Tres formules per esbrinar si un ou és fresc

No puc negar que Internet és una meravella. Tens una idea, l’escrius, la publiques i en aquest mateix instant, algú a l’altre costat del món la pot estar compartint amb tu. Però, mantenir la contemporaneïtat en aquest blog és realment difícil, perquè la idiosincràsia climàtica de la Terra no ho posa gens fàcil.

Entre els temes que tinc preparats està el de la vacunació contra la grip, això a Europa està en primera línia de les planificacions sanitàries. Encara que, quan llegeixi aquesta notícia algú que es trobi a Argentina o Xile, per exemple, li semblarà fora de lloc. Per tant, avui parlaré d’un tema relacionat amb el clima, però també amb la seguretat alimentaria: com saber si un ou està fresc.

He de dir que aquest tema me'l va proposar el blogger amic del pollo de goma, a tenor d’un article que vaig publicar sobre la seguretat de la maionesa.

Hi ha tres sistemes casolans que ens permetran conèixer l’estat dels ous.

Primer.- Omplim un got alt amb aigua, li afegim sal en una proporció del 10%. I ara, ja solament ens queda posar l’ou dintre i veure quin comportament té. Un ou fresc es mantindrà a la base, per contra, com més gran sigui la seva antiguitat major facilitat tindrà per a pujar a la superfície.
Si us fixeu en la imatge adjunta, comprovareu que tot i trobar-se l’ou ala base del got, en funció del seu angle d’inclinació podrem determinar l’edat d’aquest.

1.Posició horitzontal, en el fons, de ½ a 2 dies
2.Formant angle de 20 graus, de 3 a 5 dies
3.Formant angle de 45 graus, de 6 a 8 dies
4.Formant angle de 60 graus, de 9 a 14 dies
5.En posició totalment vertical, de 15 a 30 dies
6.Si sura en la superfície: Més d'un mes

Segon.- Prenguem ara una llanterna i un rotllo de paper higiènic. Podem determinar la frescor de l’ou en funció del seu contingut. Es tracta de fer passar la llum de la llanterna pel rotllo suport del paper higiènic (ho fem perquè no es perdi llum). Encenem la llanterna i posem l’ou enfront del feix de llum, amb el costat arrodonit oposat al rotllo de paper. Com més gran sigui l’espai d’aire, major serà l’antiguitat de l’ou. En un ou incubat durant sis dies, podem observar unes petites venes.

Tercer.- Finalment la prova del so. Diferenciarem un ou fresc d’un que no ho és, pel so que produeix al ser agitat suaument al costat de l’oïda. En el fresc, el seu contingut està ben subjecte, a d’agitar-lo no escoltarem res, mentre que en un altre de més edat, escoltarem el seu contingut en moviment.

Bé, hi ha altres fórmules que funcionen a Europa, però que no se si em serveixen en altres països, us parlo del codi numèric que ens indica productor, municipi, província, estat i fins al tipus de producció: ecològica, gàbia o campera.

Si teniu informació de com funciona en el vostre lloc de residència, no dubteu en fer-me-la arribar, em servirà per a propers articles.