar internacional un filtre anomenat A que s’ajusta aproximadament a la resposta de l’oïda humana i que expressa els resultats com a decibels A, dB (A).

El soroll

És un so composat de múltiples freqüències, no articulat, de certa intensitat, i q1ue pot molestar o perjudicar a les persones.

Per tant el soroll és considera un contaminant, que provoca una sensació auditiva de caràcter desagradable, i que en alguns casos arriba a alterar el benestar fisiològic o psicològic dels éssers vius.

El soroll és una de les variables que cada vegada es tenen més en compte a l’hora de valorar la qualitat de vida que ofereix un entorn residencial, en especial una ciutat o un barri.

Com veieu, l’aire (el Medi), no tan sols està contaminat per la pol•lució, es veu afectat per l’anomenada contaminació acústica, que altera les condicions de so normals del Medi Ambient en un determinat lloc.

Contaminació acústica fa referència a soroll (entenent aquest com a excessiu i molest) provocat per altres activitats humanes. Ens produeix efectes negatius en la salut auditiva, física i psicològica.

El soroll a diferencia d’altres contaminants no s’acumula, ni es trasllada ni es manté en el temps, però pot causar grans danys e la qualitat de vida si no el controlem.

La OMS (Organització Mundial de la Salut), considera 50 dB A, com a lñimit superior desitjable. A espanya s’ha establert en 55 dB A

13/2/07

Punt i seguit


Amb la lectura de d'aquest article de La Vanguardia, us convido a una reflexió.

Treball investiga els darrers accidents laborals que han causat quatre morts


13/02/2007

Barcelona. (EFE).- El departament de Treball de la Generalitat ha obert un expedient informatiu per determinar les causes de cada un dels tres accidents laborals que en menys de 24 hores han causat quatre morts a Catalunya, segons ha confirmat el director general de Relacions Laborals, Salvador Álvarez.

Un inspector de treball acompanyat d’un tècnic del departament de Treball s’han personat en cada un dels centres de treball on s’ha produït els accidents laborals per obrir una investigació, circumstància que es produeix cada cop que hi ha un accident laboral mortal o greu.

Álvarez ha explicat que l’expedient determinarà si els accidents s’han produït per manca de mesures de seguretat laboral i, si és necessari, s’aixecaran les actes infractores corresponents.


El director general de Relaciones Laborals de la Generalitat ha lamentat els quatre morts, tres d’ells estrangers, que hi ha hagut en les darreres hores degut a accidents laborals i ha dit que al concentrar-se en poques hores “dona la sensació de major sinistralitat” i que en el sector de la construcció es produeixen el doble d’accidents que en la resta de sectors, perquè hi ha un risc molt específic.

De tota manera Álvarez ha dit que l’any 2006 va baixar una mica l’índex d’incidència en el sector, es a dir el nombre d’accidents en relació amb la gent ocupada, encara que al govern català, li segueix “preocupant molt” aquest tema.
El responsable de Relacions Laborals ha recomanat a les empreses de la construcció que inverteixin més en prevenció de riscos laborals i que quan facin contractes destinin quantitats exclusives a prendre mesures de prevenció en les obres.

A més, i donat l’increment dels treballadors estrangers en el sector, Álvarez ha demanat que les empreses incrementin la formació en matèria de seguretat laboral als seus treballadors, especialment dirigida als treballadors immigrants, que poden tenir més dificultats de comunicació a l’hora d’entendre la normativaDes del departament es comunicarà a la Fiscalia la informació corresponent als accidents laborals mortals.


Notícia treta i traduïda de:

12/2/07

Residus

Permeteu-me, abans d’entrar en matèria, comentar-vos quelcom que m’ha passat avui.

Un company m’ha fet una pregunta en referència als temes Medi Ambientals que estic incorporant darrerament al blog: però Josep Lluís, no vas dir que tractaries sobre temes de seguretat en el nostre entorn?.

I jo m’he fet la següent reflexió: si previsió, prevenció i planificació són eines fonamentals per tal de reduir a zero esdeveniments negatius per nosaltres i per qui ens envolta. No creieu que preveure, prevenir i planificar en favor del Medi que ens envolta es treballar, també, en favor de la nostre seguretat ?.

