12/12/10

Camí al 2011

Com ja us he dit… com ja heu vist… aquest darrer trimestre he estat molt inactiu, pel que fa al bloc. Em sembla que, per una raó o altre, tots hem tingut moments d’aquests. Tot i això, he anat recollint informació, opinions que espero començar a vessar en “no res”.

Ara em toca aprofitar al màxim les meves vacances, gaudir-les perquè, fins d’aquí molt,no en tornaré a tenir...

I ara tres desitjos:

Que tingueu una molt bona transició al 2011
Que Catalunya sigui Catalunya, d’una vegada per totes
Que tinguem uns dirigents com els que ens mereixem, no com els que ens toquen...

I tot i això, sense oblidar de fer-ho amb seguretat. O pensàveu que no ho diria.


22/10/10

Facebloc



Any rere any, els batecs del meu bloc s’alenteixen entre els mesos de juny i setembre. La feina s’endu el temps, el cansament les forces, la dinàmica embogida part de l’enginy. Ja m’ho diuen, et tornes monotemàtic, i jo dic, si, i què?.

Aquesta exposició, de fet, és més per disculpar-me que per excusar- me. I us dic per que: si bé trobo a faltar escriure, trobo a faltar més encara llegir-vos, seguir-vos, saber de vosaltres.

Sumat a tot això ha aparegut un nou actor a la meva escena, molts de vosaltres el coneixeu, és diu: facebook. Només en mancava aquest... És com un altre fill al que cal dedicar-li temps, donar-li escalfor, alimentar-lo. I sense voler em trobo immers en una guerra d’enveges entre els meus “fills”. Els uns i els altres es miren recelosos pendents del temps que dedico a cadascú. Vaig com en una partida d’escacs, polsant el rellotge que comptabilitza hores, minuts i segons... a veure, a veure, a veure... però... “escac i mat” en la majoria dels casos...

Bé, després d’aquesta declaració de principis us proposo parlar de: faceboock. No, no us espanteu, de la seguretat en aquesta o qualsevol altra xarxa social, fent però, un paral·lelisme al que succeeix a l’altre costat de la finestra, és a dir, a casa vostra.

Per començar, hem de tenir clar que la seguretat és un bé molt preuat. Ho hem de creure i ho hem d’interioritzar perquè només així, valorarem/veurem els riscos i, hi posarem mesures necessàries que ens evitaran, en el millor dels casos, un ensurt.

Arribats a aquest punt, quants de vosaltres dubteu de mi? Penseu que no és cert, que exagero?.

Us sembla que doni una ullada a les vostres escombraries?, que creieu que puc trobar dins? Res, res , segur...

De entrada observo el vostre poder adquisitiu, convindreu amb mi que no és el mateix comprar a Caprabo, Mercadona, LIDL, Dia o el Corte Inglès...

In un cop allà, quines exquisideses adquiriu?: iogurts, cremes, vins, caves, peix, carn...?

Eh! Aquí hi ha un extracte del banc, caram tu!, aquests estan bé de peles...però, ostres, no està gaire bé... mira la caixa d’aquest medicament...

I així un munt de coses que ens delaten fins a un punt inimaginable per nosaltres, si no prenem les mesures de seguretat adequades. I com aquell qui diu, encara no hem sortit de casa. Per viatjar ja tenim internet, i amb ell la possibilitat de voltar i conèixer gent d’arreu amb les xarxes socials: face, twit, etc.. Gent de tots colors i condicions, bona i dolenta...

No val a badar, no s’ha de posar un en risc, ni posar a ningú del nostre entorn, conegut o desconegut. Mai se sap qui hi ha a l’altre costat de la finestra.

Dit això, comença a estar més clar que res de fotografies compromeses, de números de telèfon particulars, d’agendes que comprometen als nostres amics. De comentaris com: que bé, marxem quinze dies de vacances... Ja només et queda dir: i deixem la clau sota l’estora.

I sobre tot, vigileu els vostres fills, el que tu no fas o poden fer ells. La clau de tot això, com us deia al començament es interioritzar-ho, parlar-ho i sobre tot, creure-ho.

A partir d’aquí, és cosa vostra.

Sort!

1/10/10

Antisistema?

Amb el vocabulari tan ric que tenim. De veritat hem de dir “grups antisitema” en comptes de grups de brètols?. Jo em nego...


28/9/10

Nova investigació


És un fet constatat que, any rere any, els científics reben menys diners per a la investigació. Això ens condueix, irremeiablement, a una desacceleració en el descobriment de noves tècniques en totes les branques: medicina, matemàtica, física, etc.

Malauradament, aquest fet ens condueix a un constant drenatge de “cervells”, que han de cercar nous països on poder dur a terme els seus estudis. Països amb una important convicció en vers la investigació.

I mentre això passa, apareix un nou “investigador” de baix calibre. Aquell que posa tot el seu empeny en descobrir com guanyar diners a costa dels altres. Baix calibre i baixa moralitat que li permet dur a terme tècniques d’alt risc, sobretot per les seves víctimes.

Per als primers, tot el meu respecte. Per als altres, tot el meu menyspreu.

Arribats a aquest punt, us presento una nova tècnica que han inventat els lladres. Ben simple però, efectiva i perillosa: l’esclat d’ous en el parabrisa del teu cotxe. Si us succeix, tingueu en compte aquests consells:

SI CONDUEIXES DE NIT I ET TIREN UN OU CONTRA EL PARABRISA

Mantingues la calma, i sobre tot: NO USIS EL NETEJA PARABRISA, NO LI TIRIS AIGUA

Explicació:

L'ou i l'aigua en unir-se formen una substància viscosa com la llet, la qual t’impedirà veure per on vas, bloquejarà la teva visió en un 90% i et veuràs forçat a parar-te. Serà en aquest moment quan et convertiràs en la seva víctima.

19/9/10

Societat de Prevenció

Dies enrere, vaig anar a una societat de prevenció de riscos laborals, anava a fer-me els controls de salut laboral d’aquest any. Com que vaig arribar d’hora, em va donar temps a fixar-me en coses com les que avui denuncio aquí: l’accés.

Per entrar, s’ha de pujar per una escala metàl·lica, a la qual hi van adaptar en el seu moment ( amb bon criteri) unes peces plàstiques per no relliscar. El problema és que no s’ha fet manteniment i, ara, manquen moltes peces o les que queden creen més perill que altre cosa.

