Cancer de mama: 15 dubtes 15 respostes

Avui és un d'aquests dies en els quals llegixes alguna cosa i et dius, he que compartir-ho. El blog em dóna l'opció de fer-vos partícips d'un article publicat per la revista woman, que com veureu és interessant, informatiu, i sobretot té caràcter preventiu en el que a la salut es refereix.

No us ho prengueu amb lleugeresa, cinc minuts del vostre temps us pot salvar la vida.

CONSULTA AL TEU ESPECIALISTA

1. Quins símptomes té el càncer de mama?

Segons el doctor Manuel García Manero, del departament de Ginecología i Obstetricia de la Clínica Universitària de Navarra, «la majoria dels casos són asintomátics i solen detectar-se en revisions preventives mitjançant la utilització de mamografía i ecografia». De totes maneres, és recomanable una autoexploració regular per a detectar «la presència de nóduls de nova aparició, secreció hemorrágica pel mugró i retracció de la pell de la mama».

2. Tinc 30 anys, hi ha algun risc de patir aquesta malaltia a la meva edat?

«Si no existeixen antecedents familiars, la probabilitat és baixa», indica el doctor García Manero. Marisa García de Parets, oncóleg mèdic de l'Associació Espanyola Contra el Càncer, afegix: «La incidència de càncer de mama a una edat inferior als 35 anys és només del 4,2%.» No obstant això, el doctor Javier del Pou, ginecòleg de Centre Mèdic Teknon indica que «encara que el grup de major risc està entre 55 i 65 anys, cada vegada s'estan diagnosticant carcinomes a edats més primerenques: la prevalença va augmentant dels 40 als 55 anys.»

3. El consum de tabac, l'alcohol, els anticonceptius… Quins factors poden propiciar la seva aparició?

Com prevenció, els experts recomanen adquirir uns hàbits de vida saludables: res de tabac, consum mínim d'alcohol, control del colesterol… En el cas dels anticonceptius, el doctor Del Pou assegura que «no hi ha estudis que relacionin un major risc a causa dels anovulatoris ni de la teràpia hormonal substitutiva en la menopausa.»

4. M'han diagnosticat càncer, significa que m'han de realitzar una mastectomía? Quin tractament és més efectiu?

«Tot depèn de la situació, del tipus de teixit i sobretot de la grandària del tumor», indica Del Pou. El doctor Manuel García Manero explica que «fins a un 80% de les pacients amb càncer de mama pot ser tractat amb cirurgia conservadora, sent necessària la mastectomía sol en el 20% restant». En la AECC expliquen que en alguns casos es pot tractar d'evitar la mastectomía reduint la grandària del tumor amb quimioterapia o hormonoterapia. Normalment, conclou García de Parets, «el tractament és multidisciplinar, combinant diferents modalitats com la cirurgia, radioteràpia, quimioterapia, hormonoterapia i tractament biològic».

5. Si tinc descendència, heretaran les meves filles la possibilitat de patir-lo?

«Si bé el càncer de mama hereditari solament representa el 4 o 5 per cent del total», explica Montserrat Doménech, presidenta del Grup Àgata (Associació Catalana de Dones amb Càncer de Mama), «és necessari tenir accés a Unitats de Consell Genètic, per a poder estudiar a les famílies de risc. D'aquesta manera, es podria establir un diagnòstic precoç en les dones portadores».

6. Si he quedat estèril després del tractament podré tenir fills?

Montserrat Doménech explica que «pot derivar-se una esterilitat com a conseqüència de la quimioterapia i de la hormonoterapia, pel que haurien de facilitar-se els serveis de fertilització in vitro i altres tècniques». I afegix que és necessari «l'accés a l'adopció, avui denegat a les dones que han patit càncer de mama, àdhuc estant curades».

L'ADMINISTRACIÓ CONTESTA

7. Es dediquen suficients recursos a la investigació?

Segons la doctora García de Parets, «en el nostre país tenim un gran equip d'investigadors en oncologia, però són necessaris més recursos i coordinació, no solament a nivell nacional, sinó a escala europea i mundial». La AECC potencia la investigació oncológica a través de la seva Fundació Científica.

8. Les conseqüències de la malaltia estan considerades causa d'invalidesa?

Diverses de les sòcies de Amacmec (Associació de Dones Afectades per Càncer de Mama d'Elx i Comarca) assenyalen que són vàries les causes que limiten les possibilitats laborals i, no obstant això, no estan reconegudes com causa d'invalidesa. Des del linfedema (o la inflamació de mà i braç després de la resección dels ganglis linfáticos de l'aixella, que solen extirpar-se amb la mastectomía) a la fatiga que sol derivar-se de la quimioterapia, impedeixen que moltes dones puguin ocupar igual segons quin tipus de treballs.

