31/5/09

Entre reixes

Permeteu-me que comparteixi amb vosaltres el meu estat d’ànim, estic emprenyat, i molt. En poc menys d’un mes, he estat el blanc de lladres en dues ocasions. He valorat els robatoris en uns sis mil euros però, el que no puc valorar és aquesta sensació d’impotència que sento. És una violació a la intimitat, a la propietat, al patrimoni, a la seguretat, a tot plegat.

Probablement, algú espera que faci algun tipus de demagògia en contra de la policia però no, no ho faré. Treballo colze a colze amb ells i sé que, és del tot impossible tenir-ne un darrere nostre, i molt menys custodiant les nostres propietats d’una forma permanent. Però si, faig una critica a l’actual sistema judicial, i un atac frontal a dos actors principals: els lladres que roben, i els còmplices que compren el material robat.

Mireu no ens enganyem, es parla molt de la crisi però, la crisi no és la culpable del que succeeix. No hi ha pares de família robant per donar de menjar els seus fills, el que hi ha és cada cop més “xoriços” sense res a perdre, sense vergonya, i el que és pitjor, sense escrúpols. Els agafen, entren per una porta i surten per l’altre, de vegades molt abans que la pròpia policia, que es queda omplint papers...

I fins aquí perquè, poca reflexió puc fer sobre la delinqüència en aquests moments, no soc gens objectiu. Ho serieu vosaltres?.


8 comentaris:

Ferran ha dit...

Osti noi, deu n'hi do dos cops en 30 dies! :-(
Entenc la teva sensació: un cop van entrar a robar a la casa familiar (una masia que ja no tenim), i la sensació en imaginar desconeguts remenant coses teves, enduent-se'n unes quantes i deixant-ho tot fet una pena, és espantosa. Creu-ho dits perquè no es torni a repetir, això que t'ha passat, mai més.

Pel que fa a la teva crítica al sistema judicial, de fet ens remet a l'àmbit polític, que és d'on han de sortir les lleis que permetin solucions efectives. En qualsevol cas, per suposat que els delictes s'haurien de pagar amb penes justes, no amb fugisseres entrades i sortides a/de la presó.

Ànims.

Jaume Puig ha dit...

Vaja , dos cop en un mes és mala sort realment emprenyadora. Les responsabilitats són compartides per molts. I posats a centrar-nos només en la justícia i la polícia, jo faig una reflexió: es culpa un jutge excessivament garantista perquè absol amb un escrupulós respecte a la presumpció d'inocència quan creu que no hi ha proves suficients per a condemnar. No es responsabilitza amb la mateixa exigència al policia que deté un sospitós i el porta al jutjat de guàrdia sense haver investigat els fets amb rigor i sense haver recollit prou proves (si no és el cas que en alguns supósits les ha malmés). El policia és el primer que diu estar sorprés de comprovar que el detingut es deixat en llibertat provisional. I probablement serà absolt en el futur.

D'altra banda si sumem el col.lapse de la justícia, la impossibilitat de fer judicis ràpids per tota mena de delictes i la saturació de les presons, jo em pregunto: ¿Què haurien de fer el jutges amb tots els preventius que haurien de "crear" per tenir la societat tranquila?

Espero que no es torni a repetir la teva posició de víctima d'un robatori. Salut!

Núria ha dit...

Segur que no seria gens objectiva. I jo que em queixava perquè en poc temps m'han robat dues vegades peces del cotxe, en ple centre de la població! T'entenc perfectament.

LLuNa ha dit...

S'entén que estiguis emprenyat. A mi m'han obert dues vegades el cotxe, una de les quals va ser per robar-me un putu paraigües...
Val més que comencem a posar-nos les piles i a decidir com volem que funcioni aquest país. I està clar que amb el PSC no funciona.

Xavi ha dit...

injustícia a la justícia?.....crec que es aixi ,com va dir Platón,La pitjor forma d´injusticia es la justícia simulada,i es això el que passa,un entra per la porta i surt als cinc minuts.......es denigrant.

instints ha dit...

la justícia no és justícia.. a mi m'han robat tantes vegades com dits tinc en una mà. No et queda més reme que resignar-te simplement per això, perquè ni amb la justicia confies...

Syl ha dit...

Osti tu!!! " vegades en un mes han entrat a casa teva??? Això és molt greu.
Estaveu dins o estaveu fora.
La veritat és que flipo amb això que expliques... espero que no es repeteixi que l´assegurança cubreixi una mica el que heu perdut.

Una abraçada!

Josep Lluís ha dit...

En primer lloc, gràcies a tots/es pel vostres suport. I ja, una mica més objectiu em permeto dir:

Tens raó Ferran, tal vegada hauria d’haver criticat l’àmbit polític, per la seva continuada incompetència...

Que t’he de dir Jaume, estic d’acord que en moltes ocasions les proves no són concloents, però també és cert que en molts altres si ho són, i surten massa tranquils...

Núria, quan un ho viu en pròpia carn... ja saps de que parlo.

Lluna, tu com la Núria, com jo i com masses altres hem estat agraciats amb aquesta loteria, i sense jugar-hi...

Xavi, és ben cert que quelcom ha de canviar. Per res del món vull res que vagi en contra la presumpció d’innocència, la llibertat, però...

Instints, vaja enquesta hem acabat fent. De vuit que estem aquí 9 robatoris declarats. Uff!

Syl, sortosament ho han fet sols, vulls dir, ningú a casa.

Una abraçada