17/2/08

La teva seguretat... a les escombraries!!!


Recordo com en alguns llocs d'Estats Units, l’arribada del cap de setmana duu aparellat alguns esports peculiars. En funció de les disciplines els anomenarem bricolatge o jardineria. A Miami per exemple, dissabte rere de dissabte el veí de casa , incansable ell, engegava la seva segadora d’herba, durant un parell d’hores no deixava de donar passades pel seu jardí de 20x20m2. Dissabte rere de dissabte jo em preguntava mentre aguantava nerviós el soroll: què li pot quedar per tallar?. És com el que va cada dissabte a la perruqueria, tal vegada només sigui per a rentar i pentinar…serà això?...

Aquí en el nostre país no tenim aquestes neures, com a molt, ens dóna per netejar els calaixos del despatx o del moble de la saleta, aquest on anem acumulant papers i documents que poden ser de vital importància en un moment donat.

Arribats a aquest punt et preguntaràs que va el tema d’avui, ja que les pistes no donen per a gaire res. Doncs bé, avui et vull parlar d’un tema que pot posar en escac la seguretat integral del teu entorn: LES TEVES ESCOMBRARIES!!!.

No subestimis mai el poder de les escombraries!...Escombraria... cofre de tresors per a tafaners, separats/des desesperats/des, lladres, etc.

La Llei reconeix i també la jurisprudència que les escombraries, una vegada col·locades en un lloc públic, es converteixen també en un “bé públic”, subjecte a usos.. i abusos. Al treure aquesta borsa repleta d’informació confidencial, traspassem la barrera del que és privat per a exposar-ho en un aparador de plàstic.

Font excel·lent per a recuperar informació econòmica (rebuts de caixers automàtics, rebuts de pagament, factures, rebuts de targetes de crèdit.. etc.) també monitorejar hàbits de consum. Per cert com nota curiosa, les escombraries són un dels elements mes preuats de les unitats d’investigació fiscal dels USA, el temut i temible IRS!

Un dels senyals més visibles de que en meitat de les escombraries es troba una joia, són els papers esquinçats per la meitat, a quarts o fins als nivells que la paranoia ens permeti arribar... Per comoditat, no solem passar de dos trencaments... ja saps.. les presses, manca de temps o el reflex automatitzat de simplement trencar els papers per la meitat, com si amb això els volatilitzéssim. Per als professionals de l’art de pescar informació confidencial en les escombriaires, aquests fragments es converteixen en peces d’un trencaclosques que val la pena articular... i gairebé mai s’equivoquen. Com contramesures trencar aquests documents (generalment financers) i posar-los en dues borses diferents.

Les escombraries són també el diari públic de les nostres addiccions, i petites fosques aficions que no es veurien molt bé a plena llum. És una de les fonts mes socorregudes d’evidències per a usar en cas d’un divorci contenciós agressiu, on tot s’hi val, fins i tot treure literalment a la ex parella, els seus draps bruts! Molts detectius privats contractats per ex furios@s, cerquen en els escombriaires evidències d’alcoholisme, abusos de drogues, afició a la pornografia, etc.

Truc “inside” dels investigadors professionals: Deixar en la porta de la potencial víctima una caixa de borses d’escombraries de regal, amb una nota de falsa promoció, només que aquesta serà d’un color estrident i poc usual. Només li deixen a ella, es clar. Així en pocs dies, gairebé sense fallar, relluirà en el contenidor comunitari de les escombraries, la preuada i acolorida gemma! Alerta si reps aquest regal inesperat a casa teva.
I finlment no oblidis el que passa a la feina, no pensis que això et pot passar només amb les escombraries de la llar, perquè a la feina som potser encara més vulnerables , hi ha bultrons, rivals professionals que en cas de vigilància podría exposar-nos a una terrible indiscreció.

2 comentaris:

Борис Савинков ha dit...

Quina eficiència remenar les escombraries per trobar fraus tributaris. Seria bó que un inspector d'hisenda com l'Aznar tinguès que mirar escombraries com a part de la seva feina. Aquí suposo que ho deuen fer els investigadors privats i poca cosa més. Aquesta mateixa setmana vaig veure a l'ajuntament com una noia estava perdent el seu temps amb una destructora de paper. Tenia un munt de paper per triturar i la màquina era petita i només admetia els fulls d'un a un i sense grapes. Jo crec que la noia va passar tot el matí posant fulls. Caríssim.

Xavi ha dit...

avui dia tot es electrònic,les cartes,rebuts,gestions,etc,etc,a Singapur els nens van a escola amb portàtil,pagat pel govern....sense comentaris,aqui un paper es un paper....ja saps una carpeta,els papers,segells ,si no res de res,quina pena,i quina pèrdua de temps.sempre el mateix...le falta a usted un papel....le falta el sello...en fi....