23/6/08

Les meduses (1)

Ja ha arribat el 23 de juny. Per una banda revetlles, foc i petards estan a punt. Per l’altre, platges plenes de gom a gom amb aquell olor característic de cremes protectores, olor a estiu costaner.

I des de fa una anys, en aquest darrer escenari, tenim uns altres actors barrejats amb la gent que es banya: Les meduses.

QUÈ SÓN LES MEDUSES?

Les meduses són animals invertebrats que pertanyen al grup dels Cnidaris que quan són adults, viuen flotant en el mar –són organismes pelàgics-. Tots els Cnidaris es caracteritzen per la possessió de cèl•lules urticants, els cnidocists, que empren per capturar preses i defensar-se. Quan aquestes cèl•lules entren en contacte amb una presa potencial es dispara un mecanisme que crea una petita ferida en la qual s’inocula una substància urticant. Aquest mecanisme és el que es posa en marxa quan una persona toca una medusa. Una medusa té milers de cnidocists, localitzats en els tentacles i aquests continuen actius encara que la medusa estigui morta o a la sorra. També es poden disparar i inocular la substància urticant per xoc osmòtic o tèrmic, sense necessitat de que hi hagi contacte.

A més de posseir aquestes cèl•lules urticants, tots els Cnidaris presenten simetria radial i tentacles. Dintre dels Cnidaris existeixen dos tipus de morfologia o estructura: el pòlip i la medusa. El pòlip és de vida sèssil i de forma cilíndrica amb la boca i els tentacles dirigits cap amunt. La medusa, de vida lliure, té forma de campana o ombrel•la amb el costat convexe cap amunt i els tentacles pengen del marge de la mateixa.

El cicle de vida de la majoria dels Cnidari inclou una fase pòlip i una fase medusa. En el grup Sciphozoa, grup al que pertanyen moltes de les espècies de la Costa Catalana, la fase predominant i més coneguda és la de medusa.

Les meduses viuen allunyades de la costa com individus aïllats o formant bancs, però periòdicament s’aproximen transportades pels corrents a la costa en quantitats variables, dependent dels anys. L’arribada de meduses a la costa és un fenomen natural que principalment té lloc, durant la primavera i gran part de l’estiu. No es coneix amb exactitud quins són els factors oceanogràfics i biològics que controlen les seves arribades i/o proliferacions a les platges i zones costaneres i no es poden fer previsions sobre les quantitats de meduses que arribaran cada any.

EL VERÍ DE LES MEDUSES

La composició del verí de les meduses és encara poc conegut i és molt variable depenent de l'espècie. En general se sap que el líquid contingut en les cèl•lules urticants té efecte neurotòxic o citotòxic, de vegades hemolític i cardiotòxic. L'acció tòxica final dependrà de la combinació de substàncies que compenen el verí i de diversos factors com:

Densitat de cèl•lules urticants, que varia segons les espècies de medusa i segons la localització de les cèl•lules: ombrel•la, tentacles o alguna altra part del cos de la medusa.

Zona del cos de la persona afectada. Si és en el tronc o prop del cap el verí passarà més rapidament al torrent sanguini que si, per exemple, es tracta de les extremitats.

Superfície corporal exposada. En el cas dels nens, la proporció de superfície afectada pot ser major en relació al seu volum o pes corporal i per tant, l'efecte del verí pot ser major.

Temps de contacte amb els tentacles. Els tentacles d'algunes espècies s'adhereixen al cos si es realitzen moviments bruscs per a desfer-se d'ells, això provoca que incrementi el nombre de cèl•lules que injecten el verí.

Edat, pes i estat de salut de la persona afectada. A més, si hi ha hagut exposició prèvia podria donar-se una sensibilitat addicional al verí. La majoria dels contactes amb meduses durant el bany són accidentals. Moltes de les picades es produeixen amb exemplars morts o restes de tentacles, ja que la capacitat tòxica persisteix bastant temps després de la mort de la medusa. Mentre que en altres mars del món es troben espècies, sobretot del grup de les Cubomeduses, que poden produir lesions molt greus i inclús la mort, la simptomatologia associada al contacte amb les meduses del nostre litoral, no sol ser molt severa. No obstant, poden presentar-se complicacions afavorides per alguns dels factors abans descrits. L'espècie Physalia physalis, la més perillosa de les espècies de Velella velella Cnidaris que hem nombrat, no sol trobar-se amb freqüència a les costes del litoral Català.

2 comentaris:

Arare ha dit...

Interessantíssim! Gràcies.

petonets nocturns

Josep Lluís ha dit...

gràcies a tu Arare, ets mediterraniamable...

Petonets