Jo ja els vaig avisar però, per si de cas, us deixo les imatges que valen més que mil paraules.

Recordem: prevenir abans que curar!

17/9/10

Seguretat laboral

Madrid, 15 *sep (EFE).- La Unió General de Treballadors (UGT) va alertar que l'augment d'accidents de treball que no causen baixa es deu al fet que els treballadors no la sol·liciten per por de quedar-se sense ocupació.

El sindicat va reaccionar així en un comunicat després de conèixer que, segons les dades del Ministeri de Treball i Immigració, fins a juliol de 2010 va haver-hi 441.450 accidents que no van necessitar baixa, el 3,8% més que en el mateix període de l'any passat, i 376.840 que sí van causar baixa, el 5,9% menys.

A més, UGT va atribuir el descens del nombre d'accidents que requereixen baixa a l'augment de l'atur dels últims mesos, a la caiguda de l'ocupació en sectors de major risc com la construcció o la indústria, i al descens de la temporalitat i la nova contractació.

Finalment, va recordar que a Espanya cada dia moren dues persones a causa d'accidents laborals, 17 tenen un accident greu, 1.774 un de lleu i 52 són víctimes d'una malaltia professional.


Quan llegeixo noticies com aquesta, no deixo de preguntar-me que caram ha de passar perquè posem seny, perquè ens adonem que no som “supermans”, perquè no tenim consciència del perill, perquè no som capaços d’implementar les mesures de seguretat que tenim a l’abast, perquè, perquè, perquè...

Mireu, us penjo aquest vídeo amb diversos exemples d’accidents laborals. És probable que més d’un el deixi de veure ben aviat, no negaré que és cru però, us asseguro que comparat amb la realitat, és una veritable comèdia.

Em ve a la memòria algunes de les actuacions en emergència en les m’ha tocat ser-hi:

Pare i fill cauen d’una bastida, muntada en un cinquè pis d’una obra: 2 morts
Treballador cau d’una bastida mòbil, no estava lligat, no duia casc: fractura oberta de tíbia
Inspector d’obra cau des d’un tercer pis dins el forat de l’ascensor: en caure queda enfilat
a la cama, braç i esquena amb les varetes de l’encofrat.
Treballador queda ensorrat al obrir una rasa profunda: aixafament de les
extremitats inferiors.
Treballador perd la falange en quedar-se atrapat l'anell en una tanca.
...

9/9/10

Drogues

De vegades em pregunto: cal parlar d’aquest tema?... però, si és sobradament conegut per tothom. I quan miro al voltant, me'n adono que si, se n’ha de parlar i molt!
prem sobre la imatge



24/8/10

Meduses

Rhizostoma pulmo
Coneguda popularment com a pulmó de mar.
Umbrel·la de coloració blanca-lilosa.
Diàmetre entre 20-40 cm.


Des de fa tres setmanes, les meduses han fet acte de presència a les nostres platges. Picades, queixes, canvi de banderes i assistències són el nostre pa de cada dia.

Algú pot creure que només venen a l'estiu, res més lluny de la realitat. Les veiem en major o menor nombre en qualsevol altre època de l'any però, està clar, a l’hivern la seva presència no ens preocupa en absolut.

L’institut de Ciències del Mar va posar en marxa, fa uns anys, l’anomenat Projecte Medusa. Hi col·labora l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua, i som uns quants els ajuntaments que a través de diferents departaments, com el de Protecció Civil a Blanes, participem recollint dades que els serveixen per als estudis que realitzen: Estat de la mar, nombre de meduses vistes, nombre per metre lineal, tipus, temperatura de l’aigua, temperatura de l'ambient, color de la bandera i nombre d’assistències per picada de medusa formen part de linforme que elaborem i trametem diàriament.

Fa uns quants dies Josep Maria Gili, biòleg de l’ICM, va participar en un programa de Catalunya Radio. Molt interessant perquè, en la seva intervenció radiofònica, va aclarir uns quants punts que responen a preguntes que ens feu respecte a aquesta problemàtica que viviu i patiu.

Les meduses:

Les meduses, des del punt de vista morfològic, són com un saquet de plàstic que té la boca i l’anus al mateix lloc. Està envoltada de tentacles recoberts d’unes cèl·lules urticants que són específiques de les meduses.

Parlem d’un animal molt primitiu, fa 500 milions d’anys que és a la terra i des d’aleshores quasi no ha canviat. Això deu dir molt d’elles...

Són autèntics depredadors dels oceans, de preses petites, es clar, no d’essers humans.

No ens ataquen.... no són tan tontes, saben que en fer-ho perdran part del seu cos i hauran que regenerar-lo, de fet, són organismes que es situen a l’escala tròfica entre els peixos i el plàncton, i cal pensar que la majoria de peixos dels oceans mengen meduses...

Nedant, deixen desplegats els seus tentacles, qualsevol presa que passi per allà queda atrapada, aleshores l’injecta el verí , l’adorm, i la porta cap a la boca. Com que a nosaltres no ens pot portar enlloc, ens deixa les restes del tentacle. Però, en compte, el verí continua injectant-se.

Si la veiem, primer de tot, tranquil·litat, nedem allunant-nos sense fer moviments bruscos, que ens poden apropar els tentacles

Si ens pica una medusa, sortim amb tranquil·litat fora de l’aigua, adrecem-nos a un lloc de socors, sense dutxar-nos o rentar-nos amb aigua dolça i no ens gratem les picades amb sorra ni amb tovalloles.

I si no el tenim un lloc de socors a la vora, posem-nos una mica de vinagre: el llencem al damunt de la pell, això farà que les cèl·lules que encara no han picat, no ho facin. Després, apliquem sobre la zona de la picada un xoc de fred. El fred fa que es desnaturalitzi el verí, que no tingui efecte, i això ho aconseguim amb una bossa de plàstic plena de glaçons aplicats durant deu minuts sobre la picada...quan ha passat això, ja pràcticament tenim el verí desnaturalitzat i no té cap mena d’efecte. Ara només caldrà anar molt en compte perquè, hem de recordar que hi ha una ferida oberta i es pot infectar, per tant hem de tenir cura que això no passi... posar-hi un antisèptic local, com pot ser tintura de iode.

Quasi el 50% d’assistències mèdiques per picada de medusa és perquè s’infecta la ferida.

