24/8/10

Meduses

Rhizostoma pulmo
Coneguda popularment com a pulmó de mar.
Umbrel·la de coloració blanca-lilosa.
Diàmetre entre 20-40 cm.


Des de fa tres setmanes, les meduses han fet acte de presència a les nostres platges. Picades, queixes, canvi de banderes i assistències són el nostre pa de cada dia.

Algú pot creure que només venen a l'estiu, res més lluny de la realitat. Les veiem en major o menor nombre en qualsevol altre època de l'any però, està clar, a l’hivern la seva presència no ens preocupa en absolut.

L’institut de Ciències del Mar va posar en marxa, fa uns anys, l’anomenat Projecte Medusa. Hi col·labora l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua, i som uns quants els ajuntaments que a través de diferents departaments, com el de Protecció Civil a Blanes, participem recollint dades que els serveixen per als estudis que realitzen: Estat de la mar, nombre de meduses vistes, nombre per metre lineal, tipus, temperatura de l’aigua, temperatura de l'ambient, color de la bandera i nombre d’assistències per picada de medusa formen part de linforme que elaborem i trametem diàriament.

Fa uns quants dies Josep Maria Gili, biòleg de l’ICM, va participar en un programa de Catalunya Radio. Molt interessant perquè, en la seva intervenció radiofònica, va aclarir uns quants punts que responen a preguntes que ens feu respecte a aquesta problemàtica que viviu i patiu.

Les meduses:

Les meduses, des del punt de vista morfològic, són com un saquet de plàstic que té la boca i l’anus al mateix lloc. Està envoltada de tentacles recoberts d’unes cèl·lules urticants que són específiques de les meduses.

Parlem d’un animal molt primitiu, fa 500 milions d’anys que és a la terra i des d’aleshores quasi no ha canviat. Això deu dir molt d’elles...

Són autèntics depredadors dels oceans, de preses petites, es clar, no d’essers humans.

No ens ataquen.... no són tan tontes, saben que en fer-ho perdran part del seu cos i hauran que regenerar-lo, de fet, són organismes que es situen a l’escala tròfica entre els peixos i el plàncton, i cal pensar que la majoria de peixos dels oceans mengen meduses...

Nedant, deixen desplegats els seus tentacles, qualsevol presa que passi per allà queda atrapada, aleshores l’injecta el verí , l’adorm, i la porta cap a la boca. Com que a nosaltres no ens pot portar enlloc, ens deixa les restes del tentacle. Però, en compte, el verí continua injectant-se.

Si la veiem, primer de tot, tranquil·litat, nedem allunant-nos sense fer moviments bruscos, que ens poden apropar els tentacles

Si ens pica una medusa, sortim amb tranquil·litat fora de l’aigua, adrecem-nos a un lloc de socors, sense dutxar-nos o rentar-nos amb aigua dolça i no ens gratem les picades amb sorra ni amb tovalloles.

I si no el tenim un lloc de socors a la vora, posem-nos una mica de vinagre: el llencem al damunt de la pell, això farà que les cèl·lules que encara no han picat, no ho facin. Després, apliquem sobre la zona de la picada un xoc de fred. El fred fa que es desnaturalitzi el verí, que no tingui efecte, i això ho aconseguim amb una bossa de plàstic plena de glaçons aplicats durant deu minuts sobre la picada...quan ha passat això, ja pràcticament tenim el verí desnaturalitzat i no té cap mena d’efecte. Ara només caldrà anar molt en compte perquè, hem de recordar que hi ha una ferida oberta i es pot infectar, per tant hem de tenir cura que això no passi... posar-hi un antisèptic local, com pot ser tintura de iode.

Quasi el 50% d’assistències mèdiques per picada de medusa és perquè s’infecta la ferida.

En zona de bany amb meduses, sobre tot pensant amb els menuts, abuseu de cremes solars per tot el cos. En realitat estem posant una pel·lícula protectora, que ensels protegirà en cas de contacte.
I adreçat a tots aquells amants de treure meduses de l'aigua i deixar-les a la sorra. Cal tenir en compte que perquè un tentacle no tingui cel·les urticants viables, ha de passar 48 hores, si entrem en contacte amb una medusa morta a la sorra, els efectes seràn els mateixos...

4 comentaris:

Deric ha dit...

sempre que vaig a la platja porto un tub d'After Bite que posa que va bé també per les picades de meduses.

Ferran ha dit...

És llàstima que un animal que trobo tan i tan bonic, sigui tan i tan "punyetero".

instints ha dit...

encara no n'he vist mai cap a primer pla. Serà que no nedo gaire?

Josep Lluís ha dit...

La tècnica, Deric, és posar una barrera entre el tentacle i la nostra pell. Qualsevol crema, pot servir, sempre i quan no fugi al mullar-te...

Com tot a la vida, no Ferran?. Tot allò que ens arada o fa mal, o és dolent...

Instints, estàs convidada el dia que vulguis a veure-les tan a la vora que les podràs tocar. I no et picaran, tranquil·la...