Accessibilitat

No estic d’acord quan parlem dels problemes d’accessibilitat i mobilitat reduïda, circumscrits només a persones amb alguna minusvalidesa física. Crec haver manifestat la meva opinió en diverses ocasions: tots som potencials patidors actius de les múltiples barreres arquitectòniques que ens trobem on vivim, vegeu si no:

• Algú s'ha trencat una cama i li enguixen, necessita caminar amb dues crosses, no?

• Un ancià/na caminant pel carrer amb un bastó. Una tercera cama que ocupa un lloc, un espai més gran.

• El pare i la mare surten a passejar amb el seu nadó, aquest per descomptat en el seu cotxet. I si són bessons aquest es converteix en un monovolumen.

• Sortir de compres amb un carret no és cosa rara. Cada vegada sembla més una mudança que altra cosa.

Fixeu-vos, encara no he esmentat a ningú que vagi pel carrer amb una cadira de rodes però, en tots els casos descrits també ens mancarà espai per a passar, per a girar, rampes d'accés i baranes.

Com veieu, en qualsevol moment podem ser “clients” d'aquests espais. Per uns, per altres i per a tots, hem de prendre consciència dels pobles i les ciutats que volem. Viure en uns o altres, és a dir el continent és una opció de vida, el contingut gairebé sempre una imposició…