La Seguretat
Jo sé que els qui treballem amb temes de seguretat, no sempre estem ben vistos. Implementar depèn de quines mesures, contra incendis per exemple, pot colpejar directament el cor, l’ànima i la sensibilitat de qualsevol dissenyador que acaba de finalitzar la seva feina de forma magistral...
Aquesta és, més o menys, la conversa, per dir-ho d’alguna manera, que vaig mantenir amb un responsable del disseny d’una sala d’exposicions municipal:
Que vols posar un extintor aquí?
Si, aquí un de pols però, encara en manquen dos més, i un de CO2 al quadre elèctric.
Què?...I de color vermell?, tu estàs boix, això no pega ni amb cola amb el color de les parets...
Ja ho sé, i ho sento però, és precisament aquest color perquè es pugui veure perfectament en cas d’incendi.
... Ah! no... a aquesta alçada ni pensar-ho, com a molt a terra... i els senyals ja te’ls pots endur... no els penjarem...
Bé aquesta és una de les cares, l’altra pot ser perfectament la que ens presenten en aquest vídeo titulat: el negoci de la paranòia: la seguretat.
Hi ha coses que no tenen no cap ni peus però, tal vegada, si cara...
Gràcies Genís
4 comentaris:
Té molta raó en el que diu, hi ha prou paranoia en això de la seguretat, molts detectors, moltes càmeres, moltes normatives, i els que manen es la passen pel folre, només actuen quan hi ha sang ... lamentablement és així.
Moltes instal.lacions contraincendis, moltes empreses, i moltes trampes, tothom ho sap, Jo per sort tinc feina, en un lloc amb molta seguretat, tinc cursos ATEX, prevenció de riscos, primers auxilis, plans d'emergència, servei contraincendis, seguretat industrial , seguretat, seguretat i més seguretat ......... t'entenc ... però sabras que és un tema més bé cultural, després burocràtic, i tu podràs expedientar, podràs multar, però si el cognom per dir alguna cosa és conegut ... RES DE RES .... el teu treball no ha servit de res ........
doncs que firmi un paper on digui que no hi vol extintors, llavors si passa alguna cosa, responsabilitat seva. És que són la pera alguns!!
L'esclavatge del disseny; odiós!
Crec que el que passa és que la gent sembla no adonar-se de la situació o d'algun problema fins que no li passa a ells o al seu entorn més pròxim com un "a mí no em passarà"
Són extrems: o no volem gens de seguretat per a poder fer el que volem a tothora i anar "tranquil·lament" a tots llocs o arriba un punt al qual desconfiem de tot.
Jo no estic a favor ni d'un extrem ni de l'altre, però si es deixa la gent "a su libre albedrío"... És que tothom té coneixement suficient per a poder estar confiat de la seva seguretat? Sincerament, considero que no. Crec que hi ha gent que no ronda bé del cap i no està de més un control de seguretat a l'hora de fer. Prefereixo perdre 5 o 10 minuts de la meva vida passant per la zona de seguretat o penjar un extintor horrible a la meva sala d'art que no pas perdre la meva vida, la d'algun familiar o conegut o algun membre del meu cos perquè algú no va actuar correctament o perque hi hagi hagut un petit problema i no es tenien els medis necessaris per a solucionar-lo.
Potser no hi ha mides de seguretat a tots llocs tal i com diuen al video, però mica en mica sense excedir-se, no?
Publica un comentari a l'entrada