Violència sexual
En els darrers dies s’està parlant molt del sistema judicial espanyol i en particular, de tots aquells delictes que afecten el bé jurídic protegit: llibertat sexual i indemnitat sexual ( abús sexual, abús sexual infantil, assetjament sexual, estupre, explotació sexual, pederàstia, prostitució infantil, proxenetisme, violació, violència sexual, etc. )A mi se’m planteja un dubte que crec raonable: hauríem de comptar amb un registre de delinqüents sexuals?, de tenir-lo, hauria de ser públic o només exclusiu per ús policial?.
M’agradaria saber que opineu al respecte, tot sabent que els successos viscuts en els darrers dies poden fer-nos decantar cap un costat o altre però, en aquest aspecte, volem que la justícia adopti un sistema semblant al nord americà, que permet saber si ha alguna persona d’aquestes característiques prop de casa entrant només a una web com la que aquí us porto?
(cliqueu sobre la imatge)
15 comentaris:
Esperem que no s'hagi d'arribar en aquests extrems. No tot és bloc o negre i una web així pot esdevenir una condemna a la no rehabilitació.
Jo crec que no , la Justicia d´aquest pais no funciona,i jo no crec amb la justicia d´aquest pais,la tinc que respectar però no crec.segur que si fan la llista alguns serien inocents.
mmm... Depén... en els casos clars que es demostra que el subjecte no s'ha rehabilitat... potser sí... Crec que tothom té dret a una segona oportunitat i que tothom té dret a la rehabilitació... si després de pagar els seu delicte (el fet que a vegades el cástig sigui irrisori comparat amb el delicte es una altre qüestió). Si algú que s'ha rehabilitat, s'en penedeix i esta clar que no tornará a delinquir "marcar-lo" en una llista negra pública pot suposar que una persona que necesita estar integrada pugui tornar a caure en els errors del pasat per la presió social (ull... és el meu pareer... no sóc psicóleg ni res semblant)
Per cert... Josep... Quan es mira el post amb els comentaris (no el formulari de fer un nou comentari)... la lletra dels comentaris es negra i costa un xic diferenciar la lletra del fons... ;)
Potser ja no es tracta tant de tenir una llista amb aquest tipus de persones, sino de que la justícia funcioni de manera correcta i coherent...
Doncs a mi em sembla que no hauríem de tenir aquestes webs.
Primer perquè tothom és innocent fins que no sigui provat el contrari, i en cas que ja hag sigut provat i aquesta persona hagi complert amb el càstig que li corresponia, doncsuna mica el que diu la núria, no dóna pas a la rehabilitació.
Ara, també sóc conscient que és fàcil opinar així quan mai m'he trobat en una situació de violència sexual...
núria, xavi, jda, anònim i finestreta.
Gràcies a tots/totes pels vostres comentaris. Veig que són com l’arc de sant martí, enriqueixen el bloc.
Hi ha qui opina que s’ha de donar una segona oportunitat. Per altra banda hi ha qui creu que voldria saber qui viu al costat de casa seva... en realitat dels seus fills/es.
Personalment no sé on està la frontera. Com sabem si algú està realment rehabilitat?, no és el mateix un robatori que un assassinat o una violació.
El sistema penitenciari té molt que desitjar i no crec que sigui el millor sistema de rehabilitar.
En quant als violadors, s’està parlant de la castració química...
jda, gràcies per l'observació, realment manca un color de contrast.
El fet de que hi hagin opinions tant diverses... ja demostra que la solució no sigui fácil i segur que mai conentará a tots...
Com es diu en aquests casos... potser s'arriba a la "menys pitjor" de les solucions ;)
Crec que no hi han d'haver registres públics ni tan sols de persones condemnades per sentència ferma. Un altre cosa són els registres a dispoció de l'administració de justícia o de la policia. Però aquests ja existeixen. Actualment a un individu el detenen per una agressió sexual i la polica ho registra, i si després l'absolen en el judici o bé s'arxiva sense ni acusació, la feina es seva perquè la policia no vol eliminar les dades dels seus arxius informàtics.