9. Medicaments, assistència, pròtesi, reconstrucció mamaria… Exactament, què cobreix la Seguretat Social?

Des de la AECC proclamen que «qualsevol dona que resideixi en el nostre país té dret a l'Assistència Sanitària, prestació dirigida a cobrir les despeses mèdiques i farmacèutics necessaris per a conservar o restablir la salut». Tant la reconstrucció mamaria –ja sigui immediata o diferida– com la cirurgia de la areola i el mugró de la mama també estan incloses en el catàleg de prestacions de la sanitat pública. Les pròtesis mamarias estan finançades per la Seguretat Social, així com la seva renovació, que acostuma a ser cada dos anys, depenent de cada Comunitat Autònoma. «Per a poder ajudar a totes aquelles dones que necessiten renovar amb anterioritat la seva pròtesi mamaria, la AECC pot facilitar-los una, bé a través d'una ajuda econòmica, o bé mitjançant un conveni subscrit amb la marca Amoena (que està especialitzada en pròtesi i tèxtils)», explica la doctora García de Parets.

10. Les clíniques i els hospitals espanyols estan preparats per a tractar el càncer de mama? Per quina molts famosos es tracten en centres en Estats Units?

Segons les associacions consultades, Espanya té un nivell assistencial molt alt. Per a la AECC, «el fet que personatges famosos recorrin a tractar-se en centres hospitalaris fora del nostre país obeïx més a raons pràctiques derivades de la necessitat de tranquil·litat i d'estar allunyats dels mitjans de comunicació».

PARLEN LES DONES QUE HO HAN SUPERAT

11. Els efectes de la quimioterapia són realment tan devastadors?

María del Carmen Sabuco, sotsdirectora de Amacmec, explica que la quimioterapia, la part del tractament més temuda, no provoca els mateixos efectes secundaris (caiguda del cabell, vòmits…) en totes les dones i que, en qualsevol cas, les molèsties més greus remeten quan acaba el tractament. Malgrat el dur que pugui resultar, «has de recordar que estàs lluitant per la teva vida, planteja't qui és més fort: el càncer o tu».

12. Podré afrontar la malaltia? On puc buscar ajut?

Carmen Yélamos, psicòloga clínica de la AECC, explica que «és com una carrera d'obstacles en la qual l'estabilitat emocional, l'afany de superació i les ganes de lluitar ajuden a afrontar la malaltia». Recomana no esperar a sentir-se desbordada per a demanar ajuda. En la AECC hi ha un programa per a dones diagnosticades que es diu Molt x Viure, on un equip de psicòlegs especialitzats ajuden a les pacients de forma gratuïta. En la seva web www.muchoxvivir.org es poden consultar aquestes col·laboracions i les adreces d'associacions d'afectades en qualsevol ciutat (com Àgata, Amacmec i altres), moltes de les quals estan integrades en la Federació Espanyola de Càncer de Mama (www.fecma.org). Aquestes agrupacions solen tenir efectes molt positius en les malaltes, perquè «comprovar que altres dones ho han superat t'ajuda a treure forces», explica María del Carmen Sabuco. Per a ella, l'únic inconvenient podria ser «la tendència a comparar malalties; no hem d'oblidar que cada cas és distint, per això instem a consultar-lo tot amb el metge; les associacions som un suport més».

13. Com repercutirà en el meu treball?

Segons Carmen Yélamos, a moltes pacientes, seguir vinculades al treball els ajuda a seguir endavant: «Parla amb el teu cap i pot ser que aconsegueixis posar-te d'acord per a reduir la teva jornada o fer part del teu treball a casa. Consulta al teu metge perquè et suggereixi els límits de les activitats. » No obstant això, Montserrat Doménech comenta que la realitat, en molts casos, és distinta: «Moltes de les dones que han patit càncer de mama han perdut el seu lloc de treball, per això demanem a l'Administració que ens informi dels nostres drets i ens protegeixi.»

14. En quina mesura es ressentirà la meva vida sexual i de parella?

Aquesta és, per a la presidenta de Àgata, una de les qüestions que més angoixen a les malaltes. Recomana acudir a un psicooncólogo o a un psicòleg especialitzat en problemes de parella: «La veritat és que tot sol superar-se», assegura. Per la seva banda, Carmen Yélamos afegix: «Si es té parella, el millor és parlar obertament del tema i no permetre que s'acabi convertint en un tabú.»

15. Tornaré a sentir-me atractiva?

Carmen Yélamos, de la AECC, recomana obsequiar-se amb més manyagues estètiques que mai durant aquesta difícil etapa: «Cuida la teva pell, pèl i ungles abans, durant i després dels tractaments; tria bé una pròtesi externa si la necessites; usa lencería i roba de bany adaptada i al teu gust, i reflexiona sobre tu mateixa i sobre el que vals perquè no es vegi minvada la teva autoestima.»