29/6/10

País petit...

El meu país és tan petit
que quan el sol se'n va a dormir
mai no està prou segur
d'haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies
que és per això que torna.
Potser sí que exageren,
tant se val! és així com m'agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.

El meu país és tant petit
que des de dalt d'un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen por,
tenen por de sentir-se sols,
tenen por de ser massa grans,
tant se val! és així com m'agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.

El meu país és tant petit
que sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta lluny d'aquí
i ens fem contrabandistes,
mentre no descrobreixin
detectors pels secrets del cor.
I és així, és així, com m'agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.

El meu país és tant petit
que quan el sol se'n va a dormir
mai no està prou segur
d'haver-lo vist.

4 comentaris:

Deric ha dit...

m'agrada molt aquesta cançó i avui cal escoltar-la més que mai

Ferran Porta ha dit...

Sense paraules. Pell de gallina i ulls humitejats, a 1.800 km de distància...

Les Coses són com Som ha dit...

El primer cop que vaig escoltar aquesta cançó, em va agradar moltíssim, i després n'he escoltat diferents versions d'altres grups que també m'han agradat molt. La veritat és que cal que l'escoltem, i més ara!!

Josep Lluís ha dit...

És nostre, i ens ho estimem...