Urgència o emergència

Imagino que heu escoltat en ocasions els mots urgència i emergència. Creieu que hi ha alguna diferència?, es tracta de matisos?, depèn de qui parla utilitza una o altra expressió?. Dons no, hi ha diferencies fonamentals que ara veureu.

Si parlem en termes mèdics, urgència es tota situació que necessita consulta sanitària (mèdica), però en la que no hi ha risc vital. En canvi emergència, implica risc vital. Per la qual cosa aquesta segona opció s’ha de tractar de forma immediata, sense demora.

Arribats a aquest punt, prioritzar l’atenció dels pacients en funció del seu nivell d’urgència és quelcom imprescindible.

Triatge Servei d’Urgències

Es defineixen 5 nivells que s’assignen als pacients un cop valorats:

Nivell 1. Situacions que requereixen ressuscitació amb risc vital immediat (atenció immediata).
Nivell 2. Situacions molt urgents, de risc vital previsible.
Nivell 3. Situacions d’urgència, de potencial risc vital.
Nivell 4. Situacions de menor urgència, potencialment complexes, però sense risc vital.
Nivell 5. Situacions no urgents, permeten una demora en l’atenció o poden ser programades,
sense risc pel pacient.

Aquests sistema de triatge, implica que tots els pacients que arriben al servei d’urgències són valorats i classificats en aquests cinc nivells. L’àrea assistencial d’urgències atendrà els pacients en funció de la prioritat que se’n deriva del nivell assignat, i no pas del temps d’espera o del moment d’arribada.

Revaluació

Tots els pacients que es troben en l’àrea d’espera, seran revaluats de forma periòdica en funció del seu estat. En cada revaluació se’ls assigna de nou un nivell, que pot ser el mateix inicial o bé un altre en funció de l’evolució del procés. Aquesta avaluació es porta a terme cada 15 minuts en el nivell 2, cada 30 en el nivell 3, cada 60 en el nivell 4, i cada 2 hores en el nivell 5.

Opinió personal

Hi ha una queixa generalitzada sobre les esperes en els serveis d’urgència. Crec que en molts casos és infundada. Com veieu, després del triatge és fàcil que ens facin esperar hores i hores en una sala, on en tots els casos es prioritzarà sempre els pacients amb risc vital.

És cert que hi ha saturació d’aquests serveis, però per diverses raons (comoditat, horari, reconeixement diferencial), anem a un servei d’urgència hospitalari, quan en realitat hauríem d’anar al nostre metge de capçalera o al servei d’urgències de l’àrea bàsica de salut, estic més que convençut que els temps d’espera res tenen a veure.

De nosaltres depèn racionalitzar aquests serveis, minimitzar la pressió assistencial dels professionals que en ells hi treballen, fent les coses com cal.



Font: Consorci Hospitalari de Catalunya, Triatge Servei d’Urgència 5 nivells, Dues experiències diferents: http://www.chc.es/pdf/FTC2006_12.pdf