Boira gebradora
En aquests dies, els mitjans de comunicació parlen molt de la boira gebradora, i en tots els casos ens diuen, compte, es perillosa. Donem un cop d’ull, veiem com és, i per què aquest perill.
És un tipus de boira que apareix normalment a l’hivern. Afecta més a les comarques de Lleida i la vall de l’Ebre, zones on ja és habitual que hi hagi boira.
Està formada per minúscules gotes d’aigua, que en pesar poc, es mantenen a l’aire en suspensió. Però quan les temperatures baixen per sota de zero, aquestes minúscules gotes es congelen. És en aquest moment quan la boira es converteix en gebre, és a dir, en gel. Aleshores, una fina capa de gel cobreix les plantes, els arbres i el que és més perillós per nosaltres: les carreteres, els carrers, els cotxes i les teulades.
Diem per tant, que la boira gebradora és perillosa per l’estat relliscós que deixa les carreteres i els carrers. La recomanació per conductors i vianants: anar molt en compte.
Us he posat dues fotos publicades per Alvaro Guevara Murua, en un article titulat: Siberia-Gasteiz (niebla, helada y cencellada) 23 diciembre 2005. Aquestes i altres, les podeu trobar a la següent adreça:
És un tipus de boira que apareix normalment a l’hivern. Afecta més a les comarques de Lleida i la vall de l’Ebre, zones on ja és habitual que hi hagi boira.
Està formada per minúscules gotes d’aigua, que en pesar poc, es mantenen a l’aire en suspensió. Però quan les temperatures baixen per sota de zero, aquestes minúscules gotes es congelen. És en aquest moment quan la boira es converteix en gebre, és a dir, en gel. Aleshores, una fina capa de gel cobreix les plantes, els arbres i el que és més perillós per nosaltres: les carreteres, els carrers, els cotxes i les teulades.
Diem per tant, que la boira gebradora és perillosa per l’estat relliscós que deixa les carreteres i els carrers. La recomanació per conductors i vianants: anar molt en compte.
Us he posat dues fotos publicades per Alvaro Guevara Murua, en un article titulat: Siberia-Gasteiz (niebla, helada y cencellada) 23 diciembre 2005. Aquestes i altres, les podeu trobar a la següent adreça:
3 comentaris:
Algunes indicacions per a la conducció hivernal (gel, boira, neu ...)
1.- No utilitzar el vehicle.
2.- No conduir.
3.- En cas d'haver de conduir, comprobar el perfecte estat de les rodes i les llums.
4.- Si hem d'aparcar en un lloc on es pot formar gel o gebre damunt del cotxe és molt convenient tapar els vidres amb paper de diari i aixecar els eixugaparabrises per evitar que quedin adherits al vidre i inutilitzats.
5.- Si el gebre ja ha afectat els vidres del cotxe es pot procedir de dues maneres:
5a.- Rascar els vidres amb una rasqueta especial (de plàstic) per a la gebre. En cas de no tenir aquest tipus de rasqueta, una tapa de casset o CD pot fer el fet. Si els eixugaparabrises estan enganxats al vidre, passar directament al procediment 5b.
5b.- Engegar el motor i esperar que la calefacció elimini la gebre.
En qualsevol cas, no llençar aigua damunt el vidre gelat. Si hi tirem aigua calenta, podem trencar el vidre i si l'hi tirem freda, es pot gelar de cop agreujant la situació.
6.- Una bona neteja dels vidres, tant per dintre com, sobretot, per fora evita que els vidres s'entelin massa aviat. En cas que s'entelin accionar conjuntament la calefacció i l'aire condicionat, tot encarant l'aire cap als vidres. Engegar la lluneta tèrmica i la calefacció dels miralls.
7.- Anar sempre amb els llums de cruce (les curtes) engegats, independentment de la lluminositat del moment. Si el vehicle en disposa, encendre els llums antiboira. Compte amb els enlluernaments, especialment amb els llums antiboira del darrere. A la que tinguem un cotxe a prop, cal apagar-los. També cal recordar-nos d'apagar tots els llums antiboira tan bon punt la visibilitat és l'adequada, especialment si l'asfalt està moll ja que s'enlluerna molt als vehicles que venen de cara. Si la boira és espessa o la nevada intensa, no engegar els llums de carretera (les llargues): l'únic que aconseguirem és autoenlluernar-nos.
