El reciclatge (I)

Sempre us dic, que per resoldre un problema hem de tenir clar que aquest existeix i que nosaltres, en som part essencial d’aquest i de les seves solucions. Ara, en termes de Medi Ambient, hem de tenir clar que el futur passa per les nostres mans. Cadascú de nosaltres ha de posar el seu gra de sorra, per intentar revertir una situació cada vegada més greu. Si no hi fem res, acabarem convertint en nostre planeta en un abocador incontrolat.

Parlem avui de les nostres escombraries

De manera general i d’acord a l’origen dels residus, les escombraries es poden agrupar en tres categories: orgànica, inorgànica i sanitària.

Residus orgànics (biodegradable)

Es generen de les restes dels éssers vius, com les plantes i els animals. Per exemple: closques d’ou, pells de fruites i verdures, restes d’aliments, paper i teles naturals com la seda o el li i el cotó.

Residus inorgànics (no degradables)

Prové de minerals i productes sintètics. Per exemple: metalls, plàstics, vidre, cristall i teles sintètiques.

Residus sanitaris

Tot i que en els seus components hi ha escombraria d’origen orgànic e inorgànic, en aquesta categoria s’inclouen materials que independentment del seu origen, van ser utilitzats per curacions mèdiques o higièniques. Tenim per exemple: gasses, xeringues, benes, tovalloles sanitàries i bolques entre altres.

Des del punt de vista ecològic, podem parlar de dos tipus de residus: els elements biodegradables i els no degradables.

Residus biodegradables

Es consideren biodegradables aquells residus que poden ser descomposts per l’acció natural d’organismes vius, com els cucs, fongs, i bacteris principalment.
Aquest fenomen permet que els elements que formen aquests residus, restin disponibles per a una nova incorporació en la natura de manera útil. De tota manera, el problema amb aquest tipus de residu es presenta quan la seva quantitat excedeix de la capacitat de descomposició natural en un lloc determinat, com succeeix en abocadors incontrolats.

Residus no biodegradables

Són aquells que no poden ser degradats o desdoblats naturalment, o bé, si això és possible pateixen una descomposició massa lenta. Aquest factor els fa més perillosos que els anteriors, ja que la seva acumulació en la natura, és progressiva.

Això és cosa de tots, i allò de no deixem per demà el que podem fer avui, en aquest cas, és més que encertat.