20/1/08

No deixis anar el teu fill

Davant notícies tan impactants com les desaparicions de Mariluz, de Amy, de Yeremi o de Madeleine, hem de prendre molt de debò les mesures de seguretat que van encaminades a la protecció dels nostres fills. Sense adonar-nos estem baixant la guàrdia, i això no fa altra cosa que fer-nos vulnerables davant els qui viuen dels oblits dels altres.

La societat ha canviat, internet per exemple és un lloc excel·lent per a predadors. Viuen de la negligència de molts, entre ells els nostres fills que sense cap dubte, són un excel·lent camp de cultiu.

La policia d’arreu els persegueix sens descans però, de tant en tant veiem notícies que involucren menors amb el negoci de la pornografia infantil, una indústria que proveeix aquest material a pedòfils i pederastes de tot el món.

Ahir vam poder veure en un programa de televisió (La Noria), la desesperació d'uns pares davant la desaparició de la seva filla de cinc anys. Només imaginar aquesta situació fa que a un se li posin els pèls de punta, però has de ser conscient que això li pot ocórrer a qualsevol, fins i tot a tu.

Consells a tenir en compte:

Documenta el teu fill. Duu sempre damunt una fotografia actual del teu fill, els nens canvien ràpid i en cas de pèrdua o desaparició, facilita la seva recerca. Important que recordis la roba que duu.

Mostra-li que ha de fer si es perd. No marxar amb qualsevol persona, fes que aprengui el seu nom complet i el teu nombre de telèfon, etc.

Deixa’l amb persones de confiança. Aquests han de saber el que cal fer si es perd. Però per a evitar aquesta situació, digues que no ho perdin de vista, que estiguin pendent d’ell en tot moment.

No el perdis de vista. Sempre cal estar atent, pendent de qualsevol moviment seu. I sobretot, si vas a una botiga o a un centre comercial, no el deixis sol mentre et proves alguna peça de roba. Un instant serà suficient perquè un delinqüent aprofiti l’ocasió.

Mai el deixis sol. El millor és evitar llocs tumultuosos on és fàcil perdre el control sobre ell. Si de totes maneres hi has d’anar, duu-lo sempre de la mà, recorda que si va sol la curiositat farà que es despisti en qualsevol moment, suficient perquè se separi de tu i vagi per un altre costat. No el deixis que vagi sol al bany, ni tampoc a comprar, acompanya’l.

Avisa immediatament. Si per qualsevol cosa s’extravia, no perdis temps buscant-lo teu mateixa perquè els primers instants són els més valuosos. Avisa immediatament als serveis de seguretat o empleats del centre, ells t’ajudaran revisant tots els llocs i donant avisos per megafonia.

Fa poc temps, una mare que va extraviar a la seva filla de poca edat en un centre comercial, va donar avís immediat als responsables. Aquests de forma diligent i encertada van tancar totes les portes blindant el local. En menys de quinze minuts la van trobar en un dels serveis. L’anècdota és que la nena estava vestida amb una altra roba i li havien tallat el cabell. Crec que ho diu tot.

Desapareguts:
Madeleine McCann, 3 anys. Va desaparèixer el 3 dia de maig de 2007 a Portugal.


Jeremy, 7 anys. Va desaparèixer el dia 10 de març de 2007 a Gran Canaries.

Amy, 15 anys. Va desaparèixer el dia 1 de gener de 2008 a Mijas.

Mariluz, 5 anys. Va desaparèixer el dia 13 de gener de 2008 a Huelva.

2 comentaris:

Борис Савинков ha dit...

M'has deixat esparverat i garratibat. I m'hi has deixat perquè tens raó. Si tinguès la iaia al costat em diria, au va, ves a prendre una mica d'aigua del Carmen! i tu , que ets més gran , no li diguis aquestes coses!

Llàstima que la iaia era d'un altre món i el que ens envolta l'has descrit massa bé.


Salutacions.

Josep Lluís ha dit...

De vegades m'agradaria tornar al món de la iaia, aquell on hi havia valors, sentiments, respecte. Però, ens ha tocat viure el de la ciència ficció feta realitat... quina broma allò de 2001 en una odisea de l'espai...