En zona de bany amb meduses, sobre tot pensant amb els menuts, abuseu de cremes solars per tot el cos. En realitat estem posant una pel·lícula protectora, que ensels protegirà en cas de contacte.
I adreçat a tots aquells amants de treure meduses de l'aigua i deixar-les a la sorra. Cal tenir en compte que perquè un tentacle no tingui cel·les urticants viables, ha de passar 48 hores, si entrem en contacte amb una medusa morta a la sorra, els efectes seràn els mateixos...

9/8/10

La Seguretat

Jo sé que els qui treballem amb temes de seguretat, no sempre estem ben vistos. Implementar depèn de quines mesures, contra incendis per exemple, pot colpejar directament el cor, l’ànima i la sensibilitat de qualsevol dissenyador que acaba de finalitzar la seva feina de forma magistral...

Aquesta és, més o menys, la conversa, per dir-ho d’alguna manera, que vaig mantenir amb un responsable del disseny d’una sala d’exposicions municipal:

Que vols posar un extintor aquí?

Si, aquí un de pols però, encara en manquen dos més, i un de CO2 al quadre elèctric.

Què?...I de color vermell?, tu estàs boix, això no pega ni amb cola amb el color de les parets...

Ja ho sé, i ho sento però, és precisament aquest color perquè es pugui veure perfectament en cas d’incendi.

... Ah! no... a aquesta alçada ni pensar-ho, com a molt a terra... i els senyals ja te’ls pots endur... no els penjarem...

Bé aquesta és una de les cares, l’altra pot ser perfectament la que ens presenten en aquest vídeo titulat: el negoci de la paranòia: la seguretat.

Hi ha coses que no tenen no cap ni peus però, tal vegada, si cara...

Gràcies Genís

6/8/10

Costa Brava

Avui, un conegut, company amb pretensions d’amic em deia: “Que bé que t’ho passes vivint a la costa... platja, cervesa, festes..
Presentació dels serveis

Inici del Servei de Vigilància, Salvament i Socorrisme

Servei amb l'embarcació de Vigilància i Salvament

Intervenció en petits incendis

Concurs Internacional de Focs d'Artifici de la Costa Brava 2010

Barrakes 2010

Espectacle de Foc: Colla de Diables Sa Forcanera

En definitiva, com deia aquest conegut, company amb prentensions d'amic, que mai serà. Que bé m'ho passo vivint a la costa: platja, cervessa, festes i afegeixo, amb la major de les solituds...

Per cert, ben igual que altres: http://invarietateferran.blogspot.com/2010/08/des-de-fa-uns-dies-costa-brava-vistes.html

18/7/10

Incendis forestals



En el nostre país no existeix, o és remota, la possibilitat d’incendis forestals espontanis. Així doncs, el principal origen sol ser l’acció de l’home que, per negligència o per intenció, en causa un alt percentatge.

L’any 1986 a causa de grans incendis, s’implementava el programa Foc Verd. Juntament amb aquest, milloraven els equips d’extinció amb el que es va obtenir una important treva.

L’any 1994 els grans incendis de la Catalunya Central, de Montserrat i fins i tot el Montseny, varen fer veure que el problema no era tan fàcil de resoldre.

L’Any 2009, l’incendi d’Horta de sant Joan (provocat), van tenir majors conseqüències que les de hectàrees cremades, cinc companys bombers dels GRAF, perdien la vida cremats...

No hi ha excusa per la negligència, no n’hi ha per les actuacions arriscades, no n’hi ha per la incultura, la inconsciència, la insolidaritat, la indisciplina, la incapacitat i la inutilitat... no n’hi ha.

Per això em rebel·la accions com la viscuda dies enrere:

Dia 14, 20:30 hores, temperatura ambient 31ºC, carretera C-26

Amb aquestes condicions, el conductor del vehicle que va davant meu obre la finestra i, sense pensar-ho, llença les restes d’una cigarreta que van deixant un reguer d’espurnes més que perilloses.

Prenc la seva matrícula, i m’aturo per apagar les restes de la seva cigarreta, que ja feia feina en les herbes seques del voral...

1 Ha. = 10.000 m². Accions com aquesta s’enduen per davant moltes Ha. Però, algú em pot dir a que és igual una vida humana?...

Us recomano webs com aquestes ens ajudaran a entendre una mica millor els perills potencials d'incendi forestal, i les mesures a prendre:
De res..

7/7/10

Onada de calor

Des de fa dies, el Servei Meteorològic de Catalunya i l’AEMET ens estan informant de l’arribada de la primera onada de calor d’aquest estiu.

Hem de tenir clar que està tot escrit per tant, no ens posem a inventar. Tinguem present quins són els factors de risc i, apliquem les mesures preventives en el nostre entorn. De
ben segur ens estalviarem algun ensurt.

I sobretot, no ens oblidem que el risc potencial d’incendis augmenta de forma alarmant.

Factors de risc
Persones majors de 75 anys.
Persones amb discapacitats físiques o psíquiques i limitacions de mobilitat o autocura
Persones que realitzen una activitat física intensa.
Persones que han de romandre o fer activitat física a l’aire lliure (incloses les activitats laborals).
Nadons.
Persones amb hipertensió arterial, diabetis, malalties cardiovasculars, malalties respiratòries (MPOC, bronquitis), renals, Parkinson, Alzheimer, obesitat o altres de cròniques.
Persones que prenen una medicació especial (tranquil.litzants, antidepressius, psicòtrops o diürètics).
Persones amb problemes mentals i de conducta deguts a l’ús de substàncies psicoactives o alcohol.
Mesures preventives generals

Protegiu-vos del sol i la calor

A casa, controleu la temperatura,

Durant les hores de sol, tanqueu les persianes de les finestres on toca.
Obriu les finestres de casa durant la nit per refrescar-la.
Estigueu-vos a les estances més fresques.
Recorreu a algun tipus de climatització (ventiladors, aire condicionat) per refrescar l’ambient. Si no teniu aire condicionat mireu de passar com a mínim dues hores al dia en llocs climatitzats (centres comercials, cinemes ...).
Refresqueu-vos sovint amb dutxes, tovalloles mullades amb aigua, etc.

