Transport sanitari

És evident que el transport sanitari ha canviat quantitativament i, el que és millor, qualitativament en els darrers anys. La professionalització ha estat un del elements fonamentals d’aquest canvi. S’ha passat del transport de malalts o accidentats pur i dur, a un transport amb una assistència prèvia, en la que prepara, cura, estabilitza i immobilitza a aquests, abans de traslladar-los a un centre sanitari. La diferència és fonamental per garantir la posterior recuperació del pacient.

I és que el trasllat de ferits amb vehicles, és va iniciar a Catalunya i a Europa a finals del segle XVIII, durant les guerres napoleòniques. Els francesos van pensar que era millor portar el ferit a la reraguarda, abans de posar en perill els pocs metges que tenien. Aquelles carretes tirades per cavalls les van anomenar ambulàncies (de l’arrel francesa ambulant “deambular o caminar”).

Seguint amb la historia, veiem que la entitat Creu Roja va començar a desenvolupar les tasques del transport sanitari a Catalunya per l’any 1872. Des d’aleshores i fins els anys seixanta, va participar en multitud d’esdeveniments que han marcat la nostra història: epidèmia de grip a Barcelona, l’any 1918. La guerra civil (1936 a 1939), la riuada del Vallès al 1962, i en tots els pobles de les nostres contrades, amb les ambulàncies que des de les seus o assemblees locals feien anar amb soldats i voluntaris.

Però fent un salt al moment actual, ens trobem amb un altre sistema de transport sanitari modern, i coordinat arreu de catalunya. El podem diferenciar en dos grups: urgent i no urgent.

Urgent

Transport primari urgent, es considera aquell que va des del punt on hi ha l’emergència, fins al primer centre o dispositiu sanitari, on puguin atendre el pacient. Com us deis, el normal que ja rebi una primera assistència per part del personal, en el mateix lloc de l’emergència.

Transport o trasllat urgent, és el que es realitza amb premura de temps, sense preveure quan serà requerit. És un trasllat interhospitalari, ja que es realitza entre dos centres sanitaris.

No urgent

Transport o trasllat programat no urgent sol·licitat amb antelació. Permet la previsió de recursos tant humans com materials. Es caracteritza per ser un transport entre el domicili del pacient i el centre hospitalari. Un bon exemple d’aquest són els trasllats per fer rehabilitació.

A les imatges superiors podeu veure els tres tipus utilitzats per realitzar aquests serveis:

Unitat de Suport Vital Bàsic: dotada amb personal i equips que permeten l’assistència tecnicosanitària en ruta : maniobres de reanimació bàsiques i control de les funcions vitals.

Unitat de Suport Vital Avançat i Suport Vital intermedi: dotada amb personal i equipament que permet l’assistència intensiva, tècniques de reanimació avançades i tècniques de suport vital avançat.

TAM (transport aeri medicalitzat) helicòpters medicalitzats: dotats de personal i equipament que permet l’assistència intensiva, tècniques de reanimació avançades i tècniques de suport vital avançat. La diferència amb l’anterior radica en el temps de resposta entre el lloc dels fets i el centre assistencial.

A Catalunya, el SEM compta amb un Centre Coordinador (CECOR) on es reben totes les trucades del 061 les 24 hores del dia. Després de valorar els casos determinen els recursos que han d’activar.

Recordeu que al trucar al telèfon 061 heu de donar totes les dades: que li passa al pacient, des d'on truqueu, població, telèfon de contacte, etc.

Per aquells que sou de Blanes, el departament de Protecció Civil de l’Ajuntament, compta amb una unitat de Transport Sanitari Urgent, la qual podeu activar per qualsevol emergència trucant al 092 o al 972358666. Quantes més opcions, més garanties.