21/5/08

Second live

A mida que passen els anys, m’adono que hi ha una gran diferència entre nosaltres i els nostres pares: la capacitat d’adaptació. Mentre que ells mantenien fermes les seves postures, nosaltres ens anem mimetitzant amb l’entorn. Crec que el seu era un posicionament intransigent i, va ser un dels grans problemes perquè ens entenguéssim més i millor.

Un dels exemples de la nostra adaptació al medi pot ser Secod Live, “un mon real en un entorn virtual”. Un mon creat per molts usuaris que poden interactuar, comunicar-se, jugar i fins i tot fer negocis utilitzant com a moneda el “Linder Dólar” ($L). És curiós però, aquesta moneda és intercanviable en el mon real. A partir d’aquí ja podeu imaginar la quantitat de negocis que es fan...

Arribat a aquest punt ja m’he oblidat d’adaptacions i em pregunto es posaran malalts els ciutadans d’aquesta mon?, hi ha metges?, hi ha hospitals?. La resposta me l’ha donat una notícia del diari El País:

A partir del dia 8 de maig, tots els dilluns i els dijous, dues metgesses de família es posaran davant l’ordinador durant hores, amb la finalitat d’atendre dubtes que sobre salut, tinguin els joves que accedeixen a la Illa de la Salut, un espai virtual de Second Live.

La consulta la faran en un despatx virtual on pacient i metge poden comunicar-se a través de missatges escrits o amb àudio i sempre amb garantia de confidencialitat i privacitat del pacient. Comenten també, que en sis mesos la consulta s’estendrà a pacients amb patologies cròniques.

Digueu-me “tiquis miquis” però després de la meva darrera visita mèdica, la primera en molts anys, on el metge quasi no em va mirar a la cara, no em va auscultar, mirar la pressió o qualsevol altre actuació de luxe, m’estic plantejant passar-me a la realitat virtual de Second Live, igual estaré millor atès.

No sé com ha anat però, he passat de l’adaptació generacional a la medicina. Amb això si que coincideixo amb els meus pares: estem ben arreglats amb alguns aspectes de la medicina.

9 comentaris:

Núria ha dit...

Que siguis ben atès al Second Life està bé, el que és indignant és el tracte que rebem d'algun metges a l'entorn real.

Martha! ha dit...

Potser si que sortiriem guanyant anant a second life i no perdent el temps en consultes mèdiques que de vegades no són ni eficients ni utils..
ja ho diem : un món descolocat!

Arare ha dit...

Val més no posar-nos malalts! és més sa! :D

això del second life no li trobo gens ni mica de gràcia, prou complicada que és ja la vida, no sé per què se la compliquen vivint-ne dues, buf buf buf, quin mal rollo!

Petonets!!

XAVI ha dit...

A la medicina avui dia no hi ha vocació.....solament retallades,la sanitat publica es una empresa mes,si no hi ha beneficis,malament......a tancar departaments i a derivar malalts.....es la realitat.

Núr ha dit...

Avui dia vivim molt de pressa i si no ens adaptem "morim". Les generacions més grans van viure més a poc a poc, tancants al món, com si els haguessin posat en pausa. No sé si a nosaltres a la seva edat, quan passin els anys, també ens costarà adaptar-nos; tot i que amb el ritme de vida que portem, caldria veure a quina edat i en quin estat hi arribem!

Pel que fa a l'atenció mèdica, ahir va sortir el tema a la feina... Cal millorar tantes coses i crec que hi ha tan poques ganes de posar-s'hi!

En fi...

Rita ha dit...

A mi em passa com a l'arare, no em fa massa gràcia això del SL. Penso que ja en tenim prou en fer rutllar la nostra vida. A més, penso que pot ser períllós viure tan intensament la 2a com per fer oblidar la 1a, la real.
Bon capde!

Nits ha dit...

Mira, potser podrà ajudar a persones... qui sap, ara cada vegada estem com més individualitzats, solitaris,... potser serà una sortida per algu que tingui problemes. Qui sap??? Ojalà!! Jo només espero que el meu metge m'atengui més dels 5 minuts que té destinats a mi, que per un cop l'any que hi vaig és molt poc.

Maria ha dit...

Jo penso com la Rita. Crear-te una vida "a mida" pot ser perillós en el sentit de perdre, d'alguna manera, el contacte amb la realitat quotidiana.
Per altra banda, fins i tot ha de ser complicat, o jo ho trobaria, tenir el temps suficient per poder viure dues vides.
Bé, jo quan tinc temps, prefereixo estar amb la meva parella, llegir els vostres comentaris, sortir a caminar, veure el mar,...i ser molt conscient de la meva vida real.
Com a punt final, m'agradaria saber cóm atenent aquestes dues metgesses els seus pacientes de cada dia...

Una abraçada!

Josep ha dit...

2 TEMAS la vida y relaciones virtuales ya existe y para todas las edades, Habbo.es donde cada dia se conectan millones de adolescentes sobre todo y se rlacionan, compran con dinero real objetos virtuales para crear sus casas, salas,,,,, bueno es increible y esta multinacional esta en todos los paises del Mundo.
La SANIDAD buffff yo mismo un año de baja entre pruebas ,para una dentro de 2 meses, la sigiente entro de 3 meses mas la otra 2 meses mas, todo para diagnosticar 3 ernias con ciatica y de un traumatologo a otro, infiltraciones medicamentos y desesperado de nuevo a esperar 2 meses para mandarme al tueta centro de columna y quien save cuando terminara la pesadilla. cuanto mas tendre que esperar para que se decidan que hacer si operar odarme para 3 meses mas y otra prueba y mas, mas,,,