27/1/09

Seny

Vista, oïda, olfacte, gust , tacte i seny haurien de configurar els sis sentits necessaris per conèixer i relacionar-nos amb el nostre entorn d’una forma segura. Però no, això és una veritable utopia, mal contats són cinc...

De petit, sempre m’havien parlat del seny com una qualitat, molt catalana per cert. Mentre la resta tenia sentit comú nosaltres teníem seny però a mida que passa el temps m’adono que, com si d’una mutació es tractés es va perdent, ara impera la comoditat, la deixadesa. Comoditat i despersonalització, que ens ho donin tot fet.

Aquests dies, amb els continuats episodis meteorològics adversos he pogut viure en primera persona situacions dantesques. Hi ha qui ha perdut el nord, per una fotografia, per gravar una pel·lícula que penjar a you tube. Hi ha qui s’ha jugat el seu físic, i el que és pitjor, el dels seus fills. Una platja plena de claus, ferros i altres elements perillosos producte del naufragi de dues embarcacions, onades de més de nou metres, o aquest darrer dissabte vents que ho feien trontollar tot. En cada escenari un munt de gent encuriosida cercant un trofeu, una imatge...

De veritat creieu que ha de estar tot tant mastegat?, fa falta que hi hagi cartells que diguin per on hem de passar i per on no?, fa falta que li diguis a un que no faci foc un dia amb vents de més de 100 Km/h. o que no passi per la riba del port amb onades que el tapen completament?.

Aquests tipus de conductes posen en risc, i el que és pitjor, posa en risc a tot aquell que es troba al costat d’un, anomenem-lo, “inconscient”?.

L’edició d’aquest mes de la revista Cel Obert incloïa unes dades no sabudes del temporal, a veure que us semblen:

Atenció a les dades no sabudes del temporal:

✌ Una nena de vuit anys fa pocs dies que ha sortit de l’hospital, i encara va coixa, pel forat que un clau d’uns deu cm de llarg i un i mig de diàmetre li va fer a la planta del peu dret. El clau li va travessar el calçat i li va perforar el taló. Li caldrà una bona recuperació per no quedar coixa sempre més. El cas és que havia anat amb el seu pare i un germà menor a veure les destrosses del temporal el matí del dia 27. El pare va decidir acostar-se a les restes dels dos creuers de la platja de Blanes per fer-se una foto. La sorra era plena dels trossos dels vaixells esmicolats. El pare va baixar a la sorra fent un salt des del passeig, ja que les escales estaven tancades a l’accés dels vianants pel perill. Des de la sorra, el pare va baixar al fill petit a braços i va dir a la nena que saltés, ella va fer un salt i va ser llavors que va caure damunt el clau mig soterrat i va fer-se la ferida. Entre crits i plors, el pare desesperat va fer senyals de socors i els serveis d’emergència desplaçats a la zona, des de feia hores, van deixar la feina de retirada de sorra i brossa diversa i van socorre a la família fent una cura de primers auxilis i després els van dur amb ambulància a l’hospital comarcal.

✌ La nit de cap d’any el servei d’urgència de l’hospital de Blanes van atendre a dos adolescents de ferides a les cames. Talls produïts per una caiguda dins el pesquer embarrancat a la platja de davant el carrer ample. Els nois havien entrat a fer una copa de cava per celebrar el canvi d’any d’una manera original, quan eren dins se’ls va esfondrar el terra i els va provocar talls des dels turmell fins als genolls. El serveis d’urgència van haver d’aplicar sutura i els van administrar vacunes pel perill d’infecció pel contacte amb productes tòxics habituals en els materials de construcció de cascs navals.

Naturalment les notícies no falses però, és pura anècdota que hagi estat així, podia haver estat una realitat.

Cal que comencem a omplir l'ampolla de seny, abans no sigui massa tard...

11 comentaris:

Forumblanes ha dit...

Quanta raó en tens Josep Lluís.
És increible veure com la gent veu com s'han col·locat tanques per impedir els accesos a zones que poden ser perilloses i veus com la pròpia gent les treu.
És increible veure com a tots se'ns omple la boca demanant més seguretat, quan hi ha gent que fica als seus propis fills a una platja plena de claus i "com és normal" un d'ells es punxa un clau al peu.
No entenc aquesta societat, aquestes formes de ser.
Els meus pares em van ensenyar de petits uns mínims i aquests ara sembla haver desaparegut per no se quina dèria de llibertat, "llibertat a fer tot el que em doni la gana".
Esperem, com bé dius, que tothom torni a gaudir del seny. Una paraula curta però que té un gran sentit, el de la responsabilitat.
Salutacions. ;-)

Rita ha dit...

