22/10/10

Facebloc



Any rere any, els batecs del meu bloc s’alenteixen entre els mesos de juny i setembre. La feina s’endu el temps, el cansament les forces, la dinàmica embogida part de l’enginy. Ja m’ho diuen, et tornes monotemàtic, i jo dic, si, i què?.

Aquesta exposició, de fet, és més per disculpar-me que per excusar- me. I us dic per que: si bé trobo a faltar escriure, trobo a faltar més encara llegir-vos, seguir-vos, saber de vosaltres.

Sumat a tot això ha aparegut un nou actor a la meva escena, molts de vosaltres el coneixeu, és diu: facebook. Només en mancava aquest... És com un altre fill al que cal dedicar-li temps, donar-li escalfor, alimentar-lo. I sense voler em trobo immers en una guerra d’enveges entre els meus “fills”. Els uns i els altres es miren recelosos pendents del temps que dedico a cadascú. Vaig com en una partida d’escacs, polsant el rellotge que comptabilitza hores, minuts i segons... a veure, a veure, a veure... però... “escac i mat” en la majoria dels casos...

Bé, després d’aquesta declaració de principis us proposo parlar de: faceboock. No, no us espanteu, de la seguretat en aquesta o qualsevol altra xarxa social, fent però, un paral·lelisme al que succeeix a l’altre costat de la finestra, és a dir, a casa vostra.

Per començar, hem de tenir clar que la seguretat és un bé molt preuat. Ho hem de creure i ho hem d’interioritzar perquè només així, valorarem/veurem els riscos i, hi posarem mesures necessàries que ens evitaran, en el millor dels casos, un ensurt.

Arribats a aquest punt, quants de vosaltres dubteu de mi? Penseu que no és cert, que exagero?.

Us sembla que doni una ullada a les vostres escombraries?, que creieu que puc trobar dins? Res, res , segur...

De entrada observo el vostre poder adquisitiu, convindreu amb mi que no és el mateix comprar a Caprabo, Mercadona, LIDL, Dia o el Corte Inglès...

In un cop allà, quines exquisideses adquiriu?: iogurts, cremes, vins, caves, peix, carn...?

Eh! Aquí hi ha un extracte del banc, caram tu!, aquests estan bé de peles...però, ostres, no està gaire bé... mira la caixa d’aquest medicament...

I així un munt de coses que ens delaten fins a un punt inimaginable per nosaltres, si no prenem les mesures de seguretat adequades. I com aquell qui diu, encara no hem sortit de casa. Per viatjar ja tenim internet, i amb ell la possibilitat de voltar i conèixer gent d’arreu amb les xarxes socials: face, twit, etc.. Gent de tots colors i condicions, bona i dolenta...

No val a badar, no s’ha de posar un en risc, ni posar a ningú del nostre entorn, conegut o desconegut. Mai se sap qui hi ha a l’altre costat de la finestra.

Dit això, comença a estar més clar que res de fotografies compromeses, de números de telèfon particulars, d’agendes que comprometen als nostres amics. De comentaris com: que bé, marxem quinze dies de vacances... Ja només et queda dir: i deixem la clau sota l’estora.

I sobre tot, vigileu els vostres fills, el que tu no fas o poden fer ells. La clau de tot això, com us deia al començament es interioritzar-ho, parlar-ho i sobre tot, creure-ho.

A partir d’aquí, és cosa vostra.

Sort!

12 comentaris:

Rita ha dit...

No en tinc de facebook, no em fa cap gràcia la veritat...
Bon capde i petons!

victorcata ha dit...

Com tot, Facebook pot ser una bona eina o una mala eina.

Pot ser una bona eina, doncs permet enviar missatges (privats, a mode de correu) en un moment, permet compartir albums fotogràfics entre amics sense haver de fer vint mil còpies, permet compartir allò que vols compartir entre els amics, permet estalviar en trucades o sms si m'apures.

Però, com tot, se li ha de posar seny. Saber cadascú quin és el límit de la seva exposició pública, quin és el límit que hi posem, què volem que es vegi i què no, etc... tant mateix, el què comentaves, no va tant per prohibir una cosa, prohibir una altre, sinó fer-ne consciència del que es pot i no es pot fer/dir/penjar ja sia face, fotolog, twitter, i els què vindran!

uuuuuna abraçada!