Ho tinc clar, la resposta és si, i per això continuaré tractant temes com el reciclatge, amb total convenciment.

Qui de nosaltres no ha vist, caminant pel camp, per la platja o pel poble, tota mena de residus llençats per arreu: llaunes, xicles, burilles, papers, embalatges, ampolles, encenedors, piles, esprais, etc.

Bé dons, us vull parlar del temps que tarda en descompondre’s qualsevol d’aquests residus llençats de forma tant inconscient:

5 anys


Un xicle llençat a terra, es converteix en aquets temps, per acció de l’oxigen, en un material molt dur que comença a trencar-se fins a desaparèixer. El xicle és una mescla de gomes, de resines naturals, sintètiques, sucre, aromatitzants i colorants. Degradat quasi no deixa rastres.



10 anys


És el temps que tarda la natura en transformar una llauna de refresc o de cervesa a l’estat d’òxid de ferro. Les llaunes tenen 210 micrones d’espessor d’alumini recobert de vernís i d’estany. A l’aire lliure, fa falta molta pluja i humitat perquè la cobreixi totalment.

30 anys

L’esprai és un dels elements més polèmics dels residus domiciliaris. Tot i que ara, la majoria ha deixat d’incloure el CFC (clorfluorcarbons, nocius per l capa d’ozó) com a part dels seus components. La seva estructura metàl·lica els fa més resistents a la degradació natural. El primer pas és l’oxidació.


100 anys

Juntament amb el plàstic, el porexpan també anomenat unicel, no és un material biodegradable. Està present en tots els embalatges, i tal i com es rep es llença a les escombraries. El màxim que pot fer la natura amb la seva estructura, és dividir-lo en molècules mínimes.


100 a 1000 anys

Les ampolles de plàstic són més rebels a l’hora de transformar-se. A l’aire lliure perden el to, es fragmenten i es dispersen. Soterrades duren més. La majoria estan fetes de “tereftalat de polietilé” (PET), un material dur de degradar: els microorganismes no tenen mecanismes per atacar-los.

Més de 1000 anys

Les bateries dels aparells electrònics, són altament contaminants i no es degraden. La immensa majoria tenen mercuri, però també poden porat zinc, crom, arsènic, plom o cadmi. Podem començar a separar-se després de 50 anys a l’aire lliure. Però romanen com agents nocius.
4000 anys

Les ampolles de vi, en qualsevol dels seus formats, és un objecte molt resistent. Encara que fràgil perquè amb una simple caiguda pot trencar-se, pels components naturals de terra, és una tasca titànica transformar-la. Formada per sorra i carbonats de soci i calç és reciclable en un 100%

11/2/07

El reciclatge (I)


Sempre us dic, que per resoldre un problema hem de tenir clar que aquest existeix i que nosaltres, en som part essencial d’aquest i de les seves solucions. Ara, en termes de Medi Ambient, hem de tenir clar que el futur passa per les nostres mans. Cadascú de nosaltres ha de posar el seu gra de sorra, per intentar revertir una situació cada vegada més greu. Si no hi fem res, acabarem convertint en nostre planeta en un abocador incontrolat.

Parlem avui de les nostres escombraries

De manera general i d’acord a l’origen dels residus, les escombraries es poden agrupar en tres categories: orgànica, inorgànica i sanitària.

Residus orgànics (biodegradable)

Es generen de les restes dels éssers vius, com les plantes i els animals. Per exemple: closques d’ou, pells de fruites i verdures, restes d’aliments, paper i teles naturals com la seda o el li i el cotó.

Residus inorgànics (no degradables)

Prové de minerals i productes sintètics. Per exemple: metalls, plàstics, vidre, cristall i teles sintètiques.

Residus sanitaris

Tot i que en els seus components hi ha escombraria d’origen orgànic e inorgànic, en aquesta categoria s’inclouen materials que independentment del seu origen, van ser utilitzats per curacions mèdiques o higièniques. Tenim per exemple: gasses, xeringues, benes, tovalloles sanitàries i bolques entre altres.