Al carrer, eviteu el sol directe,

Porteu una gorra o un barret.
Utilitzeu roba lleugera (com la de cotó), de colors clars i que no sigui ajustada.
Procureu caminar per l’ombra, estar sota un para-sol quan sigueu a la platja i descanseu en llocs frescos del carrer o en espais tancats que estiguin climatitzats.
Porteu aigua i beveu-ne sovint.- Mulleu-vos una mica la cara i, fins i tot, la roba.
Vigileu en els trajectes amb cotxe durant les hores de més sol i no hi deixeu els infants amb les finestres tancades.

Reduïu l’activitat física a les hores de més calor

Eviteu sortir a les hores del migdia, que és quan fa més calor.
Reduïu les activitats intenses.
Beveu força i vigileu amb l’alimentació
Beveu aigua i sucs de fruita tant com pugueu, fins i tot, sense tenir set.
No prengueu begudes alcohòliques.
Eviteu els menjars molt calents i els que aporten moltes calories.
Ajudeu els altres
Si coneixeu gent gran o malalta que viu sola:
Mireu de visitar-los un cop al dia.
Ajudeu-los a seguir aquests consells.
Si prenen medicació, reviseu amb el seu metge si aquesta pot influir en la termoregulació i si s’ha d’ajustar o canviar.

Informeu-vos bé

Informeu-vos dels horaris dels centres d’atenció primària que teniu més a prop, tant del vostre municipi com del lloc on aneu de vacances.
902 111 444. Recordeu aquest número de Sanitat Respon, que us pot atendre diàriament durant les 24 hores. Us indicaran els centres sanitaris oberts i us poden donar consells de salut.- Recordeu que a les oficines de farmàcia podeu obtenir informació sobre com es poden evitar els problemes causats per la calor.- Seguiu les prediccions meteorològiques que us puguin anticipar els dies més calorosos.
Acudiu amb antelació als professionals sanitaris i socials per prevenir els possibles problemes per a la vostra salut.

29/6/10

País petit...

El meu país és tan petit
que quan el sol se'n va a dormir
mai no està prou segur
d'haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies
que és per això que torna.
Potser sí que exageren,
tant se val! és així com m'agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.

El meu país és tant petit
que des de dalt d'un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen por,
tenen por de sentir-se sols,
tenen por de ser massa grans,
tant se val! és així com m'agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.

El meu país és tant petit
que sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta lluny d'aquí
i ens fem contrabandistes,
mentre no descrobreixin
detectors pels secrets del cor.
I és així, és així, com m'agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.

El meu país és tant petit
que quan el sol se'n va a dormir
mai no està prou segur
d'haver-lo vist.

25/6/10

Revetlla de Sant Joan

Cada any em preparo pel que em puc trobar la nit de Sant Joan però, per molt que ho faci, em supera la realitat, les realitats que em trobo...

Sobre quarts de vuit de la tarda, mentre feia una darrera ullada a les fogueres autoritzades, passo prop d’un nen d’uns deu o onze anys que estava llençant petards. Al costat, el seu pare amb una bossa entre les cames. Prenia un petard de dins, li donava al nen, l’encenia amb el ble i el petit el llençava amb més cara de por que d’altra cosa.

Em va semblar que l’explosió era desmesurada per la seva edat, per la qual cosa, aturo el vehicle, baixo i adreçant-me al pare li dic: Bona tarda, bona tarda em respon, sap que el seu fill no ha de disparar aquest petards?, són de classe III, només permesos a majors de 18 anys per la seva perillositat, li dic jo. I vostè, em respon ell, sap que el seu pare soc jo i que el meu fill farà el que jo vulgui?...

Mentre estàvem en aquest pols dialèctic, un fort tro acompanyat d’un crit ens fa callar... en girar-nos, veiem el nen a terra cridant i xisclant de dolor, li havia esclatat el petard a la ma...

Minuts més tard, es podia escoltar la sirena de l’ambulància que se l’enduia a l’hospital per fer-li les cures necessàries. La gent que s’havia apilat sorpresa pels esdeveniments, no va saber captar les nostres cares en els darrers moments: la de dolor del nen, la de pànic i vergonya del pare i la meva, de pura impotència...

Però la nit seguia, i això només havia fet que començar...

21/6/10

Codi de barres

Allà per l’any 1949, van patentar el que van denominar “mètode de classificació de productes mitjançant reconeixement de formes”. L’any 1966 es va utilitzar comercialment, per primera vegada, el codi de barres. Naixia d’aquesta manera un nou sistema d’identificació, classificació i seguiment de productes.

En realitat, es tracta d’un número que pot ser llegit per un escàner, ja que transforma les barres i els espais de diferent grandària, en zeros i uns, mitjançant un petit lector de laser.

Jo crec que, a hores d’ara, no hi ha producte que no les dugui. Ens hi hem acostumat de tal manera que ni les veiem, passen desapercebudes a la nostra visió a menys, és clar, que caigui a les nostres mans, unes barres com les que dissenya l’empresa japonesa “Design Barcode”, veritable “Art Barrat”...

Ja tinc clar la funció del codi de barres: identificació, classificació i seguiment, entre moltes altres però, en veure aquest tipus de la fotografia (dinava davant meu al restaurant), començo a fer-me preguntes com aquestes:

1. Tots duem un codi de barres tatuat?
2. On? (no he trobat el meu)
3. De ser així: ens identifiquen, classifiquen i segueixen?

En sabeu quelcom?...

18/6/10

Revetlles amb precaució

D’aquí pocs dies celebrarem una des les festes més tradicionals de Catalunya: les revetlles. Les fogueres, els petards, la gresca i la xerinola, aniran plegades en la que serà la nit més llarga de l’any.

I està clar, el que comença en festa ha d’acabar en això, en festa. Res ha d’enterbolir aquest punt de partida però, per això, caldrà tenir en compte tot un seguit de consells que des d’aquí uns vull fer arribar a tots plegats, menuts i grans.

Us deixo dues màscares: la primera, un important referent de festa. La segona, no deixa de ser una màscara però, és el fruit de l’esclat d’un petard a la cara. L’altra cara de la moneda..., la cara de la fatalitat...

http://www.deia.com/2010/01/08/sociedad/euskadi/un-petardo-causa-graves-quemaduras-en-la-cara-a-un-nino-de-doce-anos-en-basauri?pestana=Galerias

Els petards

Consells d'ús

No ens hem de guardar cap article pirotècnic a les butxaques. Es poden encendre i explotar-nos al damunt.

