Violència
FilosofiaL'home sobresurt de la resta de la creació en la mesura que ell mateix reconeix la seva pròpia naturalesa, quan ho oblida, s'enfonsa més baix que les bèsties. Per a altres éssers vivents, ignorar el que són és natural; per a l'home, és un defecte.
Boecio, filòsof del segle V.
Realitat
Abusos i violència sexual (de gènere), violència de i a menors, violència filio parental, violència al professors, a metges, a gent gran, etc.
Violència i més violència.
Reflexió
Des de fa temps hem pregunto: en què ens estem equivocant? Jo no tinc la resposta, possiblement entre tots la trobarem però, la realitat és que hi ha una pèrdua de valors constant que, com la fuita en una canonada, amenaça en deixar-nos secs. Mentre tant, mentre no trobem respostes i donem solucions al problema, les víctimes d’aquest retorn al més primari dels orígens, no fa altra cosa que seguir patint.
De ben segur no hi ha un sola cosa que ho ha generat sinó, la conjunció de moltes. En plantejo una d’elles:
Crec que hi ha una generació de pares/mares (posterior a la meva) que, amb bones intencions, s’ha equivocat. Han canviat el paper de pares pel d’amics, deixant un buit impossible de cobrir. Els que no han sucumbit, s’han convertit en pares conciliadors. Emilio Calatayud, jutge de menors de Granada, els defineix en dos grups: els pares pre constitucionals i els post constitucionals.
Crec que s’ha de fer alguna cosa i ho hem de fer entre tots. Mirar cap un altra costat no farà que canviï res.
La no violència, és cosa de tots!
8 comentaris:
Estic d'acord amb tu.
Tu ho has dit tot, a part que si des de ben petits veuen el què veuen a casa, de grans es reflectirà amb violència, perquè han tingut unes necessitats que s'han de manifestar d'alguna manera.
Jo també crec que tot plegat és culpa d'uns pares que han donat massa llibertat a uns fills que no han tractat com a fills. I després es queixen que els surten maleducats, i la culpa és dels mestres, i bla bla bla.
La pèrdua de valors és evident. Ara caldrà veure qui n'assumeix la culpa i s'encarrega de fer-hi alguna cosa!
Voldria dir dues coses, del teu escrit: d'una banda, que la violència ha existit sempre; potser el que hi ha ara són molts més miralls que la reflecteixen, molt menys escrúpols per part d'uns mitjans cada dia més àvids de vendre merda, i part d'una societat que la consumeix, potser per falta d'estímuls positius.
De l'altra, estic amb tu que el "bonrollisme" paterno-filial és un error. Esclar que hi ha d'haver confiança, i proximitat, i capacitat d'escoltar i de dialogar... però no al preu de fer creure a persones en procés de formació que són adults.
M'ha agradat molt la reflexió de Boecio: "per als altres éssers vivents, ignorar el que són és natural; per a l'home, és un defecte". Molt bona.
tot dit, molt per canviar...
Ostres, quin blog més interessant. Per mi un aspecte clau és saber frenar a temps, abans que la irracionalitat passi per davant de la racionalitat. Cultivar el pensar, el sentir. I sobretot acceptar que a vegades podem sentir frustració. Molta violència prové de la no tolerància a la frustració.
Te segueixo.
Hi ha hagut dos errors (entre molts altres): els pares enrotllats i més amics que pares i els profes massa progre-amics, també.
d'acord amb tu, crec que no hi ha respecte pel veí, que és més fàcil fotre un cop de puny que mirar de dialogar i trobar una solució pacífica, no crec que sigui tema de llibertats sinó de no saber baixar del burro i tenir un orgull, una prepotència i un egoisme fóra de mare
Publica un comentari a l'entrada