15/5/08

Decàleg


Avui retorno, després d'uns dies en els quals el treball m'ha tingut tenallat més del que és desitjable, convenient i sa. No em sento especialment orgullós d'això però, ha estat la realitat. O sigui, que ningú pensi que he “sabatizat” el blog o a mi mateix.

Fa un temps vaig llegir en, qui sap on, un altre d'aquests decàlegs que tant m'agraden. Us proposo afegiu alguns consells, no té perquè tancar-se en 10, n’hi ha molts més.

10 consells per a viure una vida horrible

1.- Pensa en com de malament t'ha anat la vida. La teva vida és un fracàs. Compara't amb totes aquelles persones que han tingut molta sort i maleeix-te a tu mateix. Tortura't pensant en això, quantes més vegades al dia, millor. No et vagis al llit sense abans pensar: "Sóc un desgraciat".

2.- Viu ràpidament. No paris ni per a pensar-ho. Procura treballar el màxim nombre d'hores possible, acumula el teu treball i no deleguis en uns altres. Només tu ets capaç de fer-ho correctament. Fuma tot el que siguis capaç, i beu alcohol diverses vegades al dia. Engreixa’t, l felicitat és proporcional a la grandària de la teva panxa i als quilos de sobrecàrrega. Tortura't en el gimnàs 2 hores a la setmana i maleeix-te tot el possible per no estar en forma.

3.- Arriba tard a casa, no gaudeixis ni de la teva parella ni dels teus fills. Porta a casa tots els problemes i culpabiliza d'ells a la teva família. Empipa't i crida, com més millor. La teva família no et mereix.

4.- Ompla la teva ment de pensaments horribles i recrea't en ells el major temps possible. Pensa en les mil maneres diferents com et pots morir i tria les més espantoses. Fes una pel·lícula mental sobre això i visualitza-la una vegada i una altra. Quan vagis amb cotxe, pensa que patiràs un accident. Si vas amb avió, pensa que caurà i que vas a moriràs cremat. Pensa en la mort. Contínuament. I sofreix per això com més millor.

5.- Menja compulsivament, ràpid i sense gaudir del menjar. Quan ho facis, mantingues la teva atenció en altra cosa. Gaudeix del menjar escombraria, de la carn i dels greixos saturats. Engreixa’t, com més millor, i no oblidis sotmetre't a dietes estrictes i insatisfactòries dues o tres vegades a l'any, això sí, procurat lamentar-te de quan gras estàs i dels problemes que això pot implicar per a la teva salut en el futur. Quan abandonis la dieta, menja el màxim possible en el menor temps que siguis capaç, per a recuperar els quilos perduts i afegir-te uns quants més suplementaris. Culpat per això.

6.- Procura dormir el menor temps possible, i omplir la teva ment amb tot el que has de fer a l'endemà abans de ficar-te alllit. Planifica tot el treball del matí, i, si no ets capaç de dormir, pren-te una pastilla o dues. Procura veure alguna pel·lícula violenta abans de dormir, i aixeca't empipat per no poder dormir més. Lamenta't llavors pel desgraciada que és la teva vida, com t’he indicat en el punt 1.

7.- No vagis de vacances. El treball és l'única cosa divertida. No passegis per la natura, de què serveix?. Queda't a casa i duu-te un poc de treball per als teus dies lliures. Connecta el telèfon mòbil, el fax i l'ordinador, per a no perdre el contacte, i procura estar pendent d'ells el major temps possible.

8.- Ets un inútil. No serveixes per res. Imagina't freqüentment que et quedaràs sense treball. Pensa en tots els problemes econòmics que tindràs, en els deutes i en la ruïna absoluta. Ningú t’ajudarà, perquè no tens amics de debò. Pensa en això i recrea't en aquests pensaments cada vegada que tinguis una pausa en el teu treball.

9.- Desenvolupa i potencia els teus instints més violents. Sigues agressiu treballant, parlant, conduint... pots ser especialment desagradable amb la teva família i amb els teus fills. La vida és molt dura, i cal aprendre. Empipa't amb tot el món i fixa't que tot el món et mira malament, i fa gestos desagradables quan et veu. Has de defensar-te de tots: ets tu contra el món.

10.- No t'oblidis de ser infeliç. Quan t'asseguis bé, content, feliç, busca un pensament desagradable. No somriguis. La vida és massa terrible per a tenir un motiu per a somriure. Realment no mereix la pena. Igual hauries de pensar en posar-li fi, un dia d'aquests... és una opció a considerar

13 comentaris:

Arare ha dit...

Prefereixo deixar un somriure!!!

:D

suposava que havies tingut molta feina, no pas que ens deixessis sense poder-te llegir!