Des del punt de vista ecològic, podem parlar de dos tipus de residus: els elements biodegradables i els no degradables.

Residus biodegradables

Es consideren biodegradables aquells residus que poden ser descomposts per l’acció natural d’organismes vius, com els cucs, fongs, i bacteris principalment.
Aquest fenomen permet que els elements que formen aquests residus, restin disponibles per a una nova incorporació en la natura de manera útil. De tota manera, el problema amb aquest tipus de residu es presenta quan la seva quantitat excedeix de la capacitat de descomposició natural en un lloc determinat, com succeeix en abocadors incontrolats.

Residus no biodegradables

Són aquells que no poden ser degradats o desdoblats naturalment, o bé, si això és possible pateixen una descomposició massa lenta. Aquest factor els fa més perillosos que els anteriors, ja que la seva acumulació en la natura, és progressiva.

Això és cosa de tots, i allò de no deixem per demà el que podem fer avui, en aquest cas, és més que encertat.

10/2/07

Prevenció de Riscos Laborals (II)

1.352 persones moren a causa d’accidents laborals a Espanya, durant l’any 2006
Amb el desenvolupament de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, Llei 3171995, es va posar en marxa un seguit de mecanismes, d’obligat compliment, dirigits tant a empresaris com a treballadors per de fer dels nostres centres de treball, un lloc molt més segur. Aquests són alguns dels àmbits: formació dels treballadors, mitjans d’emergència, coordinació d’activitats professionals, protecció a treballadors especialment sensibles a certs riscos, protecció a la maternitat, als menors, etc.

Com és possible dons, que si hi ha tants mecanismes a l’abast, les xifres de morts no disminueixin?. No oblidem que xifres són persones, i que darrera d’aquestes hi ha pares, mares, fills, amics. No ens ho podem prendre a broma.

Mireu, crec que ho hem parlat en altres ocasions. Hem de desterrar, ja no del nostre argot sinó de la nostra forma de pensar, que els accidents són fruit de la casualitat, de l’atzar o de la mala sort. Creure això és un greu error, seria com pensar que tot el que es faci en favor de la seguretat és un treball inútil, i acceptar que el fenomen accident és quelcom inevitable. De ser així, ja ens podem acomiadar cada dia en sortir de casa dels nostres...De tota manera, tots sabem que l’accident de treball és pot i s’ha d’evitar.

En els accidents de treball podem distingir dues causes: les bàsiques i les immediates, i no s’han de confondre.

Per exemple, una causa immediata d’un accident pot ser no utilitzar un element de protecció per incomoditat. Estic cansat de veure com no es poden el casc perquè els fa calor, no es posen l’arnés perquè redueix els moviments, i així un llarg etc.

Imaginem-nos que a un obrer de la construcció se li ha clavat un clau al peu, o que a un torner se li clava un encenall (viruta) a l’ull. La causa immediata és l’absència de mesures de protecció individual, però la causa bàsica encara està per descobrir i és fonamental, saber perquè el primer no portava el calçat adient o perquè el segon no portava les ulleres. Hi ha multitud d’explicacions: Manca d’especificacions del lloc de treball. Es a dir, no estava descrit que per aquella feina calia posar-se les botes o les ulleres. O per guanyar temps, o simplement perquè un o altre els hi resultava incòmode.

Vist això, ens hem d’adonar de la importància de localitzar les causes bàsiques i alhora eliminar-les. En cas contrari, si només actuem sobre les causes immediates, els accidents es repetiran una i altra vegada.


Fem un breu repàs les causes bàsiques:

Les podem dividir en factors personals i factors de treball

Enumerem les més comunes:

Manca o baixa capacitació per desenvolupar el lloc de treball assignat
Manca o baixa motivació
Intentar estalviar temps o esforç o evitar incomoditats
Voler acaparar l’atenció dels companys i/o expressar hostilitat al sistema.
Problemes físics o mentals en el treballador
En quant als factors de treball
Manca de normes de treball o que aquestes no siguin les adequades
Disseny o manteniment inadequat de les màquines
Hàbits de treball incorrectes
Desgast d’eines
Ús inadequat d’aquestes

I les causes immediates es poden dividir-se en actes insegurs o en condicions insegures.

