Seny

Vista, oïda, olfacte, gust , tacte i seny haurien de configurar els sis sentits necessaris per conèixer i relacionar-nos amb el nostre entorn d’una forma segura. Però no, això és una veritable utopia, mal contats són cinc...

De petit, sempre m’havien parlat del seny com una qualitat, molt catalana per cert. Mentre la resta tenia sentit comú nosaltres teníem seny però a mida que passa el temps m’adono que, com si d’una mutació es tractés es va perdent, ara impera la comoditat, la deixadesa. Comoditat i despersonalització, que ens ho donin tot fet.

Aquests dies, amb els continuats episodis meteorològics adversos he pogut viure en primera persona situacions dantesques. Hi ha qui ha perdut el nord, per una fotografia, per gravar una pel·lícula que penjar a you tube. Hi ha qui s’ha jugat el seu físic, i el que és pitjor, el dels seus fills. Una platja plena de claus, ferros i altres elements perillosos producte del naufragi de dues embarcacions, onades de més de nou metres, o aquest darrer dissabte vents que ho feien trontollar tot. En cada escenari un munt de gent encuriosida cercant un trofeu, una imatge...

De veritat creieu que ha de estar tot tant mastegat?, fa falta que hi hagi cartells que diguin per on hem de passar i per on no?, fa falta que li diguis a un que no faci foc un dia amb vents de més de 100 Km/h. o que no passi per la riba del port amb onades que el tapen completament?.

Aquests tipus de conductes posen en risc, i el que és pitjor, posa en risc a tot aquell que es troba al costat d’un, anomenem-lo, “inconscient”?.

L’edició d’aquest mes de la revista Cel Obert incloïa unes dades no sabudes del temporal, a veure que us semblen:

Atenció a les dades no sabudes del temporal:

✌ Una nena de vuit anys fa pocs dies que ha sortit de l’hospital, i encara va coixa, pel forat que un clau d’uns deu cm de llarg i un i mig de diàmetre li va fer a la planta del peu dret. El clau li va travessar el calçat i li va perforar el taló. Li caldrà una bona recuperació per no quedar coixa sempre més. El cas és que havia anat amb el seu pare i un germà menor a veure les destrosses del temporal el matí del dia 27. El pare va decidir acostar-se a les restes dels dos creuers de la platja de Blanes per fer-se una foto. La sorra era plena dels trossos dels vaixells esmicolats. El pare va baixar a la sorra fent un salt des del passeig, ja que les escales estaven tancades a l’accés dels vianants pel perill. Des de la sorra, el pare va baixar al fill petit a braços i va dir a la nena que saltés, ella va fer un salt i va ser llavors que va caure damunt el clau mig soterrat i va fer-se la ferida. Entre crits i plors, el pare desesperat va fer senyals de socors i els serveis d’emergència desplaçats a la zona, des de feia hores, van deixar la feina de retirada de sorra i brossa diversa i van socorre a la família fent una cura de primers auxilis i després els van dur amb ambulància a l’hospital comarcal.

✌ La nit de cap d’any el servei d’urgència de l’hospital de Blanes van atendre a dos adolescents de ferides a les cames. Talls produïts per una caiguda dins el pesquer embarrancat a la platja de davant el carrer ample. Els nois havien entrat a fer una copa de cava per celebrar el canvi d’any d’una manera original, quan eren dins se’ls va esfondrar el terra i els va provocar talls des dels turmell fins als genolls. El serveis d’urgència van haver d’aplicar sutura i els van administrar vacunes pel perill d’infecció pel contacte amb productes tòxics habituals en els materials de construcció de cascs navals.

Naturalment les notícies no falses però, és pura anècdota que hagi estat així, podia haver estat una realitat.

Cal que comencem a omplir l'ampolla de seny, abans no sigui massa tard...