Reflexions del dia desprès

Perquè els nens puguin gaudir més dies els seus regals hem adaptat, més que adoptat, al Pare Nöel (Saint Nicholas o San Nicolás, Sinterklaas, Kris Kringle, Father Christmas, Papá Noel o Père Noel, com vulgueu anomenar-lo). El fet és que a causa d’això, el Reis Mags estan cada cop més decebuts per la nostra actitud poc fidel amb ells. Bé ells així, ressentits, i nosaltres cada cop més desconcertats perquè: com podem deixar els nostres fills sense regals el dia de reis? (per molt que els haguem donat el 25). Aquesta situació ens condueix, ineludiblement, a una “sentada” familiar que esdevindrà en una nova despesa compra , per allò de no ferir les seves il·lusions...

El resultat de tot això és que les nostres/vostres/seves carteres, es ressentiran una mica més, en moments que ja estan malferides.

No penseu que no entenc la situació. Tot i que els meus fills són grans també han estat nens, i per altra banda perquè ahir mateix, per raons que no venen al cas, em vaig convertir per uns moments en una mena de “Carter Reial”. Els nens embogien per donar-me la carta que jo, havia de trametre personalment al “Rei”. Les seves cares s’il·luminaven pensant, que en donar la carta tancaven el cercle que els duria a l’endemà, a fer els seus somnis realitat.

Sigui com sigui aquesta és la situació que vivim amb els nens per tant, no en parlem més punt i a part. Però altra cosa són/som els adults, deixeu-me explicar, no m’he begut l’enteniment:

En arribar a casa després d’un dia de festa, en el que m’he convertit el Rei Mag/Pare Noel fent regals a tothom veig a la televisió com a partir de demà els del “Tall Anglès” i els de “IQUEA”, entre altres, rebaixaran els seus productes fins al 50%. Coi, alguns dels que he fet els he adquirit allà mateix. Dos dies de diferència, i meitat de preu o el que és el mateix, dos dies de diferència i regal doble. (no vull que penseu que soc gasiu).

Bé, només es tracta d’una reflexió en veu alta però, no em negareu que les il·lusions tenen preu i que aquesta, és més cara en funció del dia...

És quelcom semblant a allò de: "avui t'estimo més que ahir però, menys que demà".