Més enllà de la seguretat (o la seguretat del més enllà)

Avui, pensava fer-vos una reflexió personal sobre les eleccions però no, una trucada de la meva mare, ahir al vespre, ho va trasbalsar tot. Permeteu-me que ho comparteixi amb vosaltres i ja em direu quelcom. La veritat, no se si soc molt crític, si he perdut la capacitat d’adaptació o, quelcom no va bé del tot.

“Soc dels que té la sort de tenir una mare que, amb 81 anys està com una rosa. No te problemes de memòria, de mobilitat, ni de cap altre tipus que l’impedeixi fer una vida normal, tant normal com la meva”.

Cada dia, tant si ens hem vist, com si no, a les nou del vespre ens truquem, així m’informa de les darreres novetats i em dona la bona nit. Ahir, en un moment de la conversa em diu: “ah!, demà a la tarda em donen l’extremaunció”. Vaig tenir sort de no tenir res a les mans, perquè hauria anat tot a terra. Estàs boja?, li vaig dir jo. No home no, em va dir ella sense immutar-se, el rector m’ho ha proposat perquè, a aquestes alçades no sempre s’arriba a temps. És més, a partir d’aquí em perdonen tots els pecats...”

A mi m’heu de perdonar perquè repeteixo el que diu un amic meu: “es para mear y no echar gota”.

O sigui que l’esglèsia (un dels seus representats legals a la terra) ha decidit formatar la meva mare. A partir d’aquesta tarda ja es pot morir en pau perquè, ja té edat de morir-se. Per això li donaran l’extremaunció, ara anomenada unció dels malalts. És ben veritat que, la feina feta no té fronteres.

Tan sols desitjo que ni la meva mare ni cap dels que seran untats avui, vegi aquest acte més enllà d’un protocol merament religiós. A mi em costa quedar-me aquí i no pensar en altres coses...