21/1/09

Venda d'òrgans





L’infern existeix, el cel no ho sé…

Aquesta és una frase que deia avui un bon amic meu (en Paco R.) i que, dins el context de la “guerra dels busos ateu cristians” li va al pel però, jo no parlaré d’aquest tema, en Ferran ho va fer fa uns dies d’allò més.


Jo vinc amb un que esgarrifa i que, tal vegada fa que, com a mínim
cregui que l’infern existeixen dins d’aquesta mateixa dimensió en la que vivim: la venda d’òrgans.

Es parla de crisi i jo em pregunto, en qui estat de crisi s’ha de trobar una persona per posar a la venda els seus òrgans?. Mireu això, és d’avui:

Bueno creo que como todos
[Ocultar Comentario] Enviado por Anonymous el Mie, 01/21/2009 - 00:10
Bueno creo que como todos aqui, igual me encuentro en gravisimos problemas economicos, que ya me son imposibles de sobrellevar, creo firmemente en la libertad individual de deciciones sin dañar a nadie, y en pleno uso de mis libertades individuales me veo en la necesidad de poner a la venta uno de mis riñones o parte de mi higado, absoluta discrecion por ambas partes. A quien se interese este es mi e-mail. : xxxx_sa@bolivia.com, se que es ilegal pero diganme, las leyes van a solucionar mis problemas economicos? verdad que no? aquel que da... tiene derecho a recibir... tengo 27 años, saludable y sin vicios, super deportista, no fumo ni bebo, la vida es para vivirla, todo va de acuerdo en la optica con que lo veas, ¿ a quien dañamos ofreciendo vida a cambio de ayuda humana? a quien? verdad que a nadie... mi tipo de sangre es ORH+ sexo masculino, estatura 1.79, peso 70K, y estoy dispuesto para cualquier examen. mi e-mail es : xxxx_sa@bolivia.com (permeteu-me, he canviat part de l'adreça)

No és un cas aïllat, ni ha a grapats: espanyols, peruans, bolivians, mexicans, equatorians, etc.

Està clar que, els que estem al cel, som uns veritables privilegiats... Crec que tots plegats hem de fer alguna reflexió, no tot són flors i violes.

12 comentaris:

Rita ha dit...

Això fa esgarrifar, certament. Però, tal com estan anant les coses, no em sorprendria que aquest tipus d'ofertes augmentin en aquest sentit.

Sóc donant d'òrgans, fins i tot de medula, però això que planteges és una altra història.

Ferran ha dit...

Esgarrifosa (sento utilitzar el mateix terme que la Rita, però és exactament la paraula que m'ha vingut al cap, abans d'entrar als comentaris), esgarrifosa, dic, la fotografia amb què ilustres el post, i molt més el que hi expliques.

L'infern existeix, efectivament, i té molts més inquilins que no pas el cel en què vivim tots nosaltres. Jo crec que molts en som conscients, però això no ho fa més fàcil de portar.

Montse ha dit...

ostres, quin iuiu! no m'ho podia imaginar.. bé, si, però com de lluny. Però veure això escrit així, amb aquest desespero...buf, molt fotut s'ha d'estar per vendre's una part del cos...

Jesús M. Tibau ha dit...

terrible

Fina ha dit...

És el límit, la desesperació.

Syl ha dit...

Per arribar a fer una oferta així s´ha d´estar molt malament econòmicament... diria desesperat... però si vens un òrgan durant quan de temps podràs gaudir de un "suspiro" econòmic.
Com b dius som uns privilegiats per no haver de NI PENSAR EN AIXò.

XAVI ha dit...

doncs vendre un suspir de vida,per sobreviure,es un tema molt delicat.....tothom te dret a decidir sobre la seva vida...però la desesperació porta a fer coses com aquesta...........

mai ha dit...

Ho trobo molt fort. I després? Què pot anar oferint més ?

LLuNa ha dit...

Ufff... hi ha coses terribles voltant per aquí fora, moltes de les quals no en som conscients fins que llegim coses com aquestes...

Josep Lluís ha dit...

Us faig transcripció d'un comentari rebut a l'edició en espanyol d'aquest blog, diu molt...

Anónimo dijo...
pues yo tengo una hija y por ella lo haria sin pensarlo, Además conozco un caso ( muy cercano) el fue a una discoteca y le dieron droga, cuando despertò sintió un horrible dolor en un costado, estaba herido!!!!! llamo una ambulancia.... si, se robaron uno de sus riñones, nisiquiera se preocuparon por llamar un medico y luego salir corriendo!!! entonces digo si no tenes plata, es mejor que hagas una venta y no te arriesgues a que un dia te lo roben y otro se gane el dinero con lo que es tuyo, ojo estos robos son mas comunes de lo que crees, no soy tu amiga pero te apoyo, pero ten mucho cuidado con el procedimiento no te vayan a matar, espero que encuentres comprador pronto mucha suerte

27/01/09 22:30

Syl ha dit...

Comentari que t´han enviat... al.lucinant... i si t´obren i ja has donat els teus òrgans què???
BUFFFFFFFF

Núr ha dit...

Fa esgarrifar perquè ens imaginem què hi pot haver darrere de la persona que respongui aquest anunci... Fa esgarrifar perquè aquesta persona se l'està jugant, i molt, perquè pot imaginar qui li pot respondre i, així i tot, escriu l'anunci...

Esgarrifós el comentari que has afegit... La veritat és que fa molta por! De totes maneres, imagina que en véns un i després et roben l'altre... Estàs mort... Aquest noi, 27 anys... És molt i molt jove. S'ha d'estar molt desesperat...

Quant a l'infern... crec que és més a prop que no ens pensem. El cel i l'infern conviuen cada dia. Aquí mateix tenim gent que seria capaç de vendre's un ronyó per diners... D'on era aquell pare/mare que prostituïa les seves filles? Oi que era a la costa catalana?