23/6/08

Les meduses i (3)

CARACTERÍSTIQUES DE LES PICADES DE LES DIFERENTS ESPÈCIES DE MEDUSES I ALTRES CNIDARI


Pelagia noctiluca: les seves cèl·lules urticants posseeixen un verí bastant actiu que produeix sensació de coïssor i de vegades, dolor intens. Altres símptomes poden ser nàuseas, vòmits, enrampades musculars i dificultat espiratòria. És l'espècie més perillosa no solament per la seva toxicitat sinó també per la seva alta freqüència i la gran llargada dels seus tentacles.

Rhizostoma pulmo: és una espècie irritant encara que els contactes amb fragments de medusa o tentacles alliberats en aigua no produeix quadres dermatològics greus. El contacte de la medusa amb la pell, pot produir una intensa irritació acompanyada de coïssor o picor.

Cotylorhiza tuberculata: la capacitat irritant d'aquesta espècie és limitada, en part per la custa dimensió desl seus tentacles. Quan el contacte ocorre els seus efectes són lleus: d'irritació de la pell i picor.

Chrysaora hysoscella: l'efecte de la seva toxina és similar a la de Pelagia noctiluca encara, que Chrysaora hysoscella és una espècie no tan freqüent en el litoral Català.

Aurelia aurita: la seva perillositat és baixa a causa de l'escassa toxicitat del seu verí.

Velella velella: la seva perillositat és molt baixa, pràcticament nul·la.

Physalia physalis: els contactes amb els tentacles poden tenir conseqüències molt greus per als nedadors ja que contenen gran quantitat de cèl·lules urticants que injecten un potent verí amb propietats neurotòxiques, citotòxiques i cardiotòxiques. En qualsevol cas, pot produir coïssor i dolor intens com a conseqüència de l'íntim contacte amb els tentacles que s'embullen i adhereixen en l'intent de desfer-se d'ells. Com s'ha dit anteriorment, és una espècie molt poc freqüent en el litoral Català.
RECOMANACIONS PER PREVENIR PICADES DE MEDUSES

- Mantenir-se fora de l'aigua quan les meduses estan vora la platja. També convé evitar el batent de les onades, ja que és on habitualment s'acumulen restes de meduses.


- Tota mena de barrera que eviti el contacte de la pell amb la medusa és una bona forma de protecció. Per exemple: ús de cremes solars, banyadors que cobreixen el màxim de superfície corporal o roba lleugera com ara les samarretes.

- Arran de sorra: moltes de les meduses que arriben a la platja estan mortes, però fins i tot així, són perilloses. Els tentacles conserven bona part del seu poder urticant. No s'han de tocar!

- Si us esteu banyant i avisteu meduses: cal nedar pausadament i sortir de l'aigua. El fet de nedar enèrgicament fa que un mateix apropi més les meduses i els llargs tentacles poden arribar a tocar-nos i picar-nos. Recordar que: una medusa no ens atacarà mai.

RECOMANACIONS PER A L’ACTUACIÓ FRONT PICADES DE MEDUSES

- Sortir de l'aigua.

- No rascar-se, ni fregar la zona afectada amb res, ni amb tovalloles, ni amb sorra,...

- No heu d'utilitzar amoníac
- Si a la pell queden restes de tentacles visibles, retirar-los amb molta cura amb pinces o guants.

- Rentar la ferida amb aigua salada. Mai s'ha de fer servir aigua dolça, ja que el canvi osmòtic activa els cnidocists que puguin quedar i n'augmenta la quantitat de verí injectat.

- Posar-hi una bossa amb gel damunt la zona afectada durant uns 15 minuts.

Mai s'ha de posar el gel directament sobre la pell. Si la coïssor no s'atura, es pot repetir l'aplicació de la bossa amb gel durant 15 minuts més.

- Per tal d'evitar la infecció de la ferida, s'aconsella l'aplicació sobre la pell d'un antisèptic (alcohol iodat) 3 - 4 vegades al dia durant 48 a 76 hores. Fer això fins que cicatritzi la ferida.

QUINES PERSONES ESTAN EN SITUACIONS DE RISC?

- Les persones amb antecedents de problemes al·lèrgics, cardiovasculars o asmàtics han de tenir especial cura i evitar el contacte amb les meduses.

- Quant més gran sigui la superfície corporal que rep l'impacte (en relació al volum del cos), major seran els efectes tòxics. Pertant, els nens tenen un risc major.

- Cal tenir present que les persones que han estat picades una vegada, queden sensibilitzades. Així, una segona picada pot produir una reacció més virulenta i continuada.

Tot això, forma part del treball diari de molts científics que, de forma incansable i continuada treballen per estudiar aquests éssers que formen part del nostre entorn, a tots gràcies per la vostra tasca.

2 comentaris:

Rita ha dit...

Tot i que em fa una mica de iuiu llegir tot això... gràcies per l'info! :)

Arare ha dit...

una vegada me'n va picar una i vaig tenir la marca tot l'any...a mi em fan més por que una pedregada, arggg...

molt bona la informació, gràcies! quan em va picar a mi m'hi van posar after bite ocomesdigui, poso que era una de les coses que NO s'havia de fer, però fa molts anys... no sabíem tant sobre elles, fora del que havíem estudiat a ciències naturals. Cada vegada se'n veuen més, ens hi hem d'anar acostumant...