Actes insegurs:

Realitzar treballs sense autorització
Treballar en condicions insegures o a altes velocitats
No donar l’avís de condicions de perill observades o de manca de senyalització
No utilitzar, o anular, la qual cosa es pitjor encara, els dipositius de seguretat que porten les màquines
Utilitzar eines o equips defectuosos
No utilitzar roba de protecció individual
Fer bromes perilloses durant el treball
Reparar màquines o instal·lacions de forma provisional.

I a aquesta llista, encara podem afegir-hi un llarg etcétera de causes, que de ben segur o ens sonen o les hem vist en més d'una ocasió.

Condicions insegures

Manca de proteccions en màquines i instal·lacions

Proteccions inadequades

Manca de sistema d’avís o alarma

Manca d’ordre o neteja en el lloc de treball

Manca d’espai per treballar o guardar materials

Emmagatzematge incorrecte de materials, apilaments desordenats, embalums dipositats en els passadissos, o que obstrueixin sortides d’emergència

Manca de llum

Manca de senyalització de punts o zones de perill

Manca de baranes en embans o plataformes

Els actes insegurs depenen de les persones, els tècnics depenen de les coses.

Amb la vida no s'hi juga i aquí estem parlant precisament d'aixó. Tal vegada algú trobarà llarg aquest article, massa per dedicar-hi un minuts de la seva vida. Però jo crec, que la lectura d’aquests temes pot fer que en tinguem més per no formar part de l’estadística, per seguir estar aquí i no qui sap on...

Web del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales:


http://www.mtas.es/insht/legislation/L/lprl.htm#articulo2


Web del Instituto Nacional de Salud e Higiene en el Trabajo:


http://www.mtas.es/insht/principal/insht.htm


I ara una pregunta, aquesta imatge on la classificaríeu, en un accident de trànsit o en un laboral?

8/2/07

els dummis

Heu sentit a parlar mai dels dummis?

Anem a veure qui són i la seva història.

Segons consta en arxius, el 31 d’agost de 1869 Mary Ward, es va convertir en la primera víctima registrada d’accident de cotxe. Aquesta va ser expulsada del cotxe, i va morir com a conseqüència de l’accident en una ciutat d’Irlanda. Anys més tard, el 31 de setembre de 1899, Henry Bliss, es convertia en la primera víctima d’accident de trànsit a Nova York, Estats Units. Aquest moria quan en baixar d’un troleibús, era atropellat per un cotxe.

Des d’aleshores, més de vint milions de persones, han mort a causa d’accidents automobilístics en tot el mon. Només cal veure l’estadística d’Espanya. L’any 2006 van haver-hi un total de 2.630 accidents mortals, en aquests van morir 3.016 persones, 1.428 van patir ferides greus i 1.449 ferides lleus. Estadísticament hem d’estar contents, hi ha hagut un descens de 246 accidents respecte a l’any 2005, la qual cosa ha suposat 316 morts menys. Tot i aquestes dades, em sembla una veritable bestiesa.

Seguim amb els dummis

En arribar als anys 1930, el cotxe es va convertir en una part quotidiana de la nostra vida. Però amb ell, va arribar i augmentar escandalosament els accidents. Era del tot normal, més accidents per atropellament i més a causa de ferides produïdes per cotxes sense uns mínims de seguretat pels seus ocupants.

S’havia de fer alguna cosa, calia estadística sobre la sistemàtica del que succeïa al cos humà en cas d’impactes a altes velocitats. Per això, es va començar a fer proves amb animals anestesiats i amb cadàvers. Calia cercar solucions més efectives i menys macabres.

I és en la dècada dels quaranta quan neixen els dummis, (ninots de proves). Els militars comencen a utilitzar-los per realitzar proves amb els seients d’expulsió. Més d’un els va confondre amb extraterrestres, la seva aparença era del tot humana.