8.- Circular a velocitat molt moderada i allargar les distàncies de seguretat: en cas de paviment lliscant (aigua, neu, gebre o gel) les distàncies de frenat es poden arribar a multiplicar per fins a 8 ò 10. En cas de mala visibilitat, recordar circular a la velocitat que ens permet aturar el vehicle en la distància que veiem. Accionar el volant, l'embragatge, l'accelerador i especialment els frens amb molta suavitat i cura. Qualsevol brusquetat es pot traduir en una derrapada i un accident. L'ABS o altres ajudes electròniques (ESP, EBD, BAS, etc...) no són una carta blanca: el límit el marca l'adherència entre roda i asfalt, independentment de les ajudes electròniques.
9.- Equipament especial hivern:
9a.- Dur sempre el dipòsit de combustible ple.
9b.- Roba d'abric, menjar i beure per si ens hem de quedar atrapats al vehicle.
9c.- Llanterna amb piles de recanvi.
9d.- Telèfon mòbil amb la bateria carregada.
9e.- Les cadenes al maleter, sempre d'octubre a maig i en un lloc de fàcil accés.
9f.- Guants de treball per a posar i treure les cadenes. Alguna bossa de plàstic o recipient hermètic per a desar provisionalment les cadenes al cotxe quan les traguem de les rodes, brutes de neu, aigua i sal.
9g.- Evidentment, l'armilla reflectant i els triangles d'emergència.
9h.- Omplir el dipòsit del líquid netejavidres amb líquid especial anticongelant.
9i.- Un termòmetre que ens indiqui la temperatura exterior del vehicle ens pot servir d'avís de la presència de plaques de gel a la carretera.
10.- En cas de presència de neu a la carretera, muntar les cadenes. Prèviament i amb calma haurem comprovat el seu estat tot muntant-les amb tota la calma del món al garatge de casa o en algun altre indret tranquil i amb bon temps. Així ens evitarem patir quan les haguem de muntar en una nevada al mig de la carretera amb torb (ventisca) i a 5 sota zero. Circulant amb cadenes no és recomanable superar els 40 Km/h. Una lleugera vibració del volant o de tot el cotxe és normal, es pot mitigar reduint la velocitat. Cal aturar-nos de tant en tant per comprovar el correcte muntatge i tensió de les cadenes. Les de roba, cal treure la neu del seu interior tot sovint. Aprofitarem aquestes parades per treure l'acumulació de neu dels llums i de totes les reixetes de ventilació, especialment les preses d'aire de la calefacció. Així que la calçada estigui lliure de neu, traurem les cadenes, tot desant-les provisionalment en una bossa de plàstic o altre recipient hermètic ja que estaran brutes de restes de neu, aigua i sal. Tan bon punt arribem a casa, les hem d'estendre per eixugar-les i, abans de desar-les al seu lloc, cal posar-hi algun producte antihumitat (tipus 3 en 1) perquè no es rovellin (les metàl·liques).
11.- Si amb certa freqüència circulem per indrets afectats per boira gebradora i/o neu és molt recomanable muntar pneumàtics específics d'hivern o de contacte. Jo, personalment, recomano els michelín alpin: http://www.michelin.es/es/auto/auto_cons_bib_pqr_pne_hvr.jsp tot i que això és molt opinable.
Salut !!
Salut Genís,
Aquesta aportació teva, es mereix estar en primer pla. Per tant, amb el teu cyber permís, ho pujaré directament al blog. S'ho val.
Gràcies,
Josep Lluís
Hola Josep LLuis,
Primer per a què veigis que he entrat a la teva pàgina web.
Segon, per a dir-te que l'he trobada molt interessant, amb tot aquest seguit d'informació, consell i, suggeriments que ens aportats a tots.
Per tan, aleshores de felicitar-te també encoratxar-te a continuar amb aquesta gran tasca i, a continuar treballant,amb les teves aportacions, que de ben segur ens faràs a tots el dia a dia una mica més segur.
cordialment,
Paco Rodri
Publica un comentari a l'entrada