Qui més qui menys sabrà que fa uns dies, va arrencar la nova edició del 3GSM World Congress a Barcelona. Es tracta de la fira de la telefonia mòbil més important del món. En ella es donen cita professionals del sector, que mostren les últimes novetats i tendències del moment. És com si de la passarel·la Cibeles o Gaudí es tractés, solament que en comptes de roba tenim telèfons. Encara que ben vist, ens farà falta molta “tela” per a adquirir un d'aquests terminals d'última generació.
Ens ha tocat viure a la societat de les tecnologies. Sense rubor us dic que sóc un fidel seguidor d'aquesta tendència tendenciosa. M'agrada estar a l'última i conèixer el que hi ha en el mercat, per així poder aplicar en l'àmbit de la seguretat el darrer en comunicacions i localitzacions, encara que això ens duu de vegades a la absurditat. Us vaig presentar fa uns mesos un localizador de claus perdudes. Es col·loca un dispositiu al costat de les claus, quan no saps on les has deixat solament es tracta que el localizador et digui el lloc exacte. Solament que va arribar JDA, Blogger del pollo de goma i em va dir, i que fem si extraviem el localizador?. Ja em veia abocat a posar un localizador en el localizador, entrant així en l'espiral dels nombres periòdics, aquests que no s'acaben mai. Està vist que de vegades ens mengen “la closca” amb veritables fantasmades.
Arribats a aquest punt ningú pot negar que, amb l'arribada de la telefonia mòbil vam guanyar enters en el que a seguretat es refereix, tants com vam perdre en la nostra intimitat
Recordo que allà per l'any 1998, vaig començar els meus flirteigs amb un beeper (buscapersonas). Pel meu treball, era necessària la localització permanent. És clar, aquest es va veure complementat amb un telèfon mòbil, un Nokia 1610. Que feia quan rebia un avís si després no tenia opció a resposta?. El beeper tenia molta cobertura, cosa que no passava amb el telèfon mòbil, amb la qual cosa quan et trucaven havies de començar a donar voltes per a trobar cobertura en el telèfon. Anaves a la caça de la ratlleta com un posés. Un cop aconseguies trucar, el més probable és que et regalessin amb una notícia no molt bona o amb un retorn avançat a casa. Va ser en aquest punt on la seguretat va començar a guanyar en qualitat: els temps de resposta eren molt més curts, però va ser en aquest mateix instant on molts vam deixar enrere aquesta sensació anomenada intimitat.
El pitjor de tot és que a hores d’ara s'ha convertit en una veritable addicció. Som molts els qui hem deixat de fumar però, a veure qui és el maco que deixa el telèfon mòbil a casa i se’n va de viatge. No per Déu!, ja no podem viure incomunicats. És realment important que així sigui perquè, si te’n vas uns dies a la muntanya per a “carregar bateries”, necessites que et truquin del despatx, necessites que et facin les darreres ofertes en telefonia i com no, necessites que t'avisin de la companyia d'assegurances que demà et carreguen el rebut del segur tot risc del cotxe.
Està vist que estem atrapat a la xarxa sense possibilitat de marxa enrere...
Bé us deixo, estic preparant les properes vacances, ja us anunciaré on anirem la meva dona, els meus fills, el gos i el meu Nokia N80...
7 comentaris:
Això es com tot... Quan més posibilitats tens de comunicarte amb la gent... més intimitat perds (i si ets dels que porten el teléfon normalment a la butxaca... no pots ni cagar tanquil :D)
Es qüestió de com tot... no abusar-ne... Es bo parlar amb la gent per teléfon o que et puguin trobar a tot arreu... Tot i això... Per ara... tots els teléfons es poden apagar si vols intimitat ;)
La cosa està en dividir interesos. Ja se que sembla una mica exagerat, però jo tinc tres mòbils. El de la família i amics de veritat. El dels coneguts i gent que tinc desperdigada pel món (per cert, de tarja, així controlo la despesa) i el de la feina. Quan marxo de cap de setmana, de vacances o vull desconectar apago el que em ve de gust o no vull atendre. S'ha de dir que tinc una nena petita i el de la familia, si la nena es queda no l'apago.
És un sistema que a mi em funciona prou bé.
A la llista de convidats a les vacances t'has deixat la càmera fotogràfica, el video, la PDA, l'Ipod... i no t'oblidis d'anar a un ciber cafè o a l'hotel a penjar algun post per tenir-nos al corrent. ;-)
Home, si te'n vas "uns dies a la muntanya per a "carregar bateries"...", què més que portar-hi el mòbil.
jda, certament el problema està en l’equilibri i aquest de vegades és tan subjectiu. Sinó que li preguntin a un amic meu que quan li demanen per la temperatura pot respondre quelcom així: 0º, ni fred ni calor...
Norma, estic una mica...no se com dir-ho. Jo només tinc dos dels teus tres telèfons...
Jaume, jajajaja... la veritat és que no ho he posat per vergonya. Afegeix-m’hi un walkie talkie, soc radioafeccionat també... (sense paraules).
miq, per quan vaig a la muntanya tinc carregadors solars.
Però no, no estic enganxat, no, no no,no...
I no t'oblidis de dur-te els cables per carregar les bateries, sino estàs perdut.
A hores d'ara encara em pregunto perquè no es decideix fabricar un sòl tipus de cable comú per a tots aquests aparells.
Perquè al final, entre el cable de la càmara de fotos, mòbil (cotxe i llar), Ipod, càmara de vídeo, GPS, PDA, portàtil, etc., acabo omplenant una maleta! I si ho penso fredament m'esgarrifo, així que tot va dintre el sac, jeje!
Molt cert el tema dels cables, amb la quantitat de gadgests que tenin a jores d'ara comnença a ser problemàtic quan passes pels controls policials de l'aeroport, per exemple. No és la primera ni la darrera vegada que has de treure els carregadors amb els cables fets un embolic, sembla qualsevol cosa menys el que és...
Publica un comentari a l'entrada