7/9/08

Compra segura



He de confessar-vos, que sempre m’ha fet una mica de ràbia veure com algú compte les monedes que li han tornat de canvi. Quina desconfiança no?.

De tota manera, quan m’aturo i penso en les vegades que he detectat un error, sempre m’ha estat desfavorable. És a dir, sempre m’han donat diners de menys, quina casualitat, no?.

Però això no és tot perquè avui he llegit un interessant article, fruit d’un excepcional treball de camp, en el setmanari cafè amb llet, titulat: ATENCIÓ ALS TIQUETS: la compra pot sortir un 6,23% més cara.

Pel que sembla hi ha un continuat error d’etiquetatge en molts articles de consum. Els veiem, ens agraden i al carro. A l’hora de pagar, el producte s’encareix en percentatges esgarrifosos. Com a molt, aquells que ho revisen tot fan la suma i aquesta, és clar, és correcte.

Veieu sinó alguns exemples:

Del prestatge a la caixa, un “llibret Toki” s’encareix un 15,9%

Una família que consumeixi ½ Kg. de pa Katenbrot de Bimbo al da, pot arribar a pagar 167,9 euros més a l’any.

Una de les compres que van fer, pujava 287,46 euros. El 26,3 % dels articles estava mal etiquetat. El sobrecost, un 1,54%.

Ara, a temps passat, em pregunto quantes donacions altruistes hauré fet a uns i altres...

A partir d’ara us asseguro que ho tindré molt en compte.





9 comentaris:

Rita ha dit...

Ostres... No tinc costum de mirar-ho jo... Ho haurem de fer, doncs. Gràcies!

Jaume Puig ha dit...

I un altre lloc on hi sovintegen les errades són les factures dels restaurants. Però he de dir que aquí em trobo errades a favor i en contra d'una manera força equilibrada.

Nits ha dit...

El problema és que van tant ràpid a comptar, sempre tens gent darrera i tot va a un ritme accelerat. Però sí, jo n'estic segura que pago més però no tinc temps de revisar aquell llistat enorme. Ho reconec.

mai ha dit...

Hola !
Passava per aquí i m'he aturat a llegir el que deies. Realment tens raó a mi m'ha passat que em comptaven de més per culpa dels sensors que feien un 1 x 2 a favor seu. S'ha d'anar en compte !!

instints ha dit...

Doncs jo mai em miro els tickets finals de compra. El què sí que em fixo és amb els preus dels estants, però ja veus, no pot servir de res veient el què dius.
Me mare sempre se'ls guardava i se'ls enduia a casa, i repassava com si fossin mots encreuats, i si alguna cosa no era justa, ho reclamava, inclòs al mateix súper abans de pagar. Som una generació diferent...
Ahir vaig mirar el ticket jejeje.

Finestreta ha dit...

Gràcies per la informació, com sempre!!! Els meus pares sempre ho repassen tot i troben 1000 equivocacions... Jo potser que ho comenci a fer...

Josep Lluís ha dit...

Durarà dos dies, ja ho se però. La propera vegada, es a dir divendres, quan vagi al super, al costat de la llista m’anotaré els preus dels prestatges. Després, a casa, compararé. Ja us ho diré.

Núr ha dit...

El problema és que quan fas les grans compres (i jo sempre que vaig a comprar és per fer grans compres) és que has d'anar apuntant tots els preus de tot el que compres, i després comparar fa una mandra...

Prò en principi, si els productes van amb codi de barres: COM ÉS QUE ESTAN MAL ETIQUETATS????

Fina ha dit...

Clar ara ho entenc...
Aquell somriure maliciós que em feia la caixera i que no entenia de cap manera...era per això!!!

Que es prepari!

;-)