Per al teu somriure

Aquest darrer cap de setmana, per allò de mantenir-me en perfil baix i anar a llocs on no hi hagi gaire gent, vaig anar a Andorra. Feia dos anys que no hi anava però, tot segueix igual. La gent continua sortint carregada dels centres comercials amb els carros plens a vessar de: sucre, tabac, licors, formatges. A mi em dona la impressió que hi ha qui ho paga més car que a casa seva però, cadascú fa el que vol amb els seus diners.

Després d’adquirir algunes debilitats personals, vam anar a dinar a un restaurant d’Andorra la Vella, res de l’altre món. Ben dinat, abans de sortir, vaig passar pel servei a rentar-me les mans. Mentre ho feia, de reüll i a través del mirall vaig veure una màquina penjada a la paret, sense prestar-hi massa atenció vaig pensar que es tractava d’una expenedora de preservatius. A partir d’aquí em vaig fer la meva pel·lícula preguntant-me: “qui després de sortir amb el pap ple, li ve de gust comprar un preservatiu?” “qui n’adquireix un d’aquests marca no t’hi fixis?”...

Sigui com sigui, la meva sorpresa va arribar en el moment d'assecar-me les mans, la màquina no era de preservatius sinó, expenedora d’un raspall i pasta de dents per un euro. Per fi, algú pensa en quelcom tant important com ho és la neteja de la boca i del manteniment de les dents.

Segons els meu humil parer, molt encertat. Molts haurien de seguir el seu exemple, segur que la nostra rialla i el nostre alè, els hi agrairan.