7/6/08

Reflexió en veu alta


Diana Delonzor diu en el seu llibre “Never be late again” (No tornis a arribar tard) que els impuntuals no tenen intenció de molestar a les persones que els esperen, ni tan sols de cridar l’atenció.

Doncs us he de dir que, al menys pel que respecte a mi, no ho aconsegueixen tot el contrari. Estic tip de la gent que arriba sistemàticament tard a tot arreu, sense pensar en res més que no siguin ells mateixos.

Però la cosa no acaba aquí, a aquest grup hem d’afegir-hi els que no tan sols els promocionen sinó els premien. Que com fan això?, mireu un dels exemples que m’ha passat aquesta setmana, malauradament un de tants:

Dilluns dia 3 de juny, reunió a les 10 del matí, a la seu del “CXXC” a Barcelona.

Decideixo sortir a les vuit i quart de Blanes, ja se sap que l’entrada a Barcelona a aquestes hores pot ser com a mínim densa.

Arribo a la barceloneta sobre les nou i mitja. Aparco el cotxe i em dirigeixo cap al lloc en qüestió. Un cop allà passo el corresponent control de seguretat, em penjo la tarja i cap a la sala de reunions. Recullo la documentació i a esperar. (que bé son les deu menys deu, penso jo)...

Tic tac, tic tac...a les deu i deu, una senyora de l’organització es dirigeix a nosaltres i ens diu: si no els sembla malament esperarem deu minuts més, encara manca molta gent.

Tac tic, tac tic, després d’una innecessària espera, la reunió comença a les deu i vint-i-cinc.

Un cop més han premiat els que arriben tard, a costa d’aquells que hem estat puntuals. Doncs no senyors, no!!!. La reunió ha de començar a les deu i el que no hi sigui, que es foti.

El problema és que aquest sistema de vida, i de manca de consideració, com si d’una taca d’oli es tractés s’estén per tot arreu: anar a prendre una copa, anar al cinema, anar al teatre, fins i tot anar a un funeral (bé, a tots els funerals menys el seu perquè aquest serà l'únic en el que seran puntuals, o no...).

És una reflexió en veu alta però, tan alta que vull que més d’un l’escolti, en especial aquells que arribaran tard a llegir-ho perquè haurà sortit un nou post ...

(m’estic tornant feble, crec que els he tractat amb molta suavitat)

8 comentaris:

Ferran ha dit...

No saps com t'entenc! Jo sóc megapuntual (o sigui, dels que arriben 10 minuts abans, com tu pel que veig). Em fa patir més arribar 5 minuts tard que haver d'esperar algú 10 minuts.

Dit això, he acabat engegant una amistat a dida per una qüestió d'impuntualitat: aquell paio arribava sempre, sistemàticament, 20, 30 i fins i tot més minuts tard. Quines penques!

A Alemanya, per sort i en general, la gent és molt puntual i tolera poc la impuntualitat. I feel good... :-)

Rita ha dit...

Ostres... no en sóc gaire de puntual jo... :(
Hi hauré de reflexionar, però és que sempre ho deixo tot per a darrera hora i em costa modificar-ho...

Nits ha dit...

Aixo passa en aquest país, bé i en altres, pero a molts de la resta d'europa no.
Aquí per sistema tot comença 10 minuts tard, comprovat.
Recordo un mes que vaig anar a escocia i la gent em deia que era molt inpuntual, que feia rato que m'esperaven,...i jo deia però si és l'hora ara, i deien si, però ells arriben abans de l'hora. A aquests països arribar a l'hora en punt ja és anar tard, perquè es quan es comença, per tant has d'arribar abans.

Vale, jo reconec que soc una mica inpuntual.

Arare ha dit...

Jo sóc cotxinament puntual (el que passa és que de vegades em quedo a dintre i no em veuen) ;)

I què me'n dius d'allò que quan estàs a una entitat bancària (per exemple) i t'estan atenent, va i truca el telèfon i et deixen més penjada que un pernil per atendre a qui en lloc d'anar a l'entitat fa la gestió per telèfon, que és més còmode? Jo alguna vegada me n'he anat i llavors he trucat per telèfon (llavors m'han atès de seguida, ves quina cosa!)

Aquí plou i plou i plou... espero que no hagin d'actuar els de seguretat, hehehe...

Petonet dominical.

Jaume Puig ha dit...

Crec que encertes quan dius que la manca de puntualitat està socialment tolerada al nostre país. No es considera massa greu.Jo només hi trobo una cosa bona a la impuntualitat dels altres: et deixa davant d'una situació imprevista. El temps buit pot obrir possibilitats inesperades. El que passa és que sempre tenim pressa. Som lluitadors per l'eficacia i la productivitat. I consti que sóc un perfecte puntual, gens meridional en aquest aspecte.

Núria ha dit...

No és correcte començar els actes tard perquè falti gent. És una falta de respecte per les persones que arriben a l'hora. A la feina, quan organitzo activitats, es comença a l'hora i qui no hi sigui, s'ho ha perdut. Ho sento, però això també és educar.

robelfu ha dit...

puntual.. massa... i la gent que arriba tarda l'odio... mai torno a quedar o sortir amb algú que arribi tarda és signe d'irresponsabilitat i de poc compromís amb tot..
Aquesta és una de les meves virtuts la puntualitat..no m'agrada arribar tard a res hehe, quan em vaig casar casi arribo abans que ell,estic d'acord en tu Si jo puc arribar aviat, perquè els altres no???
Hey que he arribat abans que cambiis el post he!!!!!!!!
Un petonàs

Núr ha dit...

Jo és que sóc dels teus: sempre arribo 10 o 5 minutets abans als llocs! Tot i que des que visc a Barcelona encara no controlo gaire el temps en metro i a vegades arribo una mica tard, prò sempre aviso!

La gent que fa tard em fa ràbia! Evidentment, sra. Diana Delonzor, que els que arriben tard ni volen cridar l'atenció ni volen molestar els impuntuals —només faltaria!—, prò per què no entenen que no costa gens sortir 10 minuts abans de casa????

La impuntualitat és una cosa que em fa emprenyar molt perquè em sembla una falta de respecte molt gran! I més quan saben que tu ho ets molt i continuen arribant tard...