Petonets!!!

Ferran ha dit...

Realment aquests consells són perfectes... per qui efectivament vulgui una vida horrible. Jo, els regalo tots! :)

Jaume Puig ha dit...

Aquesta és la versió autèntica dels deu manaments. El que passa és que Mr. Moises sempre li fotia a l'orujo d'una manera salvatge i quan va baixar de la muntanya (metáfora considerada literalment a l'antic testament) va ser la seva secretària eficient la que va improvisar. I com era una mica "marujona" , va sortir el que va sortir.

Maria ha dit...

A banda del comentari que deixarè més endavant, dir que em faig creus que encara tinguis temps per seure davant l'ordinador i escriure amb tantes ganes!
Tot i què encara no et conec del tot, em sembles una d'aquelles "rares avis" que sap extreure de cada dia el bó i millor de cada instant. Em trec el barret.

Quan al decàleg..., molt encertat per poder dur una vida horrible, on puguis sentir-te la persona més incompresa del món, tothom en contra teu: el veí que somriu (què deu ser tant divertit?), els semàfors vermells que m'obliguen a frenar, o tots verds i el de darrera m'empeny, l'aire acondicionat massa fort o massa fluix, el telèfon que no para, o que no sona,...

Quin estres!!!

Em quedo amb una bona rialla.

Una abraçada!!

instints ha dit...

Carai... això t'ha produir l'efecte contrari, perquè sinó estem servits!!!

Petons!!

Josep Lluís ha dit...

A tots us he de dir que m’ha fet molta il•lusió retrobar-vos.

Arare, el teu somriure ha omplert el blog de llum i color. Ha estat el contrapunt de deu consells indesitjables.

Ferran, estic amb tu, ni regalats els vull...

Jaume, la teva genial descripció dels fets m’ha fet riure fins a no poder més, pobre secretària imaginativa.

Maria, perquè perdre el temps impregnant-nos de coses dolentes. El dia a dia n’està ple de bones: un “bichu” banyut per la taula, un aire condicionat que converteix l’estiu en hivern, en obrir i tancar d’ulls, o la serenor d’un llibre anomenat 107 hores...

Instints, aquesta és la intenció. Que sigui com un mirall en el que no ens hi hem de veure mai reflectits.

Fina ha dit...

Josep Lluís, primer de tot, gràcies pel teu comentari. En Jaume s'ha inflat tant, que està exactament, sobrevolant l'Everest.

I pel que fa al teu post..."Homeeeeeee"( dit amb la veu i el to de la Pilar Rahola).;-)

Una abraçada.

Deric ha dit...

ui! amb la meva inseguretat, prefereixo no llegir-los

XAVI ha dit...

Un decaleg modern,si senyor es el dia a dia de molta gent,encara sort que hi ha gent que no el segueix al peu de la lletra.........

Núria ha dit...

Noi, quin decàleg! Sembla el decàleg per al pitjor enemic, i ni així.

Josep Lluís ha dit...

fina, gràcies a vosaltres, és un plaer llegir-vos.

deric, és millor que els coneixem...

xavi, com bé dius el segueix molta gent, massa.

núria, la intenció no ha estat altra que donar a conèixer uns quans tips. Si ens veiem reflectit en algun d'ells, és moment de posar-hi fil a l'agulla per canviar sinó, anem malament.

Syl ha dit...

Mira per on... vaig tenir un nen al gener del 2007. Abans d´aixcò treballava i trebalava ja que tant jo com la meva parella teníem molta feina i ningú ens "esperava a casa". A partir del 30 de gener del 2007 les coses varen canviar, vaig gaudir de 16 setmanes de permís per maternitat, vaig demanar que m´allarguessin la baixa amb les hores de lactància, em vaig reincorporar a la feina amb una reducció de jornada amb la seva reducció salarial proporcional, però el volum de feina era el mateix. Vaig durar 7 mesos fins que el meu cos va fer prou... resultat 5 mesos de baixa... ara que estic recuperada però no segura del que vull fer he demanat una excedència de 18 mesos perque he fet números i m´ho puc permetre i perque la meva família i jo ens ho mereixem. Visca aquests 18 mesos i després ja veurem... vull un canvi radical de feina... en 18 mesos tinc temps de tobar-la!!!!!!
Gràcies pel decàleg

Josep Lluís ha dit...

Moltes felicitats Syl. En primer lloc per la maternitat i, a molta distancia però no menys important, per la decisió que has prés. La vida pasa un cop, i sobre tot, veure créixer el teu fill, no té preu. Jo he pogut gaudir molt dels meus dos, i no hi ha diners que ho pagui.
Un petonet