6/6/10

El carro de la compra

Diuen que una crisi posa sempre en marxa mecanismes de “supervivència”: contenció de la despesa, cerca d’ofertes, optimització dels recursos. Estratègies habituals per qualsevol persona normal però, si la manca d’escrúpols està present, les solucions es converteixen en més... il·legals.

S’ha posat de moda quelcom, que en veure-ho la primera vegada vaig augurar de “mal rotllo”: la cacera de ferro.

La història comença en un poble qualsevol, per exemple senalB, primer poble de la atsoC avarB (anoriG)...

Des de fa uns mesos, el paisatge urbà s’ha anat omplint de persones amb carretons de supermercat, cercant ferro per arreu: contenidors, cases, carrers...

Arribats a aquest punt em plantejo dues preguntes:

1. Tothom pot anar pel carrer amb un carro de supermercat sense que et diguin res? (està clar que l’has furtat, o robat, o el que correspongui... Amb el nom de la cadena i el moneder no hi ha prou pistes d’on i de com ha sortit?...)
2. Si han estat capaços d’endur-se’n el carro i passejar-lo sense cap mena de rubor, quan tardaran en furtar, robar o el que correspongui altres coses que no sigui el ferro que troben o els regalen.

I mentre em feia aquestes preguntes, visualitzava les noves baranes d’acer inoxidable que han muntat en diversos punts de senalB i en sorgien de noves: quan duraran?...

A hores d’ara ja hi ha respostes:

Han robat baranes, tapes de clavegueram, els pagesos es queixen que els roben les canonades, fins i tot s’atreveixen a entrar als cementiris per robar creus i altres objectes metàl·lics. Una veritable espiral de petits furts i robatoris que no ha fet més que començar.

Crec que tots tenim clar quines són les accions que s’haurien de prendre, de no ser així, veurem fins on arriba tot això...

Material producte d'un robatori.

Roben una tapa de clavegueram, un nen cau dins...

El passat dissabte, és a dir, ahir, vaig prendre aquestes imatges a la carretera comarcal B-682. Aquest noi anava amb bicicleta carregat de tubs d'alumini tallats a mida.

Aquí ho deixo, que cadascú pensi el que vulgui. Jo, a banda de pensar el que vaig voler, també vaig trucar la policia...

6 comentaris:

Fina ha dit...

Qui no es pot menjar el ferro o altre metall, en vol treure un profit o benefici.Sigui com sigui.Sigui de qui sigui.
Per a alguns és més fàcil robar que treballar.Treballar o tenir idees originals per evitar el robatori cansa massa i no tothom té el talent per fer-ho.

Només en cas de fam i desesperació extrema està justificat el robatori.
No sé si era aquest el cas o si ja ha arribat el moment de començar a patir.

Un bon apunt per reflexionar sobre els temps que ens venen i la importància dels valors.D'haver-los perdut ,vull dir.O de no haver-los tingut mai.

Salutacions,Josep Lluís.

Rita ha dit...

A Barcelona, als barris, fa temps que es veu això també. Van amb un carro d'aquests pels contenidors mirant què hi troben. I sí, a vegades roben d'obres i d'allà on poden.

És possible que hi hagi necessitat, però segur que acabarà havent-hi màfia si no hi és ja d'això també.

En qualsevol menester, de seguida sorgeix el viu i acaba organitzant un "grup de treball".

Contenta de llegir-te de nou!
Petons!

Josep Lluís ha dit...

En cap cas poso en dubte que hi hagi gent que ho passa malament, sense entrar a valorar si és pel seu mal cap, o pel mal cap dels que ens dirigeixen... que de tot hi ha.

Sigui com sigui Fina, veig molt poca gent robant per menjar i massa fent-t’ho com a treball fàcil i ben remunerat.

Com bé dius, hi ha una pèrdua de valors que fa fredat. Ja va sent hora que ens posem mans a l’obra, abans no sigui massa tard...

I de màfia, ja n’hi ha Rita, de no ser així aquesta gent no aniria a la cacera de l’acer, del ferro, del coure, de... qualsevol metall que es pugui vendre.

El problema sorgeix en el moment que la gent deixa de donar el que li sobra o el que llencen al contenidor aleshores, com veiem dia rere dia, ja no es demana, es pren i prou...

Estic content de tornar a ser aquí amb vosaltres. La veritat és que us trobo a faltar quan, per feina, he de fer una aturada tècnica.

Petons

Núr ha dit...

Hosti! Ara roben ferro? Sabia que es robava coure, però ferro? El que trobo inacceptable és que no es sancioni això que comentes de passejar-se per una ciutat amb un carret de compra!! Hi ha supermercats de barri que els els deixen als veïns si han comprat moltes coses (s'entén que els/les caixers/res coneixen els clients) i després de deixar la compra a casa tornen el carret al supermercat. Però d'aquí a passejar-se amb carrets de compra plens de canonades metàl·liques i peces de baranes...

Josep Lluís ha dit...

Ara es roba tot Núr: pedra, paper i tisora, tot val...

Andree Symond ha dit...


Cheap trucks represent a lot of energy and work that's already been spent. Scrap a truck and you've made unavailable huge amounts of energy invested in designing and putting that machine together. Keeping trucks working is much more environmentally prudent that scrapping them and replacing with new.Comprar el carro