1/5/08

Ells no ho farien

Estic convençut, ells no ho farien. Ells no marxarien de vacances abandonant-nos al costat d’una carretera qualsevol.


14 comentaris:

... ha dit...

Bueno, el meu gos ens ha abandonat alguna vegada. Es un huski i li agrada això d'escapar-se. El meu cas és l'invers. :P
(però a part del meu gos) hi ha gossos que fins i tot han mort esperant al seu amo. A Edinburgh va passar que el propietari d'un gos es va morir, mentre el gos l'esperava fora el carrer. El gos va seguir esperant-el i esperant-el, fins que va morir. En el lloc on va morir li van fer una estatua on recorda la fidelitat dels gossos a l'amo.

Potser no s´és prou conscient de lo responsables que som quan ens quedem un gos, oi? no son una joguina més i ells no ens poden abandonar depenen de nosaltres.

Finestreta ha dit...

Sí, és que tenir un animal de companyia és una gran responsabilitat... Jo a casa sempre he tingut gos (de ma mare) i quan marxi de casa els meus pares definitivament dubto molt que en tingui mai, perquè et fa esclau, i com transmets en el teu post, no els pots abandonar, pobrets...

D'altra banda, com a apunt extra, teníem un agaporni que era la bomba! Va aprendre a obrir la gàbia i se n'aava a volar pel bosc i tornava a buscar el menjar!!!

Xavi ha dit...

Doncs tens molta rao.jo ho passare molt malament quan el gos de la meva mare passi a millor vida,que no crec,perque viu a cos de rei,pot ser l´animal mes llest que he vist,mes intel·ligent que algunes persones.

Josep Lluís ha dit...

nits, tens un gos una mica "perdolari". Com dius, la gent no és prou conscient del que significa tenir un animal.

finestreta, entenc el que vols dir però, és una esclavutud molt gratificant.

xavi, i jo ho pasaré fatal quan en Muffin, em meu Shih Tzu, decideixi tornar amb els seus avanpassat tibetans... t'entenc molt bé.

Anònim ha dit...

Evidentment que ells no ho farien mai! Són més persones que alguns animals pelats de dues potes!

Rita ha dit...

Hi ha persones molt irresponsables. Jo no en tinc, perquè mai m'he vist amb cor de tenir-ne les responsabilitats que creen.

Josep Lluís ha dit...

núr, en molts casos, prefereixo animals de que caminen en quatre potes, en comptes d’alguns que ho fan amb dues però, no enganyen a ningú.

rita, aquesta és una actitud responsable, madura i conseqüent.

Ferran Porta ha dit...

No tinc gos per una qüestió d'espai i, sí, perquè em sembla molt esclau. Però trobo que qui en vol, ha de ser conseqüent i fer-se'n càrrec. És un ésser tan viu com el seu "propietari", i segur que molts cops més intel·ligent!

Bones, les portades dels "còmics".

robelfu ha dit...

Cal tenir poca vergonya per abandonar a un gos...
Encara a l'avi ,la sogra té un passe, però el gos!!
Que si se li ensenyes bé, va fins i tot a per les teves sabatilles!!!
Qui a casa teva et porta les sabatilles quan t'aixeques???

Fora de conyes, tant de bo tot el món fos una mica més "gos" (jo juro que m'esforç en això), segur que hauria més "humanitat" que la que hi ha entre homes.
Una abraçada

Josep Lluís ha dit...

Molts cops més intel·ligent ferran...

hahaha robelfu, això de la sogre...

Puc donar fe de la fidelitat, de la sinceritat i de la percepció especial que tenen, més enllà de molts éssers humans...deixem-ho en éssers.

Unknown ha dit...

Fa anys vaig patir un accident de trànsit que podria haver estat mortal. Era de nit, gairebé matinada, per una carretera convencional amb un carril per a cada sentit. Una llarga recta (no era la N-II a la recta de l'aeroport, però podria haver sigut). El cotxe a uns 90 Km/h. Un gos gros caminant pel voral de l'esquerra caminava en el mateix sentit que jo. Inconscientment aixeco el peu, però l'animal es tira a sota el cotxe quan gairebé estic a la seva alçada. Estic segur que era un gos abandonat i es va suicidar.

Jo, sortosament, no em vaig fer mal, però el cotxe va rebre de valent: tota la part frontal abonyegada (paracops, llums, ...) i fins i tot el radiador es va haver de substituir ja que es va esclafar contra el bloc motor. Em va haver de venir a buscar una grua.

Cada cop que passo per aquella recta me'n recordo del pobre gos abandonat.

És una zona amb moltes urbanitzacions ex-il·legals i segones (ara ja moltes primeres) residències, situada entre la segona i la tercera corona metropolitana, a cavall de les comarques del Vallès Occidental i el Bages.

La majoria d'aquestes casetes tenen gos al jardí.

Salut.

Борис Савинков ha dit...

Em sap greu, però jo sóc dels que penso que un gos no ens abandonaria perquè no pot. És un gos i ja està. Si pogués ens assassinaria, robaria, sodomitzaria, mutilaria, segrestaria,horroritzaria, ens faria xixines i violaria les nostres iaies. I no ho fa perquè no pot. Jo tinc gos a casa i és així. Els vostres deuen ser de peluix. ;-)

Josep Lluís ha dit...

hahah jaume, el dia que el teu gos perdi la por, estàs llest...

Jesús M. Tibau ha dit...

Una bona manera de conscienciar amb humor aquestes "persones" que abandonen els animals