Endoscòpia VS Pillcam

Dies enrere, un company al sortir d’unes proves mèdiques rutinàries em va comentar: m’han dit què han de fer-me una endoscòpia, mentre seguia caminant tot trist.

Davant això un es fa moltes preguntes: li hauran detectat una úlcera?, serà quelcom més greu, quelcom de colon?.

Per a molts, tot i no conèixer bé el procediment, l'endoscòpia ha estat una paraula que provoca temor. No deixa de ser una experiència res agradable, que intentin convertir el nostre cos en “un Gran Germà”, recorrent amb càmeres cadascuna de les nostres “habitacions”.

Amb el temps, els avenços tecnològics han arribat també a aquest tipus d’exploracions. Les noves tecnologies, jo diria a nivell militar de la imatge mèdica, han donat un gir radical, fent d’això una prova gens agressiva. A la Clínica Universitària de Navarra, estan provant una càpsula endoscòpia, que jubilarà la incomoda endoscòpia.

Si us sembla, vegem una comparativa del que significa l’ahir i l'avui d’aquesta tecnologia.

En què consisteix?

L’endoscòpia és una tècnica que permet a l’especialista l’observació de l’interior del tub digestiu. Es realitza mitjançant la introducció d’una fibra òptica per la boca. Aquesta es fa lliscar per l’esòfag, seguint fins a l’estómac i l'intestí prim (duodeno, jejú i íleum), contínuant fins a l'intestí gruixut o colon, arribant finalment al recte i anus.

La pillcam (càmera-píndola), és una micro càmera d’un sol ús. S’empassa de la mateixa forma que una píndola analgèsica. Una vegada dintre la pillcam, en un procediment normal (unes 8 hores) genera aproximadament unes 57.000 imatges, a una velocitat de dues imatges per segon així com vídeo d’alta resolució a mesura que es va desplaçant pel nostre cos, arribant a parts del sistema digestiu que els anteriors sistemes de captura mai podrien veure. Finalment, expulsem aquesta càmera per via rectal, com fem amb la resta d’aliments.

Què ens introdueixen?

Una fibra òptica com la de la imatge, posseeix una càmera de vídeo per a visualitzar i gravar el recorregut pel nostre món interior. També hi ha tot un seguit d’instruments necessaris: pinces per a prendre biòpsies, sondes de rentat, raspalls de citologia, dispositius per a injectar substàncies i un electrocauteri.

Es tracta d’una micro càmera que amida 2,6 cm. de llarg i 1,1cm d’ample, pesa 4 grams i es troba fabricada amb un material de plàstic.

Què ens poden detectar?

Diverses patologies: úlceres d’esòfag, estómac o duodeno, trastorns de deglució, hemorràgies gastrointestinals, hèrnies d’hiat, gastritis i tumors. Com veieu, l’exploració és més que important.

Per les seves característiques de exploració, el mateix que en el procediment anterior, solament que amb més extensió d’exploració.

El procediment

Les vuit hores anteriors a l’exploració, haurem de mantenir dejuni total, sent preferible prendre una dieta tova el dia anterior. Si creu que no es relaxarà, o que li farà massa dolor, pot rebre suport anestèsic. En el primer tram, la boca, ens ruixaran amb un spray anestèsic, així evitarem en reflex del vòmit, amb la qual cosa es podrà iniciar el procediment sense més problemes.

Probablement el dejuni serà idèntic, amb la finalitat de tenir la totalitat de les vies el més netes possible.