La seguretat dels més menuts de la casa
Ja he comentat en altres ocasions, que els més menuts i la gent gran són els més vulnerables de la casa. Avui parlarem dels primers, ja que la seva curiositat i ganes d’aprendre converteixen les coses normals i quotidianes en perilloses “pistes americanes”.
Anem a donar una volta per la casa, sempre en clau d’un nen o nena de curta edat, i veiem els punts vulnerables:
Endolls= Electrocució
Estufes= Cremades
Escales= Caigudes
Portes= Obertura o tancament (mans dits xafats, cops, etc.)
Calaixos=
Finestres=
Frigorífic=
Anem a donar una volta per la casa, sempre en clau d’un nen o nena de curta edat, i veiem els punts vulnerables:
Endolls= Electrocució
Estufes= Cremades
Escales= Caigudes
Portes= Obertura o tancament (mans dits xafats, cops, etc.)
Calaixos=
Finestres=
Frigorífic=
Prestatgeries=
Com veieu, s’ha de prevenir abans de curar. Si cerqueu per internet podreu trobar infinitat d’empreses que us seran d’utilitat, com per exemple aquesta: http://www.infobebe.es/pdf/BDSafetyfolder.pdf
Com veieu, s’ha de prevenir abans de curar. Si cerqueu per internet podreu trobar infinitat d’empreses que us seran d’utilitat, com per exemple aquesta: http://www.infobebe.es/pdf/BDSafetyfolder.pdf
3 comentaris:
Pos sí :P
A nosaltres d'aquí no gaire ens toca fer alguna recolocació d'objectes (que són petits i a l'abast del nen podria agafar i empasar-se'ls) a més de protegir alguna cantonada d'algun moble en concret i cuatre cosetes més...
Ja veurem :D
La veritat és que mentre escrivia aquest post pensava en vosaltres. Per experiència personal et diré que tot és poc i tot és massa. Es tracta de trobar el punt d’inflexió, com sempre cal aplicar el seny.
Recordo quan veia estrangers que portaven els fill lligats amb un arnés, vaig fer mil dissertacions sobre la llibertat dels nens. Fins que un dia, vaig treure el meu fill de sota les rodes d’un cotxe. Ell sa i estalvi, jo amb el cor a un puny...
jejej... Cert això de l'arnés ho he vist varis cops amb els extrangers... la veritat es que de petit jo era un cul inquiet i el meu pare a vegades feia el mateix amb mí quan era petit (improvitzant un arnés amb el seu cinturó)... A veure si jo tinc més sort amb la descendencia i si no tocará estar a l'aguait...
En teoría el millor es ensenyar als més petits que pel carrer s'ha d'anar agafat de la má d'algú... si això falla... La idea de l'arnés, tot i que un xic cruel, depenent de com sigui el nen jo ho trobo justificat...
Temps al temps...
Bon cap de setmana (llástima que aquest només sigui de 2 dies :P)
Publica un comentari a l'entrada