Teoria del Foc

El foc és un fenomen químic resultat de la interacció de quatre components fonamentals que integren el denominat tetraedre del foc.Aquests són:

El combustible.
El comburent (O2).
L’alta temperatura.
La reacció en cadena.

a) Combustible: es denomina d’aquesta manera l’objecte que es crema, és a dir, aquell que com resultat del fenomen del foc transforma la seva estructura molecular i, per tant, les seves característiques químiques originals.

b) Comburent: el fenomen del foc requereix des del seu origen l’oxigen (O2) present en la atmosfera per al seu creixement. Això és degut a que el procés químic de transformació molecular i de generació d’energia (llum i calor) necessita la oxidació dels elements que integren el combustible.

c) Alta Temperatura (calor): aquest component del foc està present abans de l’inici de la combustió, és a dir, es presenta com detonant al preparar l’atmosfera ideal per al seu origen i, a més, és juntament amb la llum el resultat del fenomen del foc.

d) Reacció en Cadena: s’anomena d’aquesta manera la interacció dels components abans descrits que dona como a resultat l’inici de la combustió i el potencial origen del foc sense control.
En general, el foc es classifica d’acord a l’element combustible que l’alimenta, como es descriu a continuació:

TIPUS A. Teles, fustes, fibres, paper cartó, plàstics, etc.
TIPUS B. Líquids inflamables com: gasolina, petroli, diesel, etc.
TIPUS C. D’origen elèctric com: sobre carregues elèctriques, curt circuïts, etc.
TIPUS D. Quan durant la combustió l’element combustible és capaç de generar el seu propi oxigen per continuar amb el fenomen del foc, com: àcids, alcohols, gasos, etc.

TIPUS K. Greixos vegetals i animals resultat de la cocció d’aliments