No hem de posar mai la cara ni cap membre a sobre o davant de qualsevol article pirotècnic encès. Si ho fem, podem patir greus cremades, accidents oculars i/o traumatismes.

No hem de llançar coets, globus o altres artefactes que continguin foc a menys de 500 metres del bosc. Podríem calar-hi foc i provocar un incendi forestal.

Hem de tancar les portes i finestres quan hi hagi focs d'artifici al carrer. Així evitarem el risc que el nostre habitatge s'encengui.

Procurem encendre el ble per l'extrem perquè ens doni temps d'enretirar-nos.

Les candeles romanes que no tinguin mànec especial, hem de fixar-les en un forat o en un test amb sorra per no cremar-nos.

Quan utilitzem focs artificials, hem de vigilar que no hi hagi a la vora líquids inflamables. S'encenen fàcilment i els vapors poden explotar.

Si un petard no s'encén bé, no el toqueu fins al cap de mitja hora i remulleu-lo.

No hem de tirar cap coet amb la mà, ni amb la canya trencada, perquè sortirà en una direcció inesperada i pot explotar malament.

No hem de ficar trons dins de totxanes ni ampolles, perquè, en explotar, fan metralla que surt incontroladament.

No hem de tallar el tro final d'una traca. La seva explosió fora de la traca ens podria fer molt de mal.
No hem de llançar cap petard contra algú altre. Podem ferir-lo greument.

Hem de fixar bé les rodes d'artifici. Així evitarem que cremin incontroladament.

No hem d'encendre cap petard dins les cases.

No subjecteu els petards amb les mans. Enceneu cada article seguint estrictament les instruccions concretes.
Tipus de petards

La classe III no està autoritzada per als menors de 18 anys.

Es considera pirotècnica recreativa bàsica el conjunt d'artificis pirotècnics que poden ser usats pel públic en general durant la celebració de determinades festes de caràcter popular o particular. Des del punt de vista legal, estan inclosos dins les classes I, II i III, de les vuit en què està dividida la totalitat de la pirotècnia.
Per poder adquirir petards s'ha de tenir 18 anys.

Tipus I: Risc baix

Els productes de la classe I són els que tenen un risc baix o molt baix. Estan pensats per utilitzar-los en àrees confinades, concepte en què s'inclou l'interior dels edificis d'habitatges. Aquest grup està format per bengales, bombetes i sorpresa japonesa; i fonts com surtidors i volcans.

Tipus II: Risc mitjà

Els productes de la classe II són els que tenen un risc mitjà. Estan pensats per utilitzar-los a l'aire lliure en àrees confinades. Els petards de tipus II està format per bengales (bombetes i sorpresa japonesa), petards (trons i traques xineses), voladors (paracaigudes, correcames, xiuladors, girasols i rodes), coets (coets de tro i de llum), fonts (sortidors i volcans) i bateries (combinacions i candeles).

Tipus III: Risc alt

Els productes de la classe III són els que tenen un risc alt. Estan pensats per utilitzar-los a l'aire lliure, en àrees amples i obertes. Aquest grup està format pels mateixos petards que els de la classe II excepte les bengales.

15/6/10

Foto denúncia (2)

contenidor "plàsticament" a vesar

I jo em pregunto: Molta consciència ciutadana, o poca recollida?

14/6/10

Sang blava vs sang vermella

Semanes enrere, escoltava parlar al rei en roda de premsa mentre estava a punt de sortir del Clínic, dient: "En España debemos estar orgullosos de la sanidad pública que tenemos"...

Creieu que sap realment com està la sanitat pública?, jo estic convençut que no. De entrada, perquè no és un pacient normal. Vaja per no ser, no és ni pacient. (pacient ve de paciència, no?).
M’imagino quelcom així:

El rei

Li detecten un tumor, truquen per telèfon de des de Madrid, preparen l’arribada, agafa l’escorta, puja a l’avió que té a la seva disposició. Arriba a Barcelona, amb l’escorta se’n va cap al Clínic, i sense llista d’espera l’operen i, novament, escorta, avió i cap a palau... (Que buena es la sanidad...)

Jo

Allà pel mes d’octubre del 2008, vaig demanar visita amb el “meu metge de capçalera” (*) tenia un dolor intens a la cama esquerra. No hi va veure res rar, però el dolor continuava (ibuprofeno). A la segona visita, em deriva al traumatòleg. Aquest vol tenir elements de judici i demana em facin dues proves: una ressonància magnètica i una electromiografia.

La primera me la fan en poc temps. Que bo, pensava jo perquè, el dolor continuava.

La segona... la segona encara estic pendent que me la facin. Ha passat: un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou, deu, onze, dotze, tretze, catorze, quinze, setze, disset, divuit, dinou, i ja estem en el mes vint (20).

No se si és llista d’espera o és que han perdut el meu expedient. Diuen que no, que és normal. Normal?

I jo, mentre recordo les paraules del rei, continuo mirant-me les benes. Tenen un to blavós però no, per elles hi passa sang vermella. Està clar que hauré de seguir esperant però, novament em fa mal la cama...

(*) em refereixo a aquell que m’ha tocat en sort, aquell que el dia que em doni la ma, només la ma, farà que surti de la consulta dient a tothom que m’ha fet una gran revisió...

12/6/10

Foto denúncia

Per a promoure l'accessibilitat es fa ús de certes facilitats que ajuden a salvar els obstacles o barreres d'accessibilitat de l'entorn, aconseguint que aquestes persones realitzen la mateixa acció que poguera portar a terme una persona sense cap tipus de discapacitat. Aquestes facilitats són anomenades ajudes tècniques. Entre aquestes es troben l'alfabet Braille, la llengua de signes, les cadires de rodes, els senyals auditius dels semàfors, etc.

Espanya, en un acte celebrat el 3 de desembre de 2005 amb motiu del
Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, el Govern Espanyol va anunciar la seva intenció de reformar l'article 49 de la Constitució Espanyola per a substituir en el text de la Carta Magna la paraula "disminuïts" per "discapacitats". En l'actualitat resa:

"Els poders públics realitzaran una política de previsió, tractament, rehabilitació i integració dels disminuïts físics, sensorials i psíquics".

