Operació sortida
És habitual que en dates com aquestes, em faci reso de les campanyes que des de la trànsit recomanen prudència, atenció, i vigilància extrema a la carretera. De nou ens arriba una bona excusa per a fugir uns dies i evadir-nos de la rutina diària. Per a això, molts de nosaltres agafarem el cotxe i prendrem la carretera cap a alguna destinació escollida.Avui, sobre les vuit trenta del matí rebia una trucada del centre receptor d’alarmes de la policia local/protecció civil: accident de tràfic, una persona ferida greu i atrapada dins el vehicle. Es dirigeix al lloc dues dotacions de bombers i dues del 061, amb elles també policia local i mossos d’esquadra.
Poc us parlaré d’aquesta nova operació sortida, només fixeu-vos en les fotografies, en el que ha succeït i que us serveixi d’exemple perquè mai sigueu els actors principals d’una escena tan real com aquesta.
Per cet, avui l'hem rescatat amb vida, no sempre és així.
5 comentaris:
Ostres doncs veient com ha quedat el cotxe ja ha tingut sort la persona afectada ja!
I sempre penses que no et tocarà a tu oi...? Buf, em fa agafar calfreds!
És l'etern problema finestreta, en general pensem que mai passa res, i si passa, perquè ens ha de tocar a nosaltres?... amb tanta gten com hi ha...
En general la conducció a Catalunya (i a la resta de l'estat, igual) fa por. Penso que una immensa majoria de conductors no són conscients de la responsabilitat que implica conduir un vehicle. Responsabilitat cap als altres i també cap a un mateix. Segons tinc entès, a Alemanya hi ha una xifra similar d'accidents que a l'estat... tot i tenir el doble de població. Si és així no m'estranya: aquí dalt la gent (en general) utilitza els intermitents, facilita les incorporacions a les autopistes, ...
Conduir a Alemanya em resulta més relaxant que fer-ho a Catalunya. Molt més.
Hola! Doncs potser devies ser tu o algun dels teus companys que, fa quatre anys, vau salvar el meu fill en un accident de cotxe a la carretera que va cap a l'autopista... en fi... no saps com admiro el que feu!
Per cert, m'ha agradat que passessis a saludar pel meu blog.
Salutacions cordials des del mateix poble.
Ferran,
Em dona la impressió, que quan pugem a un cotxe ens convertim en éssers diferents. Ningú s’adona de que tots són som vianants, per exemple. Ningú s’adona que no estem sols, que hi ha més gent a la carretera...
Arare,
Avui ha estat una casualitat entrar en el teu blog. T'asseguro que a partir d'ara no serà per això.
M'ha agradat.
Publica un comentari a l'entrada