7/3/09

Barruts

El post d’avui, “el dedico” a tots aquells barruts que no es conformen en aparcar el seu cotxe on els ve en gana, no. Ho fan en reservats de minusvàlids. Però això no és suficient per ells, alguns han perfeccionat la malifeta. Com?, veieu-ho:

En primer lloc, es tracta de tenir una familiar de primer grau, a ser possible, que tingui mobilitat reduïda reconeguda (certificat de discapacitat). Si es pot triar, millor que no visqui a casa per allò de no haver-lo de passejar...

A partir d’aquí, amb la documentació i el minusvàlid (serà la única vegada que el trauran) van a l’autoritat competent en la matèria, per demanar una tarja de minusvàlid que els permetrà estacionar el vehicle en espais habilitats per aquest efecte.

Els veureu arreu. Sempre tenen còmplice: marit, muller, fills,veïns, etc.

La sistemàtica és la següent: arriben tranquils amb el seu cotxe fins al centre, posen la tarja, i estacionen el cotxe en un lloc preferent sense haver de pagar ni cinc. Ah! que arriba un minusvàlid de debò. I què?, que es foti i vagi al pàrking o allà on sigui, que la cosa nova amb ells.

Jo ahir en vaig tenir una amb un d’aquests “elements”, que va estacionar en un reservat de minusvàlid, per anar a comprar. Ell, la seva dona i la seva filla ben cofois. Si veiéssiu com argumentava sense dir res coherent: és per acompanyar la meva sogra, que ara ni hi és perquè està de viatge amb l’Imserso, a Portugal (?)... Només la faig servir quan la duc a ella, avui és una excepció (vaja la que confirma la regla).

Només teniu un nom: Barruts!!!

12 comentaris:

Ferran ha dit...

Costa de creure que hi hagi gent que se n'aprofiti d'aquesta manera, fent gal·la d'un egoïsme impresionant. Tan poc com costaria fer les coses ben fetes, i pensant una mica en els altres!

Esperem que algún dia, més aviat que tard, penques com aquests acabin adonant-se del mal que fan a altres persones :-(

Jaume Puig ha dit...

Trobo molt bé que els hi censuressis el que feien. Vivim en un país en el que confonem la tolerancia amb el passotisme.

Jesús M. Tibau ha dit...

d'un egoisme horrorós

Montse ha dit...

massa vegades, ho he vist! però a mi encara em va sorprendre més, l'altre dia, al cine, que érem quatre gats, i a la fila reservada per als discapacitats, que està molt ben situada, s'hi va asseure un conegut diguem-ne "periodista" del nostre poble. Que jo sàpiga (que em puc equivocar, ep!) no té cap mena de problema amb la seva mobilitat, jo sempre el veig amb la seva cartera penjada a l'espatlla, i d'aquí cap allà... doncs "ni corto ni perezoso", arriba al cine amb la seva dona i s'asseuen tots dos a les cadires reservades per als discapacitats. El "paio" és altíssim, amb la qual cosa, ma mare, que quedava darrere seu i que havia arribat abans que ell, li va demaar si es podia seure en una cadira al costat (ma mare és molt baixeta). Doncs no ho va fer! I el cine era gairebé buit!. Vam ser nosaltres els que ens vam haver de moure, tot i estar asseguts a les butaques que ens tocaven (són numerades, ja ho saps). Vaig pensar que tenia molta barra, però potser té una discapacitat que jo ignoro... nusé, en qualsevol cas, no és la de minusvàlid de cadira de rodes!!!

Rita ha dit...

Seguim amb el de sempre: la manca de valors... Honestedat, generositat, pensar més en els demés...

L'egoisme i la cara dura impera, i si dius res, pitjor per tu: ets tonto!!!

Fas bé de cridar l'atenció a aquesta gent.
Bon diumenge!

LLuNa ha dit...

A mi aquest tema em posa de molta mala llet...

Josep Lluís ha dit...

Cada dia hi ha més penques Ferran, fent gal•la d’un lema: “feta la llei, feta la trampa”. I tant contents.

He començat una creuada personal en aquests sentit Jaume, si des del meu lloc puc donar un cop de ma, el donaré. Sens dubte.

I tant que si Jesús.

Montse, el que parles no te cap problema de mobilitat, i molt menys la seva “promesa, novia, companya o amiga”. El pots veure en cotxe o en bicicleta, per tant, passa les preves mèdiques. El seu problema radica en que coll i cap són com una mateixa peça, quan mira al costat es gira tot. Crec que això ni l’impedeix estar en qualsevol punt del cinema. I menys amb la seva alçada.

Malauradament, amb aquesta gent s’ha d’aplicar aquella mala dita: la letra, con sangre entra”.

Canvia lletra per honestedat i sangre per denúncia.

Dons mira que n’hi ha Lluna...

Syl ha dit...

Ho dic en veu molt baixeta per a que no em sentin... El meu sogre té carnet de minusvàlid, però tenia un cotxe que era massa gran i es va comprar un petitó per a poder conduir amb més facilitat... Total que els dos cotxes estan al seu nom i els dos tenen llavors una enganxina de MINUSVÀLIDS però el cotxe més gran el porta la seva filla i té la santa barra de dir "Como llevo la pegatina de minúsvalidos siempre puedo aparcarlo donde quiera..." (això és un petit de molts altres detalls).

Em fa molta ràbia i repeteixo amb tu: BARRUTS!!!!

P.D. Potser el periodista és sord o cec ;-))

Fina ha dit...

Ostres i tant que és de jutjat de guàrdia això.

A tots aquest els hi hauria de sortir un bon herpes en els glutis cada vegada que els posen en un lloc que no toca, digues-li seient-cotxe-minusvàlid o seient-cinema.

Quina barra.!

Forumblanes ha dit...

Està tot perdut, això ja no ho arregla ningú.
Estem al país del "Lazarillo de Tormes" i ningú pot fer res.
És una guerra perduda... em fas pensar en moltes situacions que he vist i els problemes que aquests generen.
Encara recordo una dona al c. Ample, amb les quatre rodes sobre la vorera, i les mares amb els cotxets de nadons passant pel mig de la zona de vehicles... la dona li deia al policia, "es que tinc una tarja de minusvàlid de la meva mare, que l'he deixat fa una estona a casa i li vinc a comprar el pà...." penós, no tenim sol·lució.

Anònim ha dit...

Joan, sempre t'he dit que volia parlar amb tu i tu ni cas.

policia_local_blanes@hotmail.com

mai ha dit...

No hi ha paraules per a descriure-ho. Els hauria de fer servei de veritat a veure si els fa gràcia llavors.