El 1956 la fàbrica d’automòbils General Motors, incorpora els dummis per provar els seus cotxes. Creen el “Sierra Sam” un ninot masculí de 90 Kg. De tota manera, el veritable pare d’aquesta abnegada dinastia, neix el 1971, l’Hybrid I, un model dissenyat per Alderson Research i Sierra Engineering, que podia ser reutilitzat en diverses proves.

Des del seu neixement han anat evolucionant de mica en mica: els ha afegit articulacions, sensors, mesuradors d’acceleració, fins arribar a l’Hybrid III que es va posar a la venda l’any 1977. Ara, poc a poc ha anat augmentant la família

Proves

L’Euro NCAP (European New car Assessment Programme) els prepara Quatre viatges molt especials per als seus dummis

Aquestes són les proves que, cada dia, han d’afrontar aquests pacients emprovadors.

Xocs frontals a 64 Km/h contra una barrera deformable (reprodueix un xoc contra un vehicle que circula en direcció contrària a 55 Km/h)

Impacte lateral llençat a una barrera deformable a 50 Km/h (el cop va directament al cap del maniquí)

Impactes posteriors (el cotxe en moviment col•lideix a 29 Km/h contra un pal)

Atropellaments a vianants a 25 Km/h

La família creix

En l’actualitat la família ha crescut : nadons, nens de tres anys, dones, embarassades i fins i tot animals són els que vetllen perquè els cotxes, els elements de seguretat activa i passiva, siguin cada cop més efectius i segurs, el que fa que nosaltres gaudim d’aquesta seguretat.

Dummis, gràcies.

Dummis, altrament anomenats dummy's o crash test dummy

7/2/07

L'airbag

Què és?

L’airbag, és un element de seguretat passiva instal·lat en la majoria de vehicles moderns.

Es compon de tres parts:

Els detectors d’impacte, situats normalment a la part anterior del vehicle, tot i que cada cop es posen més sensors en diversos punts del cotxe.




Els dispositius d’inflat, què gràcies a una reacció química, produeixen en poc marge de temps, gran quantitat de gas.





I les bosses de nylon, inflades normalment amb nitrogen, element resultant de la reacció química.

Quina és la seva funció?

Amortir amb les bosses inflables, l’impacte dels ocupants davanters contra el quadre de comandament del cotxe, i les finestres laterals en els ocupants que van al darrere.

Estudis efectuats, indiquen que poden reduir el risc de mort en un 30%.

Temps de resposta

Com he dit, un cop el detector d’impacte dona l’ordre, els dispositius d’inflat generen els gasos que fan que en 20 centèsimes de segon, uns 300 Km/h, omplin les bosses de nylon.

Cal tenir en compte que aquests elements, no substitueixin els cinturons de seguretat, tot el contrari, els complementen.

Novetats

No hi ha massa novetats en el mon de l’automòbil, però segons diverses informacions rebudes, la marca Honda ho instal·larà en la nova generació de la mítica Goldwing, que està propulsada per un motor de 1800 centímetres cúbics.



El RACC va realitzar diverses proves, en les que un xoc a 72 Km/h contra el lateral d’un cotxes, produïa danys molt importants en el conductor de la moto.

Segons aquesta entitat, en accidents d’aquest tipus, des del cap fins als genolls, la protecció seria mol important, donat que reduiria l’impacte entre el cos del motorista i el vehicle.

Segons les proves realitzades en el centre de seguretat de la marca al Japó, el procés de detecció i inflat duran uns 0,060 segons, en un accident simulat entre un cotxe parat i una moto que circul·lava a 50 Km/h.


Fonts consultades RACC i El Mundo motor

6/2/07

El casc

Quan parlem del casc, qui més qui menys té en la ment un motorista. Però si us fixeu en la fotografia superior, veureu que són molts els col·lectius que l’utilitzen: bombers, policies, obrers de la construcció, hípics, forestals, etc.

Per definició, el casc és una peça rígida que s’utilitza per cobrir parcial o completament el cap contra agressions, i qui més qui menys en té un per salvaguardar.

