Saps per què?

Per què es produeix el singlot?

En la producció del procés fisiològic del singlot intervé, sobre tot, el diafragma, el muscle que separa la cavitat abdominal i la toràcica a manera d’envà i participa directament en els moviments respiratoris. Així, al contreure’s, fa que l’esternó s’aixequi i sigui possible la inspiració. En l’expiració succeeix al revés.

En ocasions, els muscles abdominals fan una pressió excessiva sobre el diafragma, per exemple després de menjar o beure en excés, o després d’inhalar fum, la qual cosa fa que es distengui de forma anormal. Això comporta que la freqüència i profunditat de la respiració s’alteri, succeint-se una sèrie de contraccions espasmòdiques de la membrana muscular, que provoquen inspiracions incomplertes i interrompudes. Això és el singlot: el gran augment de la pressió de l’aire en els pulmons, produït per les convulsions del diafragma. El tancament de la glotis que les acompanya és el causant del so gutural característic del singlot i de la potència d’aquests.

Així dons, qualsevol trastorn que irriti el diafragma o els nervis que ho innerven provocarà el singlot. En ocasions, aquest moviment compulsiu del singlot està relacionat amb una infermetat: un atac de cor, una pneumònia crònica, un embaràs en el que l’úter pressiona el diafragma, un a lesió en l’àrea del cervell on hi ha situat el centre del singlot.

Per què badallem?

El badall és un mecanisme natural d’avís: l’organisme necessita repòs o un canvi d’activitat. Es produeix de manera involuntària, tant en l’home com ens els animals, per indicar que hi ha necessitat de reposar mitjançant el somni.

El sistema nerviós rep informació del cansament o de l’avorriment que està provocant una disminució de l’atenció, pèrdua de concentració, laxitud muscular, etc. És en aquest moment quan entra en joc el sistema nerviós autònom, responsable de que, de cop, els ull es tanquin la boca s’obri al màxim, al temps que s’inspira profundament. Després es produeix una pausa en el procés respiratori, coneguda com apnea, a la que segueix una aspiració de l’aire. Aquesta pot anar acompanyada d’un soroll característic que, en ocasions, resulta incontrolable.