Així mateix, va manifestar la seva intenció d'aprovar a final del mateix any l'avantprojecte de Llei d'Autonomia Personal amb la previsió futura que entre en vigor entre els anys 2006 i 2007.
Superat el vell paradigma mèdic i centrats en la nova cosmovisió "Dels drets de les persones amb discapacitat", l'accessibilitat és un dret que implica la real possibilitat d'una persona d'ingressar, transitar i romandre en un lloc, de manera segura, confortable i autònoma. Això implica que les barreres d'entorn físic han de ser suprimides.

Arribats a aquest punt us demano mireu la fotografia i em respongueu: per on, per on s'ha de passar?

11/6/10

No és ...

...pels 150 euros,

tampoc, pels 3 punts menys...

video

és per evitar això...

8/6/10

Timadors

Per la meva formació i professió és a dir, per la meva vocació i devoció, us plantejo aquest nou article que res te de nou i massa de repetitiu per a certs sectors de la nostra població: la gent gran. Em refereixo a las ja conegudes revisions del gas.

Avui, quan acabada la meva jornada laboral marxava cap a casa, entrava una trucada anguniosa d’una persona gran. Informava que havia deixat accedir un home a casa seva que, amb la pretensió de fer una obligada revisió del gas, li havia canviat diverses peces de la instal·lació, que segons ell, estaven caducades o malmeses. El final de la història us el podeu imaginar, una factura desproporcionada...i les amenaces de sempre si no pagava la factura....

He marxat indignat. La picaresca, la mala fe, la manca d’escrúpols i de consciència havia atacat de nou a una persona dèbil, indefensa i que en qualsevol dels casos, podia haver estat un dels nostres pares o avis...

Si aquesta plataforma serveix perquè aquests indesitjables no facin de les seves, haurà valgut la pena.

Aquí van alguns tips habituals en els timadors i els consells a tenir en compte per part de l'usuari, que hem de traslladar a la nostra gent gran:

Tant si és el moment de realitzar la revisió, com si no ho és, recomano no acceptar d’immediat realitzar uns serveis que no hem demanat. En qualsevol cas, si creiem que el que ens proposen és interessant. Demanem que tornin més tard o un altre dia. Així tenim temps per fer les verificacions corresponents a la companyia del gas o a l’Oficina del Consumidor Municipal (OMIC).


1. Males pràctiques en la revisió del gas

Envair el domicili. Entrar a l'interior de l'habitatge i començar a realitzar els treballs a la instal·lació de gas sense donar temps al ciutadà a reaccionar, a consentir o no la revisió.

1. Actuació recomanada a l’usuari

Impedir l'entrada a l'interior de la vivenda a "Inspectors del Gas", sense el consentiment i l'autorització del ciutadà.

2. Males pràctiques en la revisió del gas

Preocupar el ciutadà, amenaçant-lo amb perill d'explosió o inhalació de gassos si no realitza JA la revisió.

Presionar el ciutadà, perquè accepti JA la decisió de realitzar la revisió, perquè no poden tornar en un altre moment.

2. Actuació recomanada a l’usuari

Si existeixen dubtes sobre la veracitat de la informació o dels servei que ofereix l'empresa de revisió del gas. Aplaçar per un temps la decisió d'acceptar o no la revisió, donant-nos temps a fer les cpmprovacions que creiem pertinents. No hi ha pressa!.

3. Males pràctiques en la revisió del gas


Assegurar que les revisions són cada any

3. Actuació recomanada a l’usuari

És obligació de l’usuari revisar la seva instal·lació cada cinc anys.

Aquesta revisió l’ha de fer una empresa legalment autoritzada, què emetrà un “certificat de revisió periòdica”.

Si desconeix la data que ha de fer la seva revisió, pot preguntar-ho a la seva empresa subministradora de gas butà.

4. Males pràctiques en la revisió del gas
Assegurar que estan autoritzats per l’Ajuntament per realitzar la revisió del gas, mostrant un segell de l’ajuntament.

4. Actuació recomanada a l’usuari

La delegació d’Indústria i no l’ajuntament, és qui autoritza les empreses i al seu personal instal·lador, a realitzar les revisions en instal·lacions de gas. Emet el corresponent “Carnet d’Instal·lador”.

5. Males pràctiques en la revisió del gas

Presentar-se con a empresa Oficial única, per realitzar la revisió.

5. Actuació recomanada a l’usuari

A la província de Girona hi ha moltes empreses que poden realitzar la revisió. El ciutadà pot escollir lliurement la que vol lo faci la revisió i emeti el certificat.

6. Males pràctiques en la revisió del gas

Exigir la conformitat del pressupost amb enganys.

6. Actuació recomanada a l’usuari

Sol·licitar pressupost per escrit i detallat i tancat dels treballs a realitzar, abans d’autoritzar la revisió.

7. Males pràctiques en la revisió del gas

Realitzar treballs innecessaris, com per exemple el canvi de gomes flexibles no caducades, o reguladors d’ampolla que no estan defectuosos.

7. Actuació recomanada a l’usuari

Si quan es realitza la revisió dels CINC ANYS, les gomes no estan caducades o properes a caducar, no cal realitzar aquest canvi.

NOTA: Els reguladors no caduquen, tan sols es canvien si són defectuosos


8. Males pràctiques en la revisió del gas

Mostrar preparats i signats els “Certificats de Revisió”

És a dir que, qui realitza la revisió “no té el carnet d’instal·lador”. No és el mateix que signa al certificat de la revisió.

8. Actuació recomanada a l’usuari

Un cop realitzada la revisió, i no abans, qui realitza la revisió emet el Certificat i el signa, en cas que tot estigui correcte.

9. Males pràctiques en la revisió del gas

Els preus de les revisions del gas no estan regulats, i per tant són lliures.

Tot i això, es considera una mala pràctica cobrar quantitats excessives.

9. Actuació recomanada a l’usuari

No existeix una tarifa oficial per a les revisions per tant, l’usuari té dret a un pressupost previ, inclòs comparar si sol·licita el pressupost a més d’una empresa.

El preu final, variarà depenent si únicament s’emet el certificat, o si és necessari realitzar algun treball addicional.

10. Males pràctiques en la revisió del gas

No emetre el Certificat de la revisió

10. Actuació recomanada a l’usuari

L’usuari ha de rebre el Certificat de la revisió per duplicat. Un exemplar el quedarà, l’altre el trametrà a l’empresa subministradora de les ampolles de gas.