El casc, és la forma més habitual de protecció del nostre cap. Compleix la seva funció mitjançant un efecte de coixí, amortint els cops al crani. Actuen, reduint la força que es produeix quan un objecte colpeja el cap o quan aquest xoca amb quelcom. Aquesta reducció de força, s’aconsegueix mitjançat la transformació de l’energia cinètica en treball de deformació d’altres estructures diferents a les del cap. Al reduir la força sobre el cap disminueix l’acceleració, i si està ben distribuïda, baixa la probabilitat de bombament del crani. Ambdós mecanismes redueixen la probabilitat de distorsió del teixit cerebral.

Per tant, crec que arribats a aquest punt, hem de tenir clar que els cascs són molt eficaços per evitar lesions en el cap i el cervell.

Parlem del cap, del crani, del cervell, anem a veure’ls.

L’estructura òssia del cos humà, posseeix un pes bastant reduït: 9 Kg. Dels seus 206 ossos, 28 pertanyen al crani i 8 d’aquests, composen la caixa que protegeix el cervell, que a la vegada, està recobert per tres capes de teixit membranós i sura en el líquid cefalorraquidi, que li dona més protecció encara. És una volta amb una arquitectura semi rígida, però que pot arribar a aguantar deformacions laterals de fins a un centímetre, sense trencar-se. En termes teòrics, una energia de tan sols 10 juls pot causar danys molt greus en un cap sense protecció. Am l’ús d’un bon casc, podrem aguantar impactes de 175 juls com a màxim, sense riscs mortals.

Tipus de lesions

Les lesions craneu encefàliques poden mostrar-se com a lesions de cuir cabellut, lesions cranials i lesions de parènquima cerebral. Quasi sempre ocasionades per un moviment excessiu d’una part del cap, en relació a l’altra.

Existeixen dos tipus bàsics de moviments:

De translació: l’objecte no rota, però la velocitat del cos canvia de direcció.

De rotació: L’orientació angular del cos varia.

Quatre dades

Un estudi de control de cascs basat en població, demostrava que l’ús del casc redueix el risc de lesions al cap en un 85% i reduïa el risc de lesions cerebrals en un 88%.

Un estudi en més de 3000 ciclistes lesionats, va demostrar que els cascs són eficaços en ciclistes de totes les edats i en xocs on estaven relacionats vehicles a motor.

Els cascs també son eficaços per evitar lesions facials. El risc de lesions al front i part mitjana de la cara, es redueixen aproximadament uns 2/3 amb l’ús del casc, però aquesta protecció, a menys que utilitzem casc integral, no s’estén a la boca o a la barbeta.

5/2/07

Data de caducitat i consum preferent


Coneixeu el significat dels termes, data de caducitat i data de consum preferent?. La diferència entre un i altra és un tema que, tots, com a consumidors hauríem de conèixer, però que molts confonen.

Data de caducitat

Implica que un cop depassada la data impresa en el producte, aquest podria causar danys a la nostra salut. Per tant, si ha arribat a la data indicada, aquest producte no s’ha d’ingerir i el millor és que el llencem a les escombraries.

Data de consum preferent

Indica que el producte no ofereix la plena qualitat que hauria d’oferir. És a dir, pot haver perdut alguna de les seves qualitats o no ser completament satisfactori per al consumidor. Això vol dir que es poden veure alterades les característiques organolèptiques (olor, sabor, etc.) Aquest producte encara es podria consumir.

En qualsevol cas

No hauríem de trobar comercialitzats productes que hagin rebassat qualsevol de les dues dates, han d’estar retirats de les prestatgeries.

Convé saber, que si una persona adquireix un aliment “passat de data”, té dret a que el venedor li restitueixi per un de data de caducitat o consum preferent no passats.

I recordeu

Per la vostra salut, no consumiu mai productes amb la data de caducitat caducada.


4/2/07

Grip aviària


Imagino, que aquesta setmana arran de la detecció d’un brot virulent de la grip aviària a Anglaterra, es tornarà a parlar molt d’aquesta enfermetat. Per això, crec que és un bon moment per fer un repàs.

Que ès la grip aviària?