Ja sé que parlar de reinserció pot semblar una ingenuïtat. Però cal que reflexionem molt sobre quina societat volem i estem contruïnt. Delictes especialment repugnants n'han existit sempre. Però el que havia evolucionat era justament la reacció social davant dels delictes i els delinqüents. Ara sembla que ens proposem entrar en una involució que suposa crear règims especials en funció de la reacció social ( i mediàtica) de condemna dels fets. A aquest pas al final tornarem a la picota i potser a cremar alguna bruixa i tot.
Em fan por aquest tipus de llistes. Estem segurs de que l'element és culpable? Conéc algún cas que sí, ho és, però en sé d'un que no ho és. De fet la seva filla va ser manipulada de tal manera que el van comndemnar, quan la nena va tenir 16 anys va denunciarf els avis per manipulació i va declarar a favor del seu pare.
Tinc una amiga advocada i un dia em va portar a veure els jutjats. Vaig flipar!!! Allò era un caos. La seva resposta va ser: sempre és així.
Crec que judicialment estem desprotegits, que hi ha lleis que estan bé però que el problema són els jutges que no les apliquen com han de ser i que encara són molt masclistes.
I pel tema dels delinqüents sexuals, jo ho tinc molt clar: no sé si publicar-ho o no, però els fotria presó de per vida.
Hola Josep LLuis,
T'agraeixo la visita al bloc.
Ui, i respecte al tema que proposes, és complicat. Crec que també cal diferenciar els delictes. Es diferent un proxeneta que un pederastra,... (que no vol dir que sigui cap bo, eh?) però el gran problema és que en molts casos (parlo pederastres, violadors,...) no hi ha èxit en la rehabilitació, la pressó no ho soluciona i la teràpia psicològica, psiquiàtrica sembla ser que l'èxit és baix.
Això vol dir reincidència segura. NO poden estar al carrer, tant tranquil.lament si no estan recuperats, perquè són depredadors i poden destrossar la vida d'algú. No crec que calgui una web, però cal un control, que veig inviable a nivell policial, al nostra país. Un control constant.
Ostres, és un tema complicat, però sí cal pensar-hi i trobar una solució, perquè sinó es repeteixen aquests casos com el de la nena morta.
Ho trobo massa exagerat que ho facin amb accés a tota la població. Considero que no som una societat prou madura com per tenir una cosa així a l'abast de tothom!
Prò si ho té qui ho ha de tenir i afavoreix l'agilització de la justícia, em sembla fantàstic!
jda, com be dius és un tema complicat però, veig que quasi bé tothom coincideix amb no fer públics els registres.
jaume, entenc que no hem de fer passos enrere, tal vegada si ens duria a una nova inquisició.
skorbuto, vaja cas el que ens presentes segur que n’hi ha més d’un, a veure com “reinsereixes” algú que hagi passat per quelcom així, ja només li mancaria una llista…
instints, alguna experiència tinc sobre el tema però, aquí mateix hi ha qui en te a cabassos. Potser la cosa passa per que hi hagi un sistema judicial més àgil, per exemple.
Nits, gràcies a tu per estar per aquí. Crec que el tema que tu planteges és el que està al carrer: que hi hagi gent no recuperada, sense control, corrent per arreu.
nur, no crec tampoc que sigui pro madura la societat americana. Segons tinc entès a les llistes por haver-hi un que l’han detingut per abaixar-se els pantalons al carrer, un dia de borratxera per exemple, quelcom que res a te a veure amb exhibicionisme, tal i com està entès...
Deu n'hi do, quin tema. Per mi la resposta és sense dubte: NO a les llistes públiques. No, en cap cas. Per suposat que la policia i els jutjats han de tenir els registres i la informació que calgui, però el llinxament públic no aconseguirà, d'entrada, el més important: evitar el que ja està fet.
Per castigar el culpable, si es demostra que ho és, ja hi ha previstes unes quantes opcions.
Publica un comentari a l'entrada