El meu amic el mar
Imagino que a aquestes alçades, molts de vosaltres haureu vist els efectes que el temporal de llevant ha tingut sobre el nostre poble. Port, passeig, carrers, pàrking, vials, etc. Com si d’una guerra es tractés, durant moltes hores vam haver de suportar els embats dels diversos efectes del temporal de llevant: onades de vuit a nou metres, vents que sobrepassaven els cent quilòmetres per hora i pluja, que es sumava als altres efectes climatològics adversos.
Després d’aquest episodi ens ha quedat un port desballestat, un port que havent de ser un abric del mar, no era més que una armilla. Tres vaixells que en trencar les seves amarres van anar a petar a la platja, ara són la ruïna dels seus propietaris. Arbres caiguts, passeig trencat, sorra per arreu, mobiliari urbà desaparegut. Hores de neguit, de desolació, de llàgrimes però de molt companyerisme.
Al dia següent, encara sense dormir, l’espectacle es posava en marxa. Molts es van barrejar amb les restes dels vaixells destrossats a la platja (quina pena).
Un desig, un clam i un crit: un nou port, ja!
Us mostro alguns vídeos però, us asseguro que, la realitat va superar les imatges.
Després d’aquest episodi ens ha quedat un port desballestat, un port que havent de ser un abric del mar, no era més que una armilla. Tres vaixells que en trencar les seves amarres van anar a petar a la platja, ara són la ruïna dels seus propietaris. Arbres caiguts, passeig trencat, sorra per arreu, mobiliari urbà desaparegut. Hores de neguit, de desolació, de llàgrimes però de molt companyerisme.
Al dia següent, encara sense dormir, l’espectacle es posava en marxa. Molts es van barrejar amb les restes dels vaixells destrossats a la platja (quina pena).
Un desig, un clam i un crit: un nou port, ja!
Us mostro alguns vídeos però, us asseguro que, la realitat va superar les imatges.
11 comentaris:
Imatges com aquestes són les que ens recordem què poca cosa som, els humans. Què fràgils i poca cosa som!
em fa mal veure imatges així del lloc per on vaig passejar-me el mes d'abril i que ja sento un amica meu.
Una abraçada
El meu amic el mar té la calma d'un déu adormit... i nosaltres entestats a oblidar-nos-en... Em sembla indignant que per no dur a terme unes obres necessàries, per a les quals ja hi ha els diners i que ja estan planificades (segons he pogut sentir als vídeos), hagi passat tot això. Amb un port nou s'haurien pogut estalviar tantes destrosses, oi? Ara encara s'hi hauran de posar més diners...
I si no n'hi havia prou amb la crisi... pobra la gent que hagi perdut la seva barca (especialment aquella gent que s'hi guanyi la vida).
Josep Lluís, mentre en Joan Salvador i uns quants navegants més van passar la nit del 26 de desembre al port intentant amarrar el que es desamarrava, contenir allò que s'escapava de les seves mans... també vaig pensar en tu, que segurament anaves d'aquí cap allà, en una bogeria (organitzada) per poder arribar a tot arreu i a tothom! Jo, des de casa, vaig ser testimoni de la destrossa de les dues barques. Increïble que no es pogués fer res! Les llàgrimes m'anaven cara avall, però és que de vegades el nostre mar s'enfada molt i ens deixa veure com en som, de febles!
Una abraçada!
Molt lamentable tot plegat.
No puc dir res que no s'hagi dit ja...
Espero que ara sí que qui sigui s'hagi adonat de la necessitat de les obres.
Bon any, Josep Lluís, maco!
Ferran, i encara hi ha qui vol aturar el mar, els rius, moure el sol o apagar estels...Pobre gent.
Jesus, entre tots tornarem a deixar el paseig de tal manera que podràs venir a passejar. T’esperem.
El pitjor de tot Nur, és que aquests cop hi ha el que no hi ha mai: diners. Probablement, ara anirà tot més ràpid. Rapidessa és tardana.
Montse, l'avís que vaig rebre va ser: segona embarcació a la deriva amb tripulació a bord. El patró, en Josep Maria és amic meu. Vaig corre cap al barco, per si era ell o qualsevol altre. És va esmicolar davant meu, mentre a peu d'aigua cercava algú dins.
A mi també em van saltar les llàgrimes.
El meu amic, el mar...
Primer de tot cal felicitar-.te a tu i a tots els que us heu fet un tip de treballar per evitar que les coses fossin pitjors. Ara, tal com t'he dit fa unes hores, et mereixes un bon descans.
Les teves fotografies del moll són molt impactants. Jo no hi he pogut accedir. I veure com ha quedat és depriment. Esperem que els submarinistes no trobin el dic massa fotut.
I ara, desitjem-nos rapidament un bon any nou. Nou de trinca i volant, si-us-plau.
Jaume de tot cor, gràcies.
I ara, desitjem-nos rapidament un bon any nou. Nou de trinca i volant, si-us-plau.
(són les teves paraules, no hi ha millor desig)
Mmm, sense paraules.
Jo, ja vaig parlar massa l'altre dia.
Tot plegat, impressionant.
Sort que no s'hi va sumar cap pèrdua humana a tanta desgràcia.
Una gran tasca la de tots plegats.
Ara a descansar i a continuar gaudint de les vacances que van ser interrompudes per un temporal històric, que recordarem tots.
Una abraçada.
Cony!!! Què li passa al mar el dia de Sant Esteve???? Fa uns anys un Tsunami...
El meu germà està al Port de Palamós i s´ho va passar fatal... van passar la nit a un hotel per "a dormir" però estaven més pendents del Ferry i els passatgers que hi havia a bord després de que el rescat per helicòpter no anés be... realment varen patir molt per la vida d´ells. Vaig parlar amb ell al dia següent i estava fet póls! i a sobre viu a Portbou i desp´res li va tocar la part d´allà!!!
Enhorabona a tots vosaltres per vetllar per la seguretat de molts.
La veritat és que si Syl, el mes de desembre comença a tenir "mal rotllo". Fa quatre anys moren dos persones al port de Blanes arrossegats pel temporal, en van caure vuit. En fa tres, desapareix un pescador, no l'hem trobat mai més. El passat vam haver de muntar un dispositiu per cercar un submarinista furtiu. Sempre, sempre als voltants dels dies 24-25-26.
Publica un comentari a l'entrada