20/10/09

El valor del temps

això es un tros de cel, blau, clar, nítid

Vaig marxar deixant enrere Güertel’s, Millet’s,etc. i torno trobant-me’ls tots sobre la taula. Hi ha menús que els haurien de treure de la carta.

Vaig marxar en una tardor molt més que estiuenca, i torno en una tardor que és mes hivern que altra cosa. De la màniga curta a l’anorac en un tres i no res.

Em queden dies de vacances i repetiré tranquil·litat, bons aliments, hores de seixanta minuts i minuts de seixanta segons, cels blaus, nits fosques, arcs de sant Martí, núvols...

Seré com el Guadiana, apareixeré i desapareixeré fins esgotar-les.


arc de sant martí, engolllit pels nuvols




i acabant el dia...


les nits son nits, fosques, negres.

3 comentaris:

Rita ha dit...

M'ha encantat aquest post! I les fotos, una passada també!

Aprofita bé el que et queda, que l'hivern és llarg i a tu se't gira feina normalment...

Bona tornada quan ho facis! :-)

Deric ha dit...

unes fotos molt maques

Syl ha dit...

Les nits no són tan i tan fosques... si mires al cel veuràs petites llumetes que et fan estar hores de 60 minuts mirant.

Per cert, aprofito una estoneta que tinc "lliure" per posar-me al dia amb el teu blog... la veritat és que el MAx ha estat malalt, l´Alex també, i els primers mesos són durs amb dos... i és que entre els nens, compra, cuina, casa, etc. ja no tinc temps i el que tinc el vull per a dormir...
Ja arribaran temps millors oi?

Ara miraré les teves vacances perque he començat pel post més actual...

Salutacions