Turisme rural

Després d'un parell de setmanes d'inactivitat, provocades per una maleïda ciática, o una síndrome piramidal o que se jo, perquè encara no s'han posat d'acord els quatre metges que m'han visitat. Vull tornar amb un somriure, el que m'ha posat en el rostre la meva amiga Norma, amb un correu que que vull compartir amb vosaltres.

Crec que té molt a veure el sistema de vida que duem, amb aquesta nova visió que hi ha del Medi Ambient, amb l'esnobisme, amb...

El millor és que ho gaudiu vosaltres mateixos.

Turisme rural

Es tracta d'un esport nacional que abans s'anomenava 'anar al poble'. La diferència és que si vas al teu poble és gratis, i si fas turisme Rural vas a un poble que no és el teu i pagant una "pasta".

Per a fer turisme rural no val qualsevol poble. Ha de ser un poble 'amb encant'. -I què és un poble 'amb encant'? Doncs un poble que surt en una Guia de pobles 'amb encant'. Si és que cau pel seu propi pes.

A aquests pobles si sol arribar a través d'una carretera comarcal 'amb encant', que és una carretera amb tants sots i tantes corbes que quan arribes al poble estàs 'encantat' de baixar del cotxe.

I quan entres al bar intentes integrar-te amb els veïns. - Bon dia, paisans!!! Què és el típic d'aquí? I el del bar pensa: 'Doncs aquí el típic és que vinguin els "tocapilotes" de la ciutat els caps de setmana a deixar-se un grapat de calers'.

El següent és allotjar-se en una casa rural o 'casa amb encant', que és una casa adornada amb molts atuells i rests d'alls en el sostre, que no té ni tele, ni ràdio, ni microones. Això sí, té uns mosquits trompeters que a la nit fan més soroll que una Derbi Coyote.

Després t'adónes que els del poble viuen en unes cases que no tenen cap encant, però tenen jacuzzi, parabòlica, Internet i porter automàtic. La teva casa no té porter automàtic, però té una clau que pesa mig quilo.

Un altre avantatge que té fer turisme rural és que pots triar entre una casa buida o viure amb els amos. De conya. Te'n vas de vacances i a més de la teva has d'aguantar una família postísissa. Que a la nit tu vols veure la pel·lícula, ells els documentals, i et planteges: 'Qui mana més, jo que he pagat 600 euros o aquest senyor que viu aquí?'. Doncs guanya ell, que té garrot.

I damunt et diuen que tens la 'possibilitat d'integrar-te en les labors del camp'. Que vol dir que et desperten a les cinc del matí per a munyir a una vaca. No et fot? És com si te'n vas a una betzinera i t'has de posar tu la betzina, o com si vas a un McDonalds i has de recollir tu la safata. O sigui, el normal.

Així que t'aixeques a les cinc per a munyir a les vaques. Que dic jo: per què cal munyir a les vaques de matinada? Si la llet està aquí. No es poden munyir després de l'aperitiu? Jo creo que això és fastiguejar per fastiguejar, perquè a la vaca li ha de caure com una puntada a les mamelles que la despertin a les cinc del matí perquè la munyiu un estrany. Que la vaca et mira com dient: '"tiu", si vols llet ves a la nevera agafa un tetra brick'. És que són ganes de molestar.

Però 'l'encant' definitiu són les 'activitats a l'aire lliure'. Com quan et posen a fer senderisme, que és el que habitualment es diu caminar, i consisteix, doncs això, a posar un peu davant d'un altre fins que no puguis més, mentre els del poble t'avancen en un 'totterreny' amb aire condicionat...

Però tu encantat. Vas pel camp com abduit. Et tornes bucòlic i tot et sembla impressionant: veus una 'caca' de vaca i dius: 'Ummmmmh quin olor a poble.' A poble? A poble no, olor a merda. Això sí, a merda 'amb encant'.

I tot, sigui el que sigui, et sap a glòria: a la fonda et posen dos ous fregits amb xorizo i tu que a la teva ciutat no et menges aquests ous, ni aquests xorizos, vas i li dius al cambrer: - 'Escolti aquest xorizo és de matança?' - 'Doncs gairebé, perquè a punt va estar de matar-se a la corba el del camió de Campofrío'.

De cop i volta escoltes unes campanadas i dius: -'Ah!. Quina pau!. No hi ha res com el so d'una campana.' I el del bar et diu: 'Però si està gravat! No veus l'altaveu del campanar?' En aquest moment et preguntes si els sons de les gallines i dels grills no vindran en un CD: Rural Mix2005', 'Els 101 Majors Èxits campestres.' De l'única cosa que estàs segur és que els mosquits trompeters són de veritat. Que sembles un Ferrero Roché amb varicel·la.

Jo crec que, de dilluns a divendres, la gent d'aquests pobles viu com tot el món, però el cap de setmana distribuïxen per la carretera a uns tipus disfressats de pastors i quan veuen que s'acosta un cotxe, avisen als del poble amb el mòbil: - 'Eh, que vénen els del turisme rural'! I canvien el cartell de 'Videoclub' pel de 'Taverna', deixen anar uns gossos coixos pels carrers i asseuen a l'entrada del poble a dos avis fent espardenyes, que després et compres i et surten més cares que unes Nike.

En fi, jo crec que un muntatge tan gran com aquest no pot ser obra de persones aïllades. Estic segur que estan implicades les autoritats.

M'imagino a l'alcalde: - 'Benvolguts paisans: aquest estiu, per a incrementar el turisme, volem importar més mosquits del Amazones, que l'any passat van tenir molt èxit. I vull veure a tot el món amb boina, res de gorres de Marlboro. I feu el favor de pintar-vos les celles, que no sembleu de poble! I les àvies Gens de top less en el riu, que espanteu als mosquits.. Ah, i per cert: Aquest any no fa falta que ningú faci de ximple del poble. Amb els quals vénen de fora ja val!