6/6/10

El carro de la compra

Diuen que una crisi posa sempre en marxa mecanismes de “supervivència”: contenció de la despesa, cerca d’ofertes, optimització dels recursos. Estratègies habituals per qualsevol persona normal però, si la manca d’escrúpols està present, les solucions es converteixen en més... il·legals.

S’ha posat de moda quelcom, que en veure-ho la primera vegada vaig augurar de “mal rotllo”: la cacera de ferro.

La història comença en un poble qualsevol, per exemple senalB, primer poble de la atsoC avarB (anoriG)...

Des de fa uns mesos, el paisatge urbà s’ha anat omplint de persones amb carretons de supermercat, cercant ferro per arreu: contenidors, cases, carrers...

Arribats a aquest punt em plantejo dues preguntes:

1. Tothom pot anar pel carrer amb un carro de supermercat sense que et diguin res? (està clar que l’has furtat, o robat, o el que correspongui... Amb el nom de la cadena i el moneder no hi ha prou pistes d’on i de com ha sortit?...)
2. Si han estat capaços d’endur-se’n el carro i passejar-lo sense cap mena de rubor, quan tardaran en furtar, robar o el que correspongui altres coses que no sigui el ferro que troben o els regalen.

I mentre em feia aquestes preguntes, visualitzava les noves baranes d’acer inoxidable que han muntat en diversos punts de senalB i en sorgien de noves: quan duraran?...

A hores d’ara ja hi ha respostes:

Han robat baranes, tapes de clavegueram, els pagesos es queixen que els roben les canonades, fins i tot s’atreveixen a entrar als cementiris per robar creus i altres objectes metàl·lics. Una veritable espiral de petits furts i robatoris que no ha fet més que començar.

Crec que tots tenim clar quines són les accions que s’haurien de prendre, de no ser així, veurem fins on arriba tot això...

Material producte d'un robatori.

Roben una tapa de clavegueram, un nen cau dins...

El passat dissabte, és a dir, ahir, vaig prendre aquestes imatges a la carretera comarcal B-682. Aquest noi anava amb bicicleta carregat de tubs d'alumini tallats a mida.

Aquí ho deixo, que cadascú pensi el que vulgui. Jo, a banda de pensar el que vaig voler, també vaig trucar la policia...

9/5/10

SOS (Socorrisme Aquàtic)


Dos caps de setmana intensos han posat punt i final a les “V Jornadas sobre Socorrismo basado en la evidencia científica, I Ciclo Internacional de Conferencias sibre Socorrismo Acuático” de la Universidad de la Coruña.

Títol rimbombant pot pensar algú però, els estudis realitzats per el Grupo de Investigación en Actividades Acuáticas y Socorrismo (GIAAS) de la Facultad de Ciencias del Deporte y la Educación Física de la Universidad de A Coruña, deixen clar que encara queda curt, de no ser així no hi participaría el/la:

- Departament d’Actividad Física i Esport de la Universitat de Murcia
- Departament de Didàctica de la Universidad d’Alcalá de Henares
- Departament de Didáctiques Especials de la Universitat de Vigo
- Departament d’Educació Artística i Corporal de la Universidad de Córdoba
- Escola Universitaria “P. Enrique de Ossó” (Adscrit a la Universitat d’Oviedo)
- Facultad de Cièncias de l’Actividad Física i l’Esport de la Universidad de Las
Palmas de Gran Canaria
- Facultat de Cièncias de l’Educació i l’Esport de la Universitat de Vigo
- Facultat de Motricidad Humana i Esports de la “Universidad Abierta Interamericana” (Argentina)
- Grup d’Investigación de l’Esport, Gestió i Recreació de la Universitat de Murcia
- INEFC-Barcelona (Adscrit a la Universitat de Barcelona)
- Universidad Abierta Interamericana (Argentina)
- Universidad de Guadalajara – Centro Universitario del Sur (México)

I mentre per una banda s’acaben les jornades per l’altra, comencem a posar en pràctica el que serà una realitat en poc mes d’un mes. El Serveis de Vigilància, Salvament i Socorrisme de Platges, ja estem arrancant aquest motor que va quedar alletargat a finals del mes de setembre de l’any passat.

Professionalitat

Cada cop som més, els que demanem un servei de socorrisme aquàtic professional. Han de millorar les aptituds i s’han d’adaptar a la tasca que realitzen.

Durant molts anys s’ha donat molt poca importància a aquest tema. Parlar de professionals era com predicar al desert però, es que no us heu adonat que estem parlant de gent que ha de vigilar, salvaguardar i protegir les vides de tots aquells que van a la platja a passar una bona estona. I no, no em digueu que no passa res. L’any 2009 vam acabar amb més de 1500 serveis realitzats a les platges de Blanes.

Crec que aquesta gent ha de tenir un sou i condicions de treball dignes. Per això, des del nostre departament, recolzats en tot moment per l'ajuntament vam apostar per un servei municipalitzat. No us negaré que és molt més fàcil externalitzar-ho, menys feina, però us puc garantir que des de que porten els colors de protecció civil, el servei ha guanyat amb tots els aspectes. I no és amor de pare...

Aquí ho deixo, m’agradaria que aquesta reflexió es convertís en una taca d’oli, que anés envaint les nostres platges: +aptitud + actitud = millor servei.

23/4/10

Sant Jordi 2010

Aquest any, les V Jornadas sobre Socorrismo basado en la evidencia científica, I Ciclo Internacional de Conferencias sibre Socorrismo Acuático de la Universidad de la Coruña, en les que participo, m’allunyen de la diada de Sant Jordi a casa però, aquest fet, no havia de ser un impediment per, fent un parèntesi, desitjar-vos una bona diada i abraçar-vos amb la portada d’un cartell de la Fira del Llibre de Colombia.

Sempre és un bon dia per regalar flors i llibres avui, encara més.

26/3/10

RESSACA BLANCA

A algú li pot semblar extemporani que jo, a hores d’ara, parli de la nevada del dia 8. Res més lluny de la realitat si tenim en compte que encara avui, seguim treballant per arranjar els efectes que el temporal de neu i vent van produir sobre molts trams la via pública o sobre propietats privades, deixant compromesa la seguretat en tots aquests punts. Em refereixo, sobre tot, a la gran quantitat de brancada i d’arbres que estan punt de caure sobre vials de circulació o sobre teulats d’algunes cases.

