Teoria de la relativitat
El titular del Jutjat d’ Instrucció número 30 de Barcelona ha decretat la llibertat, amb càrrecs a l’ex president del Palau de la Música Fèlix Millet, i l’ex secretari Jordi Montull.
És ben cert que la gent no hauria d’anar a la presó, sobre tot quan no hi ha mala fe, quan et diuen que ho tornaran, quan tan sols ha robat, quants milions?, un i mig ?, dos ?, quants milions d’euros dieu?...
No siguem durs amb ells, ja ho diu el seu advocat: ho han pagat amb l’escarni i la vergonya.
Estic convençut que tècnica i legalment, no hi ha res a dir però a peu de carrer, fa mal. En clau política, cada cop hi ha més gent que diu que tots són iguals, que no val la pena anar a votar. Així ens va. Ara cada cop més veus parlen de la justícia VIP. De què parlem, d’allò de: “tanto tienes tanto vales?
La realitat, el nostre dia a dia, és que si deixes de pagar una multa o un impost veuràs com acabes: notificació, increment d’un 5%, notificació, increment d’un 20%, publicació al BOP, i finalment, embarg. I eh!, que podem estar parlant d’una taxa per la recollida d’escombraries, si ho fem de la declaració de renda no se on podem anar a petar...
Bé, que com diuen: “tot depèn del color del cristall amb el que es miri”, és a dir, pura teoria de la relativitat, mireu sinó:
És ben cert que la gent no hauria d’anar a la presó, sobre tot quan no hi ha mala fe, quan et diuen que ho tornaran, quan tan sols ha robat, quants milions?, un i mig ?, dos ?, quants milions d’euros dieu?...
No siguem durs amb ells, ja ho diu el seu advocat: ho han pagat amb l’escarni i la vergonya.
Estic convençut que tècnica i legalment, no hi ha res a dir però a peu de carrer, fa mal. En clau política, cada cop hi ha més gent que diu que tots són iguals, que no val la pena anar a votar. Així ens va. Ara cada cop més veus parlen de la justícia VIP. De què parlem, d’allò de: “tanto tienes tanto vales?
La realitat, el nostre dia a dia, és que si deixes de pagar una multa o un impost veuràs com acabes: notificació, increment d’un 5%, notificació, increment d’un 20%, publicació al BOP, i finalment, embarg. I eh!, que podem estar parlant d’una taxa per la recollida d’escombraries, si ho fem de la declaració de renda no se on podem anar a petar...
Bé, que com diuen: “tot depèn del color del cristall amb el que es miri”, és a dir, pura teoria de la relativitat, mireu sinó:
Així és com tu veus casa teva
Així la veu el comprador
El banc no en te cap dubte
El taxador no s'hi posa fulles
I l'Agència Tributària ho te clar, tens una mansió.
6 comentaris:
molt bona la comparació de les cases!
Boníssim post de reflexió i de certesa. Ara bé, si jo demà robo dues barres de pa, o 20 euros, serà gràcies als meus no antecedents que no aniré a la presó. M'eximeix això de ser una lladre?
Petons!!
La comparació amb les imatges és bestial!
instints: si robes per menjar, si vols, t'ajudo! El que no té nom és lo del Millet dels trons! argh!
Tens raó amb el que dius d'en Millet. Una cosa és la legalitat i l'altra que a peu de carrer fa mooolt de mal i més quan per qualsevol microdeute ens persegueixen fins i tot sota les pedres.
La comparació de les cases, l'he trobada genial! Excel·lent.
M´ha agradat el q has fet amb les cases.
Respecte a Millet no tinc paraules... si em posés a ROBAR com ha fet ell a on acabaré?????
Aviam q passa amb tots els de Sta. Coloma, Badalona, etc.
RESULTA QUE NO ESTÀ BEN VIST QUE SORTISSIN AMB LES MANILLES PER LES NOTICIES!
COI!!!! NO han robat aquests també????
Publica un comentari a l'entrada