1/10/09

Sanitat


La noticia

Segons el darrer “Índex de Consumidors de la Sanitat Europea” elaborat pel Health Consumer Powerhouse (consultora sueca), amb el recolzament de la Comissió Europea (CE). Per segon any consecutiu, la sanitat espanyola es deteriora i obté una puntuació similar a molts països de l’est d’Europa.

Per a la realització d’aquest informe, s’ha mesurat un total de 34 aspectes corresponents a sis grans grups: drets dels pacients i informació, la e-salud (ús de noves tecnologies en la gestió del sistema i la comunicació entre els pacients i els professionals), temps d’espera per a rebre un tractament, resultats (esperança de vida, mortalitat), quantitats de serveis que s’ofereixen i política farmacèutica. A cada aspecte se li va donar un pes relatiu perquè la suma del sistema ideal fos 1000 punts. La màxima puntuació l’obté Holanda amb 839, la mínima Latvia (Letonia) amb 449, i España 639, lloc 18 de 31.


(...)

Ara, recolzant-me en aquesta notícia, seria molt fàcil carregar les tintes dient les mil i una d’un servei que té molt que desitjar. Això ho tenim clar però, no crec que fos just per molts professionals que estan treballant amb ganes, amb manca de mitjans, de temps, contra corrent. I pensant en ells intentaré fer un exercici més equilibrat, sense oblidar però tots aquells altres que tracten els pacients com si fossin un número, que han deixat penjada la vocació i el codi deontològic en no sé quin armari perdut...

Reflexions en veu alta

Sense entrar en disquisicions de si jo si o jo no, crec que tots tenim la nostre part de culpa. Donem una ullada sinó a qualsevol servei d’urgències hospitalari, ple fins la bandera. Està clar, que és més rentable anar al servei d’urgències que al CAP. Per que?... anàlisi de sang, radiografia, electrocardiograma, i així un llarg etcètera. El resultat és que cada persona acapara un munt de serveis i professionals, que no fan altra cosa que provocar cues immenses.

Si donem una ullada als CAP, ens trobem amb cues de “pacients” a la caça de la seva recepta. Som veritables acaparadors de medicaments. Ah!, hi ha una veritable fal·lera amb els antibiòtics

Som amants de les proves, com més cares millor, no sabeu el que “farda”...

I què me’n dieu de les baixes?. Qualsevol va amb al metge una excusa dolorosa, per tal que li donin un paperet que li permetrà no anar a treballar.

Hi ha més molt més, això només és la punta d’un iceberg que crema als professionals de la sanitat, malbaraten els diners de tots i col·lapsen el sistema.

La meva realitat, en tres perles (+ una)

Tinc una doctora, la meva internista, que val el seu preu en or. És una excel·lent professional. Segur que n’hi ha molts/es com ella, però ara em toca dir: gràcies Àngels.

Tinc un metge de capçalera, que ni em mira quan vaig de visita (per no fer ni s’aixeca de la cadira). Em va consolar el dia que em van dir que era normal, normal?. Sembla que ho fa amb tothom. Felicitats dr............!, coi, no sé ni com es diu... ni ganes... (no penseu que hi vaig moltes vegades, m’ha vist tres cops en tota la meva/seva vida).

I finalment, per allò d’acostar la sanitat al pacient, em van canviar de CAP. Per què deixar-me en un que tinc a 500 metres de casa poden anar a un altre que està a l’altre costat del poble?...

"Ara fa un any, vaig anar al metge per un dolor intens a la cama, em van dir que m'havien de fer una elestromiografia. Ara fa un any que espero em toqui"

6 comentaris:

instints ha dit...

quin mal m'ha fet la foto!!!

Deric ha dit...

doncs semblava que teniem una bona sanitat!

Xavi ha dit...

La sanitat ha tornat als anys 70.Ara torna la moda d´anar al metge amb diners de la teva butxaca ,com abans ,la visita 50€,res de l´altre mon,... ,però clar ,al menys aquest encerta....no ?s´han convertit en empreses ,potser en multinacionals,i no es conya , i això qui acaba pagant es el pacient......total d´alguna cosa hem de morir,no?

Arare ha dit...

a en JS li van començar a mirar l'oïda quan tenia 50 anys, encara estan "en ello" i ja en fa... vuit! si s'hagués hagut de conformar amb la pública potser ara en lloc d'un marit jo tindria una campana.

petonets (a veure si ens trobarem a l'hospital tots dos operats de la cama, hehehehe)

Josep Lluís ha dit...

És el que hi ha instints, un mal pedaç...

Deric, si tho mire de lluny, suposo que si però, d'aprop fa por.

Xavi, la privada no está millor, deixa'm que expliqui la darrera:

Veient que a la pública no em donaven visita, vaig optar per anar a una privada. He de dir que aquest si em va dedicar cin minuts, es v aixecr de la cadira, em va mirar i parlar. Als oc més de cin minuts seu a la cadira davant l'ordinador i es conecta a google, al dr. google, per veure que podia ser el que em passava. Paraula d'honor...

Li vaig dir que aquest dr. també el tenia a casa. Cin minutos més tarda pagava 75 euros i me'n anava com si res... emperenyat, és clar... (la propera donaré el nom perquè no hi aneu vosaltres).

Arare, no cridis al mal temps. Prefereixo visitar-te i dur-te un llibre.

Petoets.

Syl ha dit...

Estic contenta amb la meva metgessa del cap, clar que per al moment no tinc res.
Respecte a la privada, ho he de dir també tinc metges... però dóna la casualitat que quan realment els necessites (quan els fills es posen malalts) costa un munt trobar el dia de visita i acabes trucant al metge per a q vingui a casa o anant al cap on de moment no tinc cap queixa.