19/12/07

Retorn de...

"…Enrere queda el meravellós Pont Karluv amb les seves 32 estàtues ennegrides pels segles i la humitat del Moldava… els carrers empedrats de màgia, llegendes de Golems i Faustos.. Les cases i palaus que albergaven alquimistes que jugaven a ser mags… la creu de Nepomuceno, llançat al riu per honorar un jurament… Kutna Hora, l’església sinistra d’ossos… el carrer mes estret del Món… el carreró d’or i la casa blava de Kafka….el rellotge fascinant de la Plaça vella, amb el seu esquelet, la seva processó de sants, els seus set pecats, el seu ridícul gall d’or i la seva història que parla de la ceguesa d’un mestre rellotger i segle i mig de venjança... enrere... la Revolució de Vellut…Loreto i Wenceslao amb el seu cavall cap baix… el pujol de Vysehrad, envoltat de jardins i de pau…el cementiri jueu, les seves tombes apinyades i dentades en un subsòl de 7 pisos de taüts i ossos…museus tapiats amb el malson horrorós de mes de 10 mil nens que amb els seus colors van burlar el temps i el silenci….el Castell de Hradcany…el laberint de miralls... la festa de la cervesa, una de les poques en les quals segur la rossa perd enfront de la morena…”La casa Dansant”.. en aquesta ocasió Fred i Gínger es van quedar sense ball… enrere Mozart amb el seu Don Giovanni en marionetes…el fantàstic Teatre Negre…les nits de copes amb un blues nostàlgic i romàntic de fons o un jazz sensual que convida a molt mes... la nit de l’opera, La Traviata també haurà d’esperar... enrere l’excursió a Karlovy Vary amb les seves 12 fonts termals, les seves muntanyes nevades, les seves hòsties delicioses, el seu licor embriagant, el seu cristall de bohèmia i la seva atmosfera entre luxosa, ostentosa i màgica..enrere va quedar Praga…

tan llunyana que ni la vam poder tocar!

Vaig compartir amb vosaltres, fa una setmana, la il·lusió d’aquest viatge que sembla narro des de l’experiència personal, res més lluny de la veritat.

Aquí us deixo els dos protagonistes d’aquest viatge que solament vam fer en… somni. Un d’ells va volar per l’aire i l’altre, ens va deixar lligats amb els peus enganxats a terra mentre vèiem els estels…

…Demà us desvetllo la trama d’aquest ”viajicidi” inesperat…Ah!.. us asseguro que a pocs deixarà insensible l’experiència.

3 comentaris:

XAVI ha dit...

AY,AY,AY¡¡¡¡¡¡Que passara?.....
otitis?jajajaja,molt bona presentació de Praga,ni un guia turistic,però sembla una peli del James Bond,esperare a dema avera que passa al segon capitol..........Mistertxec i el misteri dels bastonets rosa....

Ines ha dit...

Què poètic... Si ho arribes a escriure abans més d'un s'hagués afegit... jajaja.
I que consti que jo ja he estat dues vegades; però, per més que et diguin Praha sempre sorprèn.
També espero la solució als bastonets...

Ines ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.