6/2/08

Aigua...fins quan?


Cada gota compta.

4 comentaris:

Jaume Puig ha dit...

No quedarà més remei que encarir-la perquè els consumidors notem el valor real que té. Ningú malbarata el que li surt car, és lamentable però la mesura de gairebé totes les coses ha acabat essent aquesta.

Josep Lluís Pouy ha dit...

Realment trist i lamentable, com bé dius, que la teva reflexió sigui la pura realitat. Ho pagarem tots i ho pagarà el Medi... és a dir, una altra vegada tots!

XAVI ha dit...

L´aigua un be apreciat.Crec que entonar el mea culpa ara no es la solució,si no buscar alternatives,ja hi han que aprofiten l´aigua de rebuig de les rentadores i rentaplats,per les cisternes dels wc.Per que l´estat no obliga a posar aquestes coses als pisos d´obra nova?.....calcula l´estalvi.L´aigua d´aquest país te nom i cognoms,ves al Montseny i mira les canonades i manegues que hi han al bosc,els sortidors naturals ja no hi son...per que?
Jo miraré al cel cada dia,pot ser tindrem sort.

Josep Lluís Pouy ha dit...

Em dona la impressió que hi ha dos societats: la que toca de peus a terra, com és el vostre cas (Xavi, Jaume, i que llegiu aquestes línies i, si em permeteu m'hi apunto també) i la resta, que planifica des d'un despatx sense conèixer la realitat del carrer, sense aportar solucions, que en tot cas parla i parla sense convicció... la cosa no va amb ell...no va amb ells...