El monòxid de carboni (CO)

Què és el CO?

El CO és un gas que no té olor, ni color, no és irritant, per la qual cosa, la seva presència pot passar completament desapercebuda. És menys pesat que l’aire, s’acumula en les zones altes. S’origina per la combustió incomplerta dels combustibles orgànics.

On el podem trobar a la vida diària?

Està contingut en el gas ciutat en els gasos del tub d’escapament dels cotxes, i en qualsevol lloc on es produeixi una combustió d’un combustible, com estufes de carbó, de butà, brasers, escalfadors d’aigua, forns, llars de foc, fum de tabac, essent els habitacles mal ventilats, els llocs on s’acumula en proporcions nocives.

Efectes sobre la salut

Nivells baixos

El CO pot causar manca d’alè i marejos lleugers. Poden afectar la salut després d’un temps.

Nivells moderats

El CO pot causar mal de cap, marejos, confusió mental, vòmits i pèrdua de consciència, i en aquests nivells, encara que moderats, respirant-t’hi durant molt temps: pot causar la mort

Efectes crònics

Estrès en el sistema cardiovascular, baixa tolerància a l’exercici.

Les intoxicacions cròniques són més freqüents en fumadors i en garatges tancats, lloc on es guarden diversos cotxes, o en estacions de servei.

El fum ambiental produït per el tabac, augmenta la concentració de monòxid de carboni en l’aire, en aproximadament 1,5 ppm (parts per milió)

Màxim permès

10 mg/m3 (9 ppm) en 8 h; 30 mg/m3 en 1 h (26 ppm)

Tots i cadascun dels éssers vius, necessitem l’oxigen per viure. En el nostre cas, és mitjançant la respiració que l’oxigen arriba a l’interior del nostre cos. Quan una persona respira, l’aire arriba als pulmons i dins d’aquests, en els alvèols, l’oxigen passa a la sang. Un cop que l’oxigen es troba en el cos, aquest necessita d’ajut per arribar arreu. Per això, compta amb un ajudant, una molècula especial de transportació anomenada hemoglobina encarregada de prendre l’oxigen i repartir-lo (oxihemoglobina) als teixits del nostre cos. Però, si hi ha nivells alts de CO en l’aire, aquest (l’oxigen) no es reparteix com cal.

Arribats a aquest punt, hem de tenir clar que la hemoglobina pot repartir oxigen, oxihemoglobina, la qual cosa és bona per nosaltres, o carboxihemoglobina , CO, molt dolent per la nostra salut.

Si tenim en compte que el cervell i el cor necessiten molt oxigen, no funcionaran bé si ens exposem a alts nivells de CO, en el millor dels casos experimentarem dificultats per respirar, o lleugers dolors de cap, símptomes que multiplicaran, si la persona està fent exercici o té el cor i els pulmons dèbils.

Per tot l’exposa’t, una vegada més, us aconsello la instal·lació de detectors de monòxid de carboni a la nostra llar. Són similars als que hem comentat en l’article anterior (gas natural), i com aquells ens garanteix i salvaguarda quelcom important: la vida