Tens tota la raó. Dissabte, no vaig gosar sortir de casa, veient com volaven coses, fins i tot el contenidor de la brosa, metàl·lic, vaig veure com volava. Mentre mirava l'espectacle, vaig veure alguna persona, amb un cotxet i una criatura dintre. Em va esgarrifar pensar si li queia res al damunt.

Ahir, veient les imatges per televisió de les destroces, al TN, van passar imatges cedides per ciutadans, i en unes en concret, mentre les passaven, a més del soroll d'ambient se sentia la veu d'una criatura, i vaig pensar-ho: a qui se li acut sortir a gravar imatges de les destroces amb nanos!
Després ens queixem!

Syl ha dit...

Téns raó... falta seny però també afegiria intuició...
Llàstima que MOLTA gent no tinguin ni una cosa ni l´altra...
Sembla que amb la desgràcia GENERAL del dissabte, els morts que van haver-hi, etc. la gent volgui més i més.
He de dir que diumenge vaig anar a donar una volta a prop de casa dels meus pares per a veure les destrosses del vent als arbres! Vàrem flipar!!!!! Pins que han estat allà tota la vida arrencats des de la mateixa arrel... Arbres caiguts per tot arrreu aquí i allà, al mig de la calçada, dins dels jardins, a sobre dels cotxes, de les taulades... tot plegat una pena... molta gent fent fotos... saps... amb el que m´agrada la foto no vaig voler fer cap foto del que vaig veure... tot plegat em feia massa pena.

Núr ha dit...

Com dius tu, la gent és una inconscient i per fer la gracieta arrisca la vida sense ser conscient del perill que corren, senzillament perquè no s'aturen un moment abans de fer les coses per pensar en les possibles conseqüències.

Posar més cartells? Seria una despesa inútil, perquè sembla que la gent veu un cartell de prohibit i es llança a fer-ho...

No sé en quin bloc era que algú va comentar: per a ser pare, no et fan un test d'aptitud... I el món és ple d'irresponsables...

Montse ha dit...

Seny, dius? et penses que ho saben, el que és, això? Recordes aquell any que uns van caure al mar per voler veure el temporal de prop i en van morir un parell o tres? (no recordo quants)... després hi havia queixes perquè no s'havia avisat que no es podia passar (mentida podrida, que hi havia un cartell ben gros i una cadena que la gent, assedegada de morbo, se saltava a la torera)... en fi...

petonets!

Jaume Puig ha dit...

Si estiguessim als USA fondrien a l'administració (ajuntament i/o ministeri)amb reclamacions multimilionàries. Aquí, al nostre país, els imports seran més suportables ;-)

Ferran ha dit...

Tenia pensat fer -potser encara m'hi posi- un post sobre aquest tema. El nostre és un país una mica patètic: tanta gent s'omple la boca per criticar el govern de torn (el d'ara, el d'abans, ... el que sigui), que si no s'han pres prou mesures, que si no fan bé la feina... i resulta que estem envoltats d'inconscients que no veuen que s'hi juguen la vida! (la seva i la dels qui els hauran d'ajudar!!). És de bojos.

XAVI ha dit...

Seny?????jajajaja,lo que hace falta es mas cultura,actualmente es la sociedad de los despropositos......faltan valores,y creo que de eso somos culpables todos,la gente sabe lo que es una zona cerrada,sabe de sobras que no se puede pasar,pero siempre esta el listillo de turno, y los idiotas que le siguen...........un video,una foto,un recuerdo para la historia..........Paradojas de la vida,unos se jugaban la vida en el puerto,y otros hacian fotos de lo que no pudieron salvar....que mundo este..............

Montse ha dit...

Hola wapo! T'he deixat un meme al meu blog. El faràs? :)

Josep Lluís ha dit...

Ho heu dit tot, clar i català.

Gràcies.

Genís ha dit...

Sentit comú. Això és el que manca a la nostra societat en general i a les persones en particular.

Fa uns 30 anys algú em va dir que el sentit comú era el menys comú del sentits. Premonitori.

Salut !!