La grip aviària, es una infermetat provocada per un virus que afecta a les aus, però que té suficient potencial per infectar diferents especies de mamífers, inclòs l’ésser humà, el porc i el gat, per exemple. A principis del segle XX, va ser detectada a Itàlia i fins aleshores, s’ha manifestat en diverses parts del mon.

Els virus de la grip aviària formen part del gènere Influenza virus A de la família Orhomyxoviridae i son virus ARN, segmentats en cadena negativa. El tipus A és l’únic que provoca infeccionas naturals en les aus. Els tipus B i C infecten en mode primari a humans i ocasionalment, a porcs.

Un sub tipus de l’Influeza aviar H5N1, que va aparèixer el 1997 a Hong Kong, ha estat identificat com la font més probable d’una futura pandèmia de grip humana.

Com es tranasmet?

Les aus migratòries, sobre tot els ànecs salvatges, són un reservori natural dels virus de la grip aviària. Aquestes són també les més resistents a la infecció, però portadores en la seva migració de l’infermetat a les aus de corral domèstiques, menys vulnerables a la grip.

Vist això, ens adonem que els virus Influenza, pot afectar a un gran nombre d’espècies d’aus, incloent les de corral i les silvestres, a pesar que la susceptibilitat a l’infermetat és molt variable.

Un cop introduït el virus en una explotació, al ser decretat per la femta i per secrecions respiratòries, la transmissió i difusió d’aquest es produeix fonamentalment de la següent manera:

Contacte directe amb secrecions d’aus infectades, especialment femtes
Aliments, aigua i roba contaminada
Via aèria

S’ha establert que la transmissió d’una explotació a una altra, en els focus estudiats a Itàlia i en els Països Baixos, es va produir de la següent forma:

Via aèria ( 1 Km entre granges)
Persones i equips
Transports d’ousmcontaminats, aliments o gallinaça

Què cal fer?

Es fonamental un ràpid sacrifici de tota la població d’aus del corral infectat. Com podem veure, a la granja anglesa, s’ha dictat l’eliminació de més de 159.000 galls dindi, imposant alhora, un àrea restrictiva d’uns 2.090 Km2 alrededor de la granja.

En els ésser humans, donat que l’H5N1 és un virus d’Influenza, la simptomatologia pot aparèixer com una grip comuna: febre, tos, gola reseca i miàlgies (dolors musculars). Erò en casos més severs, es pot desenvolupar com a pneumònia i amb problemes severs de l’aparell respiratori, i eventualment, pot provocar la mort. Pacienst infectats per l’H5N1 han presentat pocs casos de conjuntivitis, a diferència dels casos humans del virus H7

Potencial pandemia de H5N1 en la década del 2000?

La futura pandèmia, serà amb tota probabilitat deguda al virus H5N1, produït per la recombinació del virus de la grip aviària i alguna de les variants de la grip, actualment en circulació (H3N2 i H1N1). Ja només manca una elevada infectivitat entre ésser humans, que fins ara, no es dona en espècies d’aus. El juny de 2006, es va comprovar un primer cas de transmissió d’humà a humà.

Aquesta recombinació de la que parlàvem, pot ser catastròfica en donar-se en un ésser humà o un porc que dugui els dos virus. Aquest fet, es torna més probable quan més creix l’epidèmia en les aus, i el nombre de persones i animals domèstics infectats. Experts concorden en que una nova pandèmia serà inevitable alhora que pot ser imminent.

Aquestes perspectives són més greus en observar-se la patogenicitat en els casos d’infecció humana, on la mortalitat es del 72%, veieu la gràfica superior.

Respostes

Molts països han començat a preparar-se, davant un possible brot. La OMS, divideix una pandèmia en sis fases, des d’un risc mínim de brot de pandèmia a escala completa. La majoria de les autoritats sanitàries, categoritzen l’actualitat en fase 3, la qual cosa significa que hi ha hagut infeccions humanes d’un nou subtipus, però hi ha poques proves d’una transmissió entre éssers humans.

Per més informació, podeu anar a la web de la O.M.S.

http://www.who.int/topics/avian_influenza/es/

Traçabilitat

No, no trobareu el significat d’aquesta paraula en el diccionari. De totes maneres, per el seu us continuat en els darrers temps, s’espera que en breu sigui acceptada.