He de dir que això és només la punta de l’iceberg perquè els boscos, tant públics com privats, es troben amb una càrrega de foc impressionant, a causa de la gran quantitat de branques i arbres caiguts que s’han acumulat en el sota bosc. El risc potencial d’incendi forestal es considerat com a MOLT ALT!

És un greu problema que, se’ns dubte, haurem de tractar però ara, permeteu-me que torni enrere i que en aquest post, valori la nevada, les conseqüències, els tractaments, la feina feta, les deixadeses, les accions i les omissions... que de tot hi ha.

Arribats a aquest punt, deixeu-me fer unes reflexions:

Model de Protecció Civil

Soc dels que, per convicció personal, crec en el model d’una protecció civil intervencionista. Què millor que un sistema que no tan sols fa plans d’emergència de despatx sinó, que trepitja el carrer i hi és en el moment de l’emergència?.

Quantes vegades hem sentit allò de: segur que ho ha fet des del despatx?, no en te ni idea!

A Catalunya, s’ha pres un model en el que els Bombers dirigeixen totes les emergències, siguin del color que siguin. Els tècnics de protecció civil es queden com a assessors, com a... de vegades em pregunto com a que?...

Sortosament no és el cas de Blanes on la protecció civil te aquesta dualitat, redactem els plans i després els dirigim (coordinem, per no ferir susceptibilitats).

El tècnic de protecció civil


Ha de ser multidisciplnar, la protecció civil toca àmbits tant diversos com poden ser els pirotècnics, forestals, marítims. Ha de ser una figura referent i, creïble dins la organització. De no ser així...

... puc entendre on estaven les màximes autoritats en aquesta matèria el passat dia 8 de març, un a les Illes, l’altre atrapat al tren...

Què va passar, no es van creure les pròpies prediccions o és que no els van arribar?. En un cas o en l’altre...

Suposo que ara arribaran comentaris preguntant on estaven després. Per cert, on estaven?. Manca de lideratge, de direcció, d'informació, de...

Els ciutadans

Anem per la vida pensant sempre que mai passarà res, i passa.

Les prediccions meteorològiques eren clares, possibilitat de nevades a cota zero.

I aquí estem amb el “jo controlo”, tirats en mig de la carretera. Obstaculitzant els que amb previsió portaven cadenes o altres sistemes en els seus vehicles. Barrant el pas al les llevaneus, als vehicles de Bombers, Ambulàncies, Policia, Protecció Civil, Serveis, etc.

I després ens queixem!

Quants porten cadenes al cotxe?... eh!, quants les saben posar?, no fa falta “drivers” per a la seva instal·lació però, tampoc és un “plug and play”...

Les elèctriques

Voldria que ens responguessin unes quantes preguntes:

Per què van fer fallida les torres de mitja tensió?

Perquè van tardar tant en donar resposta? (em refereixo a portar mitjans humans i materials?)

En que ens afecta el tema de la MAT?

A partir d’ara, ens podem oblidar d’una fallida com aquesta?

Per cert, quina és la inversió que es realitza en materia d'infrastructures?.

Els ajuntaments

Tancant el cercle amb el model de la protecció civil, amb els tècnics de protecció civil i amb les credibilitats.

... aquells que no teniu un departament de protecció civil, un tècnic, els plans...

Quan caldrà esperar perquè us ho creieu?

Què ha de passar perquè ens creiem que no som invulnerables?

Ajuts!!!

Ja en sentireu a parlar. Hi ha una frase catalana que ho defineix d’allò més: “misèria i companyia”

Torn obert de paraules

És la vostra, que cadascú digui la seva, jo tot i que m’ha quedat moltes coses al pap, ja ho he fet.

Salut, i llum!


Us convido a veure aquest vídeo que he fet, en el que combino els primers moments de la nevada i els efectes posteriors. Desitjo us agradi.


2/3/10

Projectes


No seré jo qui digui que aquests projectes són els causants de res però, si us puc dir sense cap mena de dubtes, que em causen certa incertesa, neguit, per ser més exactes.

Us deixo les definicions que fa wiquipèdia d’aquests dos projectes i dos links que us ho faran més entenedor.
Wiquipedia dixit:

HAARP

HAARP es el acrónimo de High Frequency Active Auroral Research Program (Programa Activo de Investigación de la Aurora mediante Alta Frecuencia), un programa científico y militar de investigación sobre la ionosfera financiado por la Fuerza Aérea y la Marina de los Estados Unidos, la Defense Advanced Research Projects Agency (DARPA) y la Universidad de Alaska[1] . Su objetivo es estudiar las propiedades de la ionosfera y potenciar los avances tecnológicos que permitan mejorar su capacidad para favorecer las radiocomunicaciones y los sistemas de vigilancia (tales como la deteccion de misiles)[2] .
Las actividades del programa se realizan en la HAARP Research Station, una instalación situada cerca de Gakona, en Alaska.
El principal dispositivo de la Estación HAARP es el Ionospheric Research Instrument (IRI), un potente
radiotransmisor de alta frecuencia que se emplea para modificar las propiedades de la ionosfera en una zona limitada de la misma. Los procesos que ocurren en dicha zona son analizados mediante otros instrumentos, tales como radares UHF, VHF y de sondeo digital, y magnetómetros de saturación y de inducción.
La Estación HAARP empezó a funcionar en
1993, y el IRI actual es operativo desde 2007.A partir de 2008, HAARP había incurrido en gastos de 250 millones de dólares financiados con impuestos para su construcción.[3]

SURA

Sura, Instalaciones de Calefacción Ionosférica, es un centro de investigación de la ionosfera ubicado cerca del pequeño pueblo de Vasilsursk a unos 100 km al este de
Nizhniy Novgorod, en Rusia. Sura es capaz de irradiar cerca de 190 MW, potencia radiada efectiva (PRE) en ondas cortas.
Este servicio es operado por el instituto de investigación de radio
NIRFI en Nizhny Novgorod. La instalación de Sura fue encargada en 1981. Con el uso de este mecanismo, los investigadores rusos estudian el comportamiento de la ionosfera y el efecto de la generación de emisión de baja frecuencia sobre la modulación de la ionosfera.

1/3/10

Que li passa a la terra?...

Haití

Andalusia

Catalunya

Washington

Xile

França

...recondueixo la pregunta: què ens passa a nosaltres?