La ximeneia

Dintre de deu dies passarem pàgina al nostre calendari, i donarem entrada al mes de novembre. Amb ell, el fred s'anirà apoderant d'aquest racó de món. Serà llavors, quan les xemeneies deixaran de ser un element de decoració en moltes llars, recuperant una funció molt més practica per a aquesta època de l'any: donar-nos calor.

Manteniment

Arribats a aquest punt, i abans d'utilitzar-la, és quan hem de comprovar que es trobi en perfecte estat sobretot, en el que a seguretat es refereix.

Amb que ens podem trobar?

Sutge

En les parets de la xemeneia i en el seu tir, és més que probable s'hagi anat acumulant un munt de partícules sòlides, de color fosc, resultatnts de la combustió incompleta dels materials utilitzats: fusta, carbó, etc. Un raspall, aigua calenta, sabó i amoníac seran suficients per a retirar-lo.

La utilització de carbó vegetal o llenyes seques evitarà la formació de sutge.

Maons

És un altre dels elements que hem de revisar a fons. Si en ells trobem salitre, el vinagre ens servirà per a eliminar-lo, ja que conté àcid acètic que el desfarà. Pensant en la seva protecció davant la brutícia i el sutge, no estaria malament donar-los una capa de vernís del tipus protector hidròfug, taparà alhora qualsevol porus que trobi.

Si els maons són vells, abans d'aquesta operació neteja'ls amb fregall, aigua i amoníac. (nou parts d'aigua , una d'amoníac).

El tir

El tir és la part més important de la xemeneia, si aquest no funciona bé perdrem calor alhora que omplirem la casa de fum.

Un dels problemes que ens podem trobar radica en l'acció del vent, aquest fa que el fum retorni.

Ho podem evitar-lo de diverses formes:

Col·locació d'un capell mecànic: Aquest gira per l'acció del vent impedint l'entrada d'aire fred a l'interior.

Col·locació d'una xapa on acaba la campana: Col·locada a 45º,amb un eix que ens permeti tancar i obrir el tir.