6/8/10

Costa Brava

Avui, un conegut, company amb pretensions d’amic em deia: “Que bé que t’ho passes vivint a la costa... platja, cervesa, festes..
Presentació dels serveis

Inici del Servei de Vigilància, Salvament i Socorrisme

Servei amb l'embarcació de Vigilància i Salvament

Intervenció en petits incendis

Concurs Internacional de Focs d'Artifici de la Costa Brava 2010

Barrakes 2010

Espectacle de Foc: Colla de Diables Sa Forcanera

En definitiva, com deia aquest conegut, company amb prentensions d'amic, que mai serà. Que bé m'ho passo vivint a la costa: platja, cervessa, festes i afegeixo, amb la major de les solituds...

Per cert, ben igual que altres: http://invarietateferran.blogspot.com/2010/08/des-de-fa-uns-dies-costa-brava-vistes.html

5 comentaris:

Rita ha dit...

Amb "amics" així no cal cap enemic, oi?

El Ferran s'està preparant per a la primera visita blocaire, que ja sap que serà dura amb tanta dona! hahaha

Josep Lluís ha dit...

Tinc tantes ganas d'anar-hi... per poc que pugui intentaré patir amb ell, hahahah

De moment, estic encara stand by.

Bon estiu Rita.

Arare ha dit...

Això que dius em recorda les paraules d'alguns pares i mares d'alumnes, amb pretensió de fer-se els simpàtics, quan anàvem o tornàvem d'unes colònies amb els seus fills i filles (llegeixi's vint-i-quatre hores de guàrdia amb els alumnes, un parell de nits sense dormir, fer de para, de mare, de mestra i d'àngel de la guarda. També de policia, si s'esqueia, i de metge o infermera improvisats en alguns moments, treballar tres/quatre dies seguits sense veure la pròpia família i cobrant una misèria) doncs bé, les paraules eren aquestes:
- Carai, que bé que us ho passeu els mestres, d'excursió cap aquí, cap allà, ara de colònies, vacances de S Santa, de Nadal, TRES (?¿?¿?¿?¿?) mesos a l'estiu...

en fi, serafin...

un sol dia de les seves vides els voldria veure a dins d'una aula... un sol dia!

tu ja m'entens.

Josep Lluís ha dit...

I tant que t’entenc Arare. Què fàcil és parlar, masses vegades per no dir res.

Per cert, em va fer il•lusió veure-us encara que fos de passada pel nostre ample carrer, cada cop més estret.

Fem un gelat, abans no arribi l’hivern?

Kisses

Arare ha dit...

Posa dia i hora, que no sé qui dels dos té més entrebancs de feina (hi ha moltes i diverses feines que sembla que no comptin, però compten, hehehe) i ens trobem al Glaç-glaç o a on diguis, per fer aquest gelat!au... va, digues!