Syl ha dit...

Hola una altra vegada!!!
Ja veus!!!! El FB... qui critica és que no sap... tot està a FB, infojobs, TV3, i una llarga llista d´empreses... téns raó, s´ha de saber utilitzar...
No dóno fotos ni números... però l´altre dia vaig veure en un muro de una amiga com li estava passant el telèfon mòbil i no és una adolescent que "comença"... vaig pensar molt malament i quina relliscad.
En fi, en veiem per aquí o per allà.

Arare ha dit...

tens molta raó... és com allò de "No acceptis caramels de ningú que no coneguis", però "a la modelna"
;)

petonets!

Ferran ha dit...

La part que més m'angunieja del Facebook seria la que toca als nanos. En aquest sentit puc dir que, per sort, no tinc fills; això que m'estalvio ;)

ps: tens tota la raó, amb la seguretat no s'hi juga. Aitx, que hauré d'esborrar alguna foto...

Josep Lluís ha dit...

Saps Rita, diuen que qui no és a Faceook, no existeix. Sota aquesta premissa, jo no existia fins no fa pas massa, no tenia Face... Això és el que jo em creia, jo i milers de persones més. Certament jo no m’havia donat d’alta, jo no tenia amics allà, ni res semblant però, fotografies meves is n’hi havia, comentari de si en Josep Lluís això o l’altre si... Per tant mi vaig posar, prefereixo parlar jo a que ho facin per mi. I ara m’agrada... (hehehe)

Tu ho has dir Victor, una eina que serà bona o dolenta en funció de com la utilitzis. Tota bona eina en males mans....

Cert Syl, seny. Una molt bona paraula catalana que defineix tot allò que ara mateix volem dir.

Arare, no hauria trobat un millor exemple metafòric, que definís la vulnerabilitat d’aquests medis, que no mitjans...

El problema en els “nanos” radica en la seva manca de por, no la coneixen ni la temen... I en els grans, jo ho anomenaria inconsciència. L’altre dia vaig haver de dir-li a un company que fes el favor de despenjar una foto meva. No tenia res d’especial, un sopar i no més però, si ell ni tan sols hi era...

Núria ha dit...

Facebook és molt bo si se'n fa un bon ús, com totes les coses. I és cert que cal anar en compte amb el que diem, comentem,... però els nostres joves han pres el facebook com l'àlbum dels records i hi aboquen totes les fotos, de totes les festes, tots els comentaris,... Cal fer molta pedagogia. Estic molt d'acord amb el que comentes. Ens veiem a Facebook - hahaha...

MARINA ha dit...

Hola Josep Lluís, guapo!
Vaig posar "me gusta" al facebook i no havia passat per a qui, aiiins! Doncs, res, que està molt bé aquesta reflexió, apte per totes les edats!
Gràcies per compartir-la!
Petonets,
Marina

Joana ha dit...

Ufffffffff!!!Pel que veig t'ha captivat el face, jo no ho canvie, m'atrauen molt més els blocs, el que faig és emprar el face per a enllaçar entrades i així ho porte tot al temps. Reconec que al face també s'hi troben moltes activitats liteàries, soc una fanàtica de la literatura i culturals, però ara per ara, prefereixc el blog!!!

Veig que portes molt de temps aturat!!! Vinga ànims i posa't en marxa!!!

mai ha dit...

Molt interessant la reflexió. Jo tinc Facebook però res de fotos compromeses, ni dades que delatin cap detall molt personal.
Estic tot el dia rodejada de nens i fa pocs dies una mare em deia que al seu fill li han suplantat la identitat al facebook. Té dotze anys!! Es feia passar pel nen i es comunicava amb companys. Potser era una broma , però no fa gens de gràcia.

LLuNa ha dit...

Jo crec que s'ha de saber utilitzar. Hi ha gent que hi exposa massa coses pel meu gust, però en fi, suposo que parteixen de saber que el nivell de privacitat i de vida íntima pot ser 0. En tot cas, cal anar molt en compte. Però en el meu cas m'ha servit per retrobar moltes amistats :)

Josep Lluís ha dit...

Mai i LLuna,

En la bona mesura de les coses si troba també el punt de seguretat correcte. Crec que si no ho oblidem, anem per bon camí.