17/1/07

La cuina "prevenir abans de curar"

Si bé en articles anteriors he tocat d’una manera general els riscos a la llar, avui voldria incidir en un punt d’aquesta on es generen aproximadament el 25% dels accidents: la cuina. És en aquest lloc on hi tenim productes químics i gas, on hi pot haver greix a terra i fer-nos caure, on hi ha gran varietat d’aparells elèctrics, on hi ha elements amb els quals ens podem tallar, punxar, cremar, intoxicar, electrocutar, etc.

Mireu, dia rera dia em pregunto que fem malament els que ens dediquem a la tasques de prevenció. I és que per molt que incidim en alguns aspectes de la seguretat, es van repetint els mateixos errors. Crec que ens hem acostumat a veure els consells i els accidents com una cosa llunyana, no ens toca a nosaltres. Tot ens sembla que està fora del nostre entorn, i no és així. És més, jo vull trencar amb aquest tòpic.

La tasca preventiva, es quantifica de forma inversa a la de qualsevol altra tipus de feina. Mentre què en acabar la jornada, qualsevol empresa compte quantes unitats d’un producte ha fabricat o ha venut. En el nostre cas, l’èxit radica en que no hagi hagut cap accident, cap incendi o cap esdeveniment que posi en perill vides humanes o els seus bens. Si volem guanyar aquesta batalla, hem de tenir clar que és cosa de tots. Per una banda estem nosaltres proposant mesures de seguretat, donant consells, etc. Per l’altra, vosaltres creien el que diem, i està clar posant-t’ho en pràctica.

Diuen que una imatge val més que mil paraules. La d’aquesta setmana correspon a dos domicilis de la nostra població, que ens van alertar perquè s’havien deixat la cuina encesa i menjar al foc. Els bombers van haver d’entrar per la finestra en el primer cas, i esbotzar la porta en el segon.

Anem dons amb uns quants consells per la cuina:

Risc per gas

La ventilació es obligatòria en cuines on hi ha aparells fixos de gas. Ha d’haver-hi instal·lats orificis per a l’entrada d’aire i per la sortida de gasos en cas d’acumulació d’aquests.

El fet de veure forats a la part alta o baixa de la cuina, correspon al tipus de gas utilitzat. Mentre que el gas butà pesa més que l’aire, baixa. El gas natural amb un pes menor, puja.

L’escalfador de gas, no s’ha d’instal·lar sota la cuina, el motiu és que la combustió seria incorrecta i les gomes es deteriorarien per la calor despresa en aquesta zona.

En cas de detectar olor a gas, ventileu la cuina, tanqueu la clau de pas i en cap cas accionem cap interruptor o aparell elèctric. Si l’interruptor general es troba prop del lloc de la fuita, desconnectem-lo. A partir d’aquests accions, posem en marxa els avisos.

Risc elèctric

Abans de moure la nevera, el rentaplats, el forn o la rentadora, és aconsellable desendollar l’electrodomèstic. Si no tenim l’endoll al nostre abast, tallar l’interruptor general és la millor opció.

Cal anar en compte aparells elèctrics, quan la cuina està mullada perquè hem fregat.

Mai hem de posar recipients amb aigua sobre aparells elèctrics, a menys que estiguin preparats per això.

No utilitzarem cap element metàl·lic per treure una llesca del torra pa

Cremades

Els utensilis que utilitzem per cuinar, han d’anar amb mànecs, anses o empunyadures aïllants.

Usem manoples, agafadors per retirar les cassoles i les paelles del foc.

Els mànecs de les paelles i altres estris, no ha de sobrepassar mai l’espai de la cuina, sempre els hem de posar endins on no hi ha risc d’ensopegar-hi.

Un bon consell, és utilitzar preferentment els focs interiors de la cuina.

2 comentaris:

Albert Serrano García, ha dit...

ara sí company. el canvi de plantilla t'ha quedat fantàstic. i pel que fa al color veig que estàs més encertat que jo...em sembla que sóc daltònic o alguna cosa d'aquestes, per què no l'encerto mai.

en fi...salut i endavant Josep Lluís, que fas una molt bona feina.

Josep Lluís Pouy ha dit...

benvolgut albert,

tu ets el promotor del canvi, i a tu va dedicat aquest. he respectat el carbassa en aquesta ocasió, aleshores es tractava de fer cas a la saviesa popular, que diu: si res li escau, foteu-li blau... el to si ha estat cosa meva.

gràcies per tot albert