Traçabilitat ha estat presa quasi literalment de l’anglès, on la conjunció de dues paraules trace i ability, donen lloc a una sola: traceability. El significat és el que igualment acceptem en les nostres contrades: habilitat de rastreig.

Com us deia, aquest concepte va guanyant cada cop més força. De la capacitat de deixar rastres, s’ha anat passant a la obligació de deixar-los, amb la finalitat de poder comptar amb un fil conductor que ens condueixi a través dels processos i els seus agents. Vull dir, des de l’origen fins al consum final d’un producte. Pensant en això, traçabilitat es constitueix en la síntesi de les empremtes de la qualitat.

Dos factors han estat importants, en l’impuls i el desenvolupament d’aquest concepte: l’esdeveniment de les vaques boixes i una major presència dels productes transgènics.

Avui us parlaré de la traçabilitat dels ous, i per conèixer aquesta, hem de ser capaços de traduir els codis alfanumèrics impresos en la closca.

Aquesta podria ser la inscrpció d'un ou de Blanes:

3ES17300222

Europa compta amb normes que d’una part, faciliten el seguiment dels ous oferts al mercat, i d’altra, permeten al consumidor comptar amb la informació que permeti escollir el producte desitjat. Es tracta del Reglament CE No 2295/2003 relatiu a determinades normes de comercialització dels ous.

Per a més informació sobre l'ou, adreçeou-vos a: http://www.huevo.org/scripts/index.asp

1/2/07

Apagada

Tal i com s’observa en el diagrama de demanda d’energia elèctrica, facilitat per “Red Electrica de Espanya”, entre les 19:55 i les 20:00 hi ha hagut una caiguda de consum elèctric. Serà a partir d’aquest moment, que caldrà fer les valoracions pertinents sobre aquest gest.

Dades de darrera hora 23:15 hores.

Espanya capdavantera en l’apagada, per davant de França.

Catalunya destacada amb una reducció del 3,3% durant els cinc minuts.

Disminució de 453 MW

Moments abans de l’apagada el consum elèctric era de 7.704 MW

A les 20:00 hores disminució fins els 7.251 MW

A Espanya la reducció total ha estat de 1.100 MW

França 800 MW

Bèlgica 350 MW

Medi Ambient


En aquests darrers dies, els mitjans de comunicació s’han fet reso d’una proposta de l’ONG francesa “La Alianza por el Planeta”. La seva intenció és cridar l’atenció sobre la importància de l’estalvi d’energia. I per això, ens demanen l’adhesió a manifestar-nos avui dia 1 de febrer, apagant tots els llums i desconnectant els aparells elèctrics entre les 19:55 i les 20:00 hores.


Aquest grup, ha triat el dia d’avui per fer aquesta apagada, perquè es presenta a Paris un informe de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, elaborat per més de 3000 científics, i pel que sembla, no és massa favorable.

Com a opinió personal us diré, què no crec massa en actes aïllats. És a dir, si avui apaguem els llums i demà ens oblidem absolutament de tot, de poc haurà servit. Crec més en aquesta acció com a acte reivindicatiu, com a proposta de reflexió personal. Com a inici d'accions individuals. Avui pot ser la pressa de consciència per molts i a partir d’aquí, veure que fem i que hem de fer cadascú de nosaltres.

Com a proposta personal, que us sembla: no malbaratar tant paper, rebaixar el consum de combustible prenent menys el cotxe i utilitzant més el transport públic, apagar els llums de casa, de la feina o del lloc on ens trobem quan no calgui tenir-les enceses, rebaixar el consum d’aigua, reciclar des de les escombraries, fins a tot allò que cau en les nostres mans a casa...

Mireu, respecte a l’acte d’avui, vosaltres sabreu el que decidiu fer. Però si us demano, prendre consciència del mon que tenim i del que volem deixar als nostres fills. Aaquest si serà el nostre veritable llegat.

Us recomano la següent web de la Red Electrica de España. Trobareu un diagrama del consum elèctric en temps real: http://